Giorgio Basta

De Viquipèdia

Giorgio Basta (Roccaforzata 1544 - Praga 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Nàpols.

D'origen albanès, va servir com a General a les ordes de Felip II i com comandant les tropes del Sacre Imperi Romà Germànic en temps de l'emperador Rodolf II. Va nèixer a Rocca, actualment Roccaforzata l'any 1544 a la Terra d'Otranto a Demetrio, al Regne de Nàpols, territori controlat en aquell moment pel Sacre Imperi Romà Germànic. Segons altres tradicions bibliogràfiques senyalen el seu naixement a Monteferrato a Rocca Tanaro o San Nicola dell'Alto.

Va servir de molt jove als exèrcits de Felip II, així com a les ordres d'Alexandre Farnesi a Fiandre. Posteriorment i per recomanació de Felip II va servir a les ordres de l'emperador romano germànic Rodolf II a Hongria, comandant les tropes imperials al llarg de la Guerra Llarga (1591–1606) que va enfrontar al Sacre Imperi Romà Germànic al Imperi Otomà.

Així al llarg d'aquest conflicte i seguint les ordres que li arribaven de la cort imperial de Praga ajudà al voivoda de Valàquia Miquel el Valent a desplaçar del tro de Transsilvània a Andreu Bathory, per posteriorment va fer fora al voivoda valac de Transsilvània (1600) davant de la por mostrada per Rodolf II de que Miquel el Valent consolidès un poder fort a la regió, ja que havia aconseguit unificar sota el seu control els tres Principats Romanesos: Valàquia, Moldàvia i Transsilvània.

Davant de la poca capacitat mostrada per les tropes imperials per controlar la situació de Transsilvània, Rodolf II va decidir recorrer de nou a Miquel el Valent per reinstaurar el control dels imperials a la regió. Així a l'agost de 1601 Giorgio Basta comandant les tropes imperials acompanyava a Miquel el Valent per fer-se amb el control de Transsilvània de nou, però pocs dies desprès rebia l'ordre de la cort de Praga d'assassinar al voivoda valac, cosa que es produi a Campia Turzii l'agost de 1601.

Amb el traspàs del voivoda valac Giorgio Basta passava a controlar Transsilvània, però no podia evitar que Esteve Bocskay fora nomenat per la Dieta de Cluj-Napoca (en hongarès Kolozsvár, en alemany Klausenburg) voivoda transsilvà, càrrec que cedia posteriorment a Segimon Bathory. Tot i això Giorgio Basta feia fora a Segimon Bathory primer i a Moisès Székely despres del tro transsilvà, fent-se amb el control absolut de Transsilvània fins a 1604, quan fou derrotat per Esteve Bocskay, essent expulsat de Transsilvània.

Giorgio Basta, que l'any 1602 havia estat nomenat comte de Hustz, un cop perdut el contol de Transsilvània a mans de Bocskay va marxar a Praga on va seguir a les ordres de Rodolf II, rebent els dominis de Troppau i Greifenstein com a dominis feudals per garantir la seva manuntenció, aprofitant també aquells temps per escriure manuals militars com "El mestre de camp general" (en italià Il maestro di campo generale), publicada a Venècia l'any 1606 i "El govern de la cavalleria lleugera" (en italià Il governo della cavalleria leggiera) publicat postumament a Venècia l'any 1612. Va morir a Praga el 20 de novembre de 1607 com a causa d'unes febres provocades per un refredat.

Tant la historiografia hongaresa com la romanesa presenten a Giorgio Basta com un personatge sàdic, sense escrupols, deslleial, violent, un tirà que va sotmetre Transsilvània i la seva població a un regim de repressió continu. Així mentre els primers l'identifiquen com una persona que mostrà en innumerables ocasions el seu odi als magiars, els segons el mostren com l'assassi de Miquel el Valent, truncant així la possibilitat de que es crees un Principat Romanès unificat ja al segle XVII.

Tot i que aquestes afirmacions poden veure's influenciades per les visions altament nacionalistes que tenen tant els historiadors hongaresos i romanesos respecte a aquest període de la història de Transsilvània, es del tot cert que durant el temps que Giorgio Basta va controlar el Principat transsilvà les seves tropes, formades majoritariament per mercenaris valons i suissos es van lluirar a una repressió constant contra qualsevol tipus d'oposició al domini imperial de la regió, a la vegada que eren incapaces de controlar les nombroses bandes de bandits i haiduks que atemorien continuament a la població autòctona, instaurant-se a Transsilvània una situació d'anarquia i terror perpetu, que segons alguns experts apunten, va provocar la perdua de la vida a més d'un terc de la població transsilvana de l'època, incloent en aquest sentit la desaparició d'una bona part de la noblesa hongaresa transsilvana.