Giuseppe Edoardo Sansone
De Viquipèdia
Giuseppe Edoardo Sansone (Ascoli Piceno, Marques, 1925 - Roma, 2003) fou un filòleg italià. Estudià filologia a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948. Va ser professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, i darrerament era catedràtic de filologia romànica a Roma.
Es va especialitzar en literatura catalana i va fer edicions crítiques de Reggimento e costumi di donna de Francesco da Barberino (1957); del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas de Juan Cortés de Tolosa (1974); del Carriaggio di Nîmes, cançó de gesta del segle XII (1969); del Cercapou, atribuït a Francesc Eiximenis (1958); del Llibre de consolació i de consell d'Albertano de Brescia (1965), i de la traducció francesa del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1964). Va traduir a l'italià la poesia de Josep Vicenç Foix i les Elegies de Bierville de Carles Riba. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i des del 1978 presidia l'Associazione Italiana di Studi Catalani. El 1990 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i el 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Una de les seves darreres contribucions als estudis catalans fou l'edició dels dos últims volums de l'Antologia de Poetes Catalans. Un mil·lenni de literatura dirigida per Martí de Riquer el 1997 ("De Maragall als nostres dies", volums III i IV).
[edita] Obres
- Gli insegnamenti di cortesia in lingua d'oc e d'oïl (1953)
- Studi di filologia catalana (1963)
- Saggi iberici (1974)
