Gerry Adams
De Viquip??dia
Gerry Adams (en irland??s: Gear??id Mac ??dhaimh; Belfast, 6 d'octubre de 1948) ??s un pol??tic nord-irland??s, representant de Belfast Oest en el parlament brit??nic i president del Sinn F??in.
Gerry Adams fill va n??ixer en la circumscripci?? de Belfast Oest, en el si d'una fam??lia cat??lica nacionalista molt activista. Va deixar l'escola St. Mary dels Germans Cristians i va treballar de cambrer en un pub, si b?? se va anar involucrant cada vegada m??s en el moviment republic??, fins que en 1964 es va afiliar al Sinn F??in i a Na Fianna ??ireann. Moltes vegades ha declarat que mai ha sigut membre del Ex??rcit Republic?? Irland??s (IRA), per?? alguns documents d'estat brit??nics i irlandesos (desclassificats per haver transcorregut trenta anys) li assenyalen com una important figura de l'IRA a principis dels setanta. Poc despr??s d'aprovar-se la pres?? preventiva (per mitj?? de la coneguda com a Llei de poders especials), Adams va ser empresonat en 1972 en el Maidstone, un vaixell pres?? brit??nic. Se'l considerava un personatge rellevant, com posa de manifest el fet que fora alliberat per a participar en les conversacions de pau de 1972, per?? posteriorment va ser arrestat i empresonat de 1973 a 1977 i en 1978, en aquesta ocasi?? en el centre penitenciari de Long Kesh.
Taula de continguts |
[edita] President del Sinn F??in
En 1978 es va convertir en vicepresident del Sinn F??in. El moviment republic?? es va escindir en els anys setanta entre els l??ders suposadament m??s radicals de Irlanda del Nord, agrupats entorn d'Adams, i els cercles nacionalistes m??s tradicionals al voltant del mestre i l??der Rep??blica d'Irlanda Ruair?? O Br??daigh.
Una de les escissions m??s importants per la seua rellev??ncia t??ctica, militar i pol??tica es va produir en 1983, quan l'executiu eminentment meridional va ser substitu??t pel seu hom??leg Irlanda del Nord liderat per Adams. Fonamental en esta divisi?? va ser el canvi en 1986 de la cl??ssica pol??tica de abstencionisme per la que el Sinn F??in sempre s'havia negat a recon??ixer l'autoritat del govern brit??nic a Irlanda del Nord i la legitimitat de la Rep??blica Irlandesa, argumentant que esta ??ltima va ser creada (amb un nom distint) per mitj?? del Tractat Angloirland??s de 1921; en conseq????ncia, el Sinn F??in s'abstenia (d'ac?? el nom d'aquesta pr??ctica) d'ocupar els escons obtinguts en els parlaments brit??nic i irland??s. L'aband?? de l'abstencionisme, un dels antics valors essencials del Sinn F??in en la seua relaci?? amb el Parlament de la Rep??blica o D??il ??ireann, va provocar una divisi??, per la que una minoria partid??ria del l??der meridional Ruair?? O Br??daigh va deixar el partit. D'ara en avant, aquesta minoria insistiria en el fet que ells eren els vertaders republicans del Sinn F??in, per la qual cosa van adoptar el nom de Sinn F??in Republic??.
Adams va resultar triat l??der del Sinn F??in i un nou grup de l??ders procedents d'Irlanda del Nord, entre ells figures com Danny Morrison i Martin McGuinness, va prendre el control del moviment i les seues iniciatives. Subratllant els ??xits electorals del Sinn F??in a principis i mitjan de la d??cada dels vuitanta, quan els participants en les Sobres de fam Bobby Sands i Ciaren Doherty van ser triats diputats en la Casa dels Comuns i en el Parlament irland??s respectivament, Adams i altres responsables van defendre que el Sinn F??in havia de polititzar-se en major grau i recolzar la seua capacitat d'influ??ncia en la pol??tica electoral en compte de en els moviments paramilitars. Els resultats electorals van confirmar la idone??tat d'aquesta estrat??gia quan Sands va ser substitu??t despr??s de la seua mort pel candidat del Sinn F??in Eoin Carron i els propis Adams i McGuinness van ser triats parlamentaris, a m??s del nomenament com Alcalde de Belfast de Alex Maskey.
[edita] El bot a la pol??tica institucional
No obstant, el Sinn F??in va continuar amb la seua pol??tica d'abstencionisme cap al parlament de Westminster, incl??s despr??s de la vict??ria d'Adams en la circumscripci?? de Belfast Oest. En les eleccions generals del Regne Unit de 1992, va perdre el seu esc?? enfront del SDLP, encara que va tornar a obtenir-lo en les seg??ents eleccions de 1997. Durant el lideratge d'Adams, el Sinn F??in va passar de ser una base de suport pol??tic per al IRA provisional a ser un partit organitzat professionalment, tant en la rep??blica com en el nord. Posteriorment es van iniciar contactes oficiosos amb el Ministeri per a Irlanda del Nord del Regne Unit, llavors encap??alament pel Secretari d'estat per a Irlanda del Nord, Peter Brooke, i amb el govern de la Rep??blica, presidit per Charles Haughey.
Hui sabem que Gerry Adams va participar en conversacions secretes amb el president del SDLP i parlamentari John Hume des de 1988. La s??rie de contactes entre Adams i Hume, aix?? com entre el primer i els governs brit??nic i irland??s?? va assentar les bases per al que m??s tard seria el Acord de Belfast i per al feta que va suposar la Declaraci?? de Downing Street i el Document marc conjunt.
Els ??xits del Sinn F??in van conduir a la treva de l'IRA proclamada a l'agost de 1994. El president irland??s Albert Reynolds, que havia succe??t en el c??rrec a Haughey i exercit un paper fonamental a trav??s del seu conseller Martin Mansergh en la convocat??ria de reunions entre els diversos partits, va considerar que la treva seria permanent. No obstant, la lentitud en els avan??os que provocava la depend??ncia del govern brit??nic de John Major dels vots unionistes en la Casa dels Comuns va portar a l'IRA a trencar la treva i embarcar-se en una campanya de viol??ncia.
M??s tard es va aconseguir un nou alto el foc en el marc de l'estrat??gia de negociacions, en les que van participar delegacions dels governs brit??nic i irland??s, el Partit Unionista de l'Ulster, el SDLP, el Sinn F??in i representants de les organitzacions paramilitars lleialistes, tots davall la presid??ncia de l'antic senador nord-americ?? Mitchell. Junts van aconseguir el Acord de Belfast (tamb?? conegut com Acord de Divendres Sant per haver-se firmat el Divendres Sant de 1998); en virtut del mateix, es van crear estructures que reflectiren les identitats irlandesa i brit??nica de la poblaci?? d'Irlanda del Nord, incl??s un Consell britanicoirland??s i una Assemblea legislativa d'Irlanda del Nord. Els articles 2 i 3 de la constituci?? de la rep??blica, en els que es podia inferir un contenci??s territorial per Irlanda del Nord, es van reescriure i es va fundar un comit?? executiu de poder de codecisi??. Part de l'acord consistia en el fet que el Sinn F??in abandonara la seua pol??tica abstencionista respecte al parlament nordirland??s, per la qual cosa aquest partit va ocupar els seus escons en l'assemblea de Stormont, aix?? com dos carteres en el govern d'Irlanda del Nord.
Els oponents de Gerry Adams en el Sinn F??in Republic?? el van acusar de "vendre's" en acceptar participar en el que ells consideraven "assemblees secessionistes" tant en la rep??blica com en el nord. Encara aix??, ell va insistir en el fet que l'Acord de Belfast proporcionava els mecanismes necessaris per a aconseguir una Irlanda unida per mitjans constitucionals i sense necessitat de viol??ncia.
Quan el Sinn F??in va anomenar els seus dos ministres en el Consell Executiu, igual que el SDLP i el DUP, va decidir per raons t??ctiques no incloure el seu l??der en la llista. Quan algun temps despr??s el SDLP va triar un nou l??der, que va resultar ser un dels seus ministres, aquest va optar per romandre en el comit??. A hores d'ara Adams dirigix el Sinn F??in en tot Irlanda, Caomh??n O Caolain ??s el l??der parlamentari en la Rep??blica d'Irlanda i Martin McGuiness ??s el principal negociador, a m??s de dirigent del partit en l'Assemblea d'Irlanda del Nord.
[edita] Censura Vaticana
Wikipedia Esc??ner sost?? que des d'una computadora del Vatic?? es va eliminar informaci?? d'aquest article.
El que va eliminar l'editor vatic?? van ser vincles amb informes de premsa de 2006, els quals asseguraven que les empremtes digitals i de les mans d'Adams van apar??ixer en un vehicle utilitzat per a cometre un doble assassinat en 1971.
La secci??, titulada "Apareixen nous interrogants en cas d'assassinat", va deixar d'estar a l'abast dels lectors de l'enciclop??dia electr??nica. [1] [2] [3]
[edita] Obres
- Abans de l'alba (autobiografia).
- La busca de la pau.
