Hadeà

De Viquipèdia

L'Hadeà és l'eó que precedeix l'Arqueà. S'estén fins la formació de la Terra, i acabà fa aproximadament 3.800 milions d'anys, tot i que diferents fonts donen diferents dates. El nom "Hadeà" ve del grec Hades, que vol dir infern i que es refereix a les condicions de la Terra en aquells temps. El geòleg Preston Cloud encunyà el terme el 1972, inicialment per referir-se al període anterior a les roques més antigues conegudes. Més tard, W.B. Harland encunyà un terme quasi sinonímic; el "període Priscoà". Altres textos més antics es refereixen a aquest període com a Prearqueà mentre que, durant gran part dels segles XIX i XX es féu servir el terme "Azoic" (sense vida).

[edita] Roques de l'Hadeà

A les últimes dècades del segle XX, uns geòlegs trobaren unes quantes roques de l'Hadeà a l'oest de Grenlàndia, el noroest del Canadà i Austràlia occidental. Les formacions rocoses més antigues conegudes (l'Isua greenstone belt) comprenen uns sediments un xic alterats de Grenlàndia, amb una antiguitat d'uns 3.800 milions d'anys i que es formaren amb un dic volcànic que penetrà les roques després que fossin dipositades. S'han trobat cristalls de zirconi en sediments al Canadà occidental i l'oest d'Austràlia que són molt més antics. Els zirconis més antics trobat daten de fa 4.400 milions d'anys - molt propers al temps hipotètic de la formació de la Terra.

Els sediments de Grenlàndia inclouen banded iron beds. Possiblement contenen carboni orgànic i probablement indiquen que la fotosíntesi ja havia aparegut en aquell temps. Els fòssils més antics coneguts daten d'uns quants milions d'anys més tard.

El gran bombardeig tardà tingué lloc durant l'Hadeà i afectà tant la Terra com la Lluna.

[edita] L'atmosfera i els oceans

El material que formà la Terra contenia grans quantitats d'aigua. Les molècules d'aigua s'escaparen de la gravetat terrestre fins un radi d'un 40% de la seva mida actual, i l'aigua, com els altres elements volàtils, hauria estat retinguda a partir d'aquell punt. Es creu que l'hidrogen i l'heli s'escapen de l'atmosfera contínuament, però la manca de gasos nobles a l'atmosfera actual suggereix que li passà quelcom de catastròfic a l'atmosfera primitiva.

Es creu que una part del jove planeta fou destruïda per l'impacte que creà la Lluna, cosa que hauria causat que una o dues zones extenses es fonguessin. La composició actual no és compatible amb la fosa i és dur de fondre completament i de mesclar grans masses rocoses. Nogensmenys, una fracció significativa de material hauria estat vaporitzat per aquest impacte, creant una atmosfera de vapor de roca al voltant del jove planeta. El vapor de roca s'hauria condensat en dos milenis, deixant volàtils calents que probablement portaren a una atmosfera rica en diòxid de carboni, i amb hidrogen i vapor d'aigua. Malgrat la temperatura superficial de 230ºC, hi havia oceans d'aigua líquida degut a la pressió atmosfèrica de l'atmosfera de CO₂. A mesura que continuava el refredament, la subducció i la dissolució en l'aigua dels oceans eliminà gran part del CO₂ de l'atmosfera, però hi hagué grans oscil·lacions en el seu nivell a mesura que apareixia nova superfície.

L'estudi de zirconis ha mostrat que l'aigua líquida ja existia fa 4.400 milions d'anys, molt poc temps després de la formació de la Terra. Aquest fet implica l'existència d'una atmosfera.

[edita] Subdivisions

Com que els indicis geològics d'aquest període a la Terra són gairebé inexistents, no hi ha divisions oficials. Tanmateix, durant aquest període tingueren lloc diverses divisions importants de la història geològica lunar, així que a vegades s'usen els períodes geològics lunars per a referir-se als mateixos períodes de temps a la Terra.

[edita] Vegeu també

• Història de la Terra
• Nebulosa solar
• Formació i evolució del sistema solar

[edita] Vegeu també

• Taula dels temps geològics