Ghassan Kanafani
De Viquipèdia
Ghassan Kanafani (àrab:غسان كنفاني) nascut el 9 abril 1936 a Akka (Palestina), mort a Beirut el 8 de juliol de 1972) fou un escriptor, periodista, intel·lectual i activista palestí. Tingué una gran influència en la modernització de la literatura àrab, i ha esdevingut una de les figures preeminents de la litreratura palestina. Morí en un atemptat dels serveis secrets israelians a Beirut amb una bomba al seu cotxe.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Ghassan Fayiz Kanafani nasqué a Acre el 1936. en una família de tradició musulmana sunnita, el seu pare, advocat, l'envià en una escola de missioners cristians francesos a Jaffa. Allà visqué fins la guerra àrab-israeliana de 1948 i la creació d'Israel, que forçà la seva família a marxar a l'exili. Marxaren primer al Liban abans traslladar-se a Síria on visqueren com a refugiats a Damasc. Kanafani acabà els seus estudis secundaris l'any 1952. Allà rebé un títol de professor de l'Agència de les Nacions Unides d'Ajut als Refugiats Palestins (UNRWA).
[edita] Política
El mateix any entrà al Departament de Literatura Àrab de la Universitat de Damasc però en fou expulsat l'any 1955 com a conseqüència de la seva participació en el Moviment dels Nacionalistes Àrabs (MNA),una organització pan-àrab d'esquerres en que feu introduït per George Habash després de coneixer-se el 1953. Es traslladà a Kuwait, on treballà com a professor i aprofundí el seu activisme polític. A Kuwait edità el diari del MNA al-Ra'i (La Opinió), i començà a interessar-se en el pensament marxista.
El 1960, tornà a Beirut, on començà a editar el el diari al-Hurriya, del MNA. El 1961, conegué Anni Høver, una activista de drets dels infants danesa, amb qui tindria dos fills. El 1962, Kanafani hagué de viure una temporada a la clandestinitat, ja que no tenia papers d'identificació i era considerat persona sense estat. Reaparegué el mateix any a Beirut i s'encarregà de l'edició del diari nasserista al-Muharrir (L'alliberador), i més tard també d'al-Anwar (La Il·luminació), el 1967.
[edita] Front Popular per l'Alliberament de Palestina
La branca palestina del MNA es convertí el 1967 en el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPAP). Kanafani en serà el portaveu. Redactà el 1969 programa polític del FPAP, en el qual el moviment es definia com a marxista-leninista. En aquest període també fundà altres diaris com al-Hadaf, i escrigué nombrosos assaigs i articles polítics, culturals i històrics en diversos publicacions, a més de continuar amb la seva obra literària
El juliol de 1972, ell i la seva neboda foren assassinats per l'explosió d'una bomba al seu cotxe. Atemptat que més tard reconeixeria com a propi el servei secret israelià Mossad.
[edita] Producció literarària
Ghassan Kanafani és onsiderat una de les principals influències en al modernització de la literatura àrab, i una figura cabdal de la literatura Palestina, encara avui. fou un precursor de primera hora de les estructures narratives complexes modernes, fent ús d'efectes com el flashback o narradors corals.
Els seus escrits tractaven en gran part temes de la lluita i alliberament palestins, i sovint reflectien la seva experiència com a refugiat. El seu pensament marxista també es reflectia en la seva obra, on la lluita de classes en les societats palestina i àrab apareix intrínsecament lligada a la lluita contra el colonialisme i el sionisme i per ún estat palestí.
Escrigué tant relats curts com novel·les (la més famosa probablement rijal fi-sh-shams, Homes al sol), i treballs acadèmics sobre literatura i política. La seva tesi, Raça i religió en la liteartura sionista, seria la base del seu estudi de 1967 sobre la Literatura sionista.
Fou també un prolífic crític literari. El seu treball fonamental, La literatura palestina sota l'ocupació, 1948-1968, difongué els escriptors palestins al món àrab. També escrigué importants treballs de crítica de la literatura sionista i israeliana. Seguint l'esperit de Jean-Paul Sartre, clamà per una literatura implicada que havia de comprometre's amb el canvi.