Ascoli Piceno

De Viquipèdia

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb més de cinquanta mil habitants.

[edita] Història

Sota domini dels bisbes-comtes va romandre a l'alta edat mitjana. El 1091 el Papa Urbà II va concedir el privilegi al capitoli local d'elegir al bisbe-comte. El partit imperial o gibelí es va organitzar sota els Argillano que va provocar la guerra civil. Però el bisbe Esteve va aconseguir, en mig del misticisme de la primera croada que el cap dels Argillano sortirà cap a Terra Santa amb 1400 homes i 14 capitans, i allí va morir. No va tardar a reprendre's la guerra civil fins que el bisbe Presbiter va convidar a la ciutat a l'emperador güelf Lotari que el va nomenar comte. Però la situació va esdevenir perillosa amb el seu successor Conrat III, gibelí; Presbiter va anar a Alemanya i va aconseguir els bons oficis de l'Emperador per establir la pau; Prestiber va rebre de Conrat el títol de príncep.

El 1183 va morir el bisbe Gisone, i es va elegir al primer podestà amb un govern municipal. El regim comunal va suplantar les atribucions civils del bisbe. Enric IV fou rebut a la ciutat. El 1225 hi va estar Sant Francesc. Frederic II la va ocupar i saquejar per posar-la sota obediència imperial. Els cònsols locals foren empresonats, el bisbe expulsat i la dinastia güelfa va acabar els seus dies. La facció gibelina va assolir el poder i va construir la fortalesa de Tronto a la desembocadura del riu Tronto, antic Castrum Truentium, que estava destruït feia molts anys. El litoral del Potenza al Tronto ja havia estat donat a la ciutat per Otó IV. Aquesta dominació provocarà guerres amb la ciutat veïna de Fermo fins el segle XVI. El Papa Joan XXII el 1323 va confirmar la concessió imperial. Les primeres lluites amb Fermo son de passada la meitat del segle XIII. El 1280-1286 es va produir una guerra que va acabar amb la mediació del Papa. En aquest període van néixer a la ciutat els seus tres fills més il·lustres: Girolamo Masci da Lisciano (futur Papa Nicolau IV), Francesco Stabili conegut per Cecco d'Ascoli, el més famós acadèmic, astròleg i metge de la Bolonya de l'època (cremat viu per la inquisició a Florència el 1327); i Domenico Savi, conegut per Meco del Sacco, condemnat a ser cremat viu per heretgia. Cecco d'Ascoli i Meco del Sacco, representen la reacció contra la politització de l'església del seu temps.

El 1323 hi va tornar a haver una guerra contra Fermo, essent aquesta ciutat ocupada i saquejada. El 1348 els ascolans van donar el comandament del seu exèrcit a Galeoto Malatesta de Rimini que si be va patir algunes derrotes al començament (com la pèrdua de Porto d'Ascoli) va derrotar decisivament a Fermo a San Severino. Això va donar a Galeoto la senyoria de la ciutat. Però una revolta popular aviat el va enderrocar i expulsar.

Al segle següent Francesc I Sforza fou nomenat vicari pontifici de la Marca d'Ancona i es va establir a Ascoli. Antonio Bentivoglio que va intentar la rebel·lió el va fer torturar i després el va embolicar en una pell de vaca i el va fer enterrat deixant el cap a fora, donant-li només pa i agua, fins que la gangrena el va matar. Una revolta dirigida per els Dal Monte, Sgariglia i Saladini, ajudats per un centenar d'homes del lloc d'Aquasanta dirigits per Vanne Ciucci, van restablir la llibertat el 1482, però es van haver de pagar 3000 escuts de tribut al Papa Sixte VI per comprar la Libertas eclesiàstica, que deixava estalvia la sobirania del Papa sobre la república.

Llavors es van enfrontar Primeggiano i Guiderocchi, representants d'una noblesa local. Els Guiderochi es van fer amb el poder establint in consell dels nobles o senat i un consell de poble. Un altre guerra amb Fermo es va acabar amb un acord aprovat pel senat però Astolfo Guiderocchi no el va acceptar i això va portar a la sublevació del poble que el va obligar a l'exili. Els ascolans van demanar llavor un governador a Alexandre VI, que el 1502 va enviar al romà Alberini, però les lluites faccionals van seguir i el 1535 fou incendiat el palau del poble amb el seu important arxiu. Els Malaspina es van fer amb el poder fins que Pau III va enviar com a governador a Angelini. Aquest va establir la pau però la tranquil·litat no fou absoluta degut al bandidisme i a l'actuació dels soldats.

A la mort de Juli II els ascolans es van revoltar contra el governador Sisto Vezio que es va refugiar a la catedral però fou apressat i executat (1555). El nou llegat pontifici Rocca, va aconseguir combatre als bandits. Per castigar la ciutat Pius IV li va segregar alguns castells (que Gregori XIII va restituir el 1573) i va establir una fortalesa (Fortezza Pia) contra enemics interns i externs. Amb Sixte V va portar una mica d'ordre però l'esperança de recuperar la llibertat republicana ja s'havia esvaït. El governador Landriani va seguir lluitant contra els bandits

Al segle XVII la ciutat va recuperar prosperitat gracies al seu terreny fèrtil i la pau i tranquil·litat van ser la norma fins al final del segle XVIII.

El 1796 fou ocupada pels francesos. Després del fracàs del motí de Roma el 1797, Ascoli va decretar el 28 de febrer de 1798 la democratització del govern local (amb participació de totes les classes) i va crear la guàrdia cívica. Però quant Napoleó va abandonar Itàlia va esclatar la rebel·lió de la reacció que a Ascoli fou dirigida per Giuseppe Costantini, anomenat Sciabolone, que amb l'ajut d'una banda dirigida per De Donatis, va derrotar a la guàrdia cívica a Ponte d'Arli, i va entrar a Ascoli el23 de gener de 1799, fins que finalment els republicans reagrupats el van expulsar el 12 de juny del mateix any; el general francès Monnier va deixar als seus homes que saquejaren la ciutat. S'instaurà un govern provisional però l'anarquia va durar un any. El 1800 Napoleó va unir Fermo, Camerino i Ascoli en una sola província coneguda per departament del Tronto de la que Fermo fou capital. Dins aquesta província fou part de la República Cisalpina i del Regne napoleònic d'Itàlia. El 1814 fou ocupada pels austríacs i el 1815 es va restablir l'autoritat del Papa per decisió del Congres de Viena. L'enviat del Papa fou rebut amb mostres d'alegria.

El 1849 es va proclamar a Roma la República Romana i Ascoli hi va enviar delegats. Giuseppe Garibaldi va visitar la ciutat i va abraçar a Sciabolone al que va donar una espasa. Però caiguda Roma va arribar el comissari extraordinari Felice Orsini. El 1859 uns 80 voluntaris de la ciutat van combatre a San Martino, i el 1860 la ciutat va passar al Regne d'Itàlia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascoli Piceno