Hecatonquir

De Viquipèdia

En la mitologia grega els hecatonquirs (en grec Έκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, ‘els de cent mans’), coneguts també com Centimans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i Urà. El seu pare els va llançar al Tàrtar, però Cronos els va rescatar, ajudant-lo ells a capar i derrocar a Urà. Després d'ajudar a Cronos, aquest els tornà a tancar al Tàrtar, on van romadre vigilats per Campe fins que Zeus els rescatà. Durant la guerra dels titans, els hecatonquirs llançaven contra aquells roques de cent en cent.

Acabada la guerra els hecatonquirs s'establiren en palaus al riu Oceà, convertint-se en els guardians de les portes del Tàrtar, on Zeus havia tancat als titans. A la Ilíada hi ha una història, que no es troba en cap altre lloc, que explica que en algun moment els déus intentaren destronar Zeus, fins i tot Hera, Atena i Posidó van arribar a encadenar-lo, però fracasaren quan Tetis invocà als hecatonquirs i aquests acudiren en la seva ajuda. Alguns cops s'els considera deitats del mar, i podria ser que la seva procedencia sigui els pentekonter, vaixells amb cinquanta remers.

Els hecatonquirs eren Briareu (‘fort’), Giges i Cotus (‘fill de "Cotet"’). Homer també va anomenar Briareu com Egeó (‘cabrum’), aquest nom també era el d'un déu del mar diferent.