Gerhart Hauptmann
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1912) |
Gerhart Johann Hauptmann ( Obersalzbrunn, Polònia 1862 - Agnetendorf, Alemanya 1946 ) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1912.
Taula de continguts |
[edita] Biografia i obres
Va néixer el 15 de novembre de 1862 a la ciutat polonesa de Obersalzbrunn, anomenada avui dia Szczawno-Zdrój i situada al voivodat de la Baixa Silèsia. Va estudiar a Breslau (actual Wrocław) i després fou enviat a Jawor per aprendre agricultura a la granja del seu oncle. Com no li agradava aquest tipus de vida va tornar a Breslau per convertir-se en escultor. Posteriorment va estudiar filosofia i ciències naturals a la Universitat de Jena.
Un cop graduat entre 1883 i 1884 va viure a Itàlia. Al maig de 1885 Hauptmann es va casar i es va establir a la ciutat d'Erkner, suburbi de Berlín, decantant-se finalment per la literatura en la qual aviat va arribar una gran reputació com un dels principals representants del drama modern. Va morir el 6 de juny de 1946 a la ciutat d'Agnetendorf, en aquells moments situada a Alemanya i avui dia anomanada Jagniątków i situada a Polònia.
[edita] Obra literària
El 1891 es va retirar a Schreiberhau, situada a la regió de Silèsia. El primer drama de Hauptmann, Vor Sonnenaufgang (Abans de l'alba, 1889) va inaugurar el moviment naturalista en la literatura alemanya moderna, li va permetre conquerir l'enemistat dels crítics ortodoxs i el suport entusiasta dels escriptors alemanys joves. A aquesta obra la seguiren Donis Friedensfest (1890), Einsame Menschen (1891) i Die Weber (Els teixidors, 1892), drama de gran abast que representa l'aixecament dels teixidors silesians de 1844.
Dels següents treballs de Hauptmann cal esmentar les comèdies Kollege Crampton (1892), Der Biberpelz (La pell de castor, 1893) i Der rote Hahn (1901); el "poema dramàtic" Hannele (1893), i un drama històric, Florian Geyer (1895). També va escriure dues tragèdies relacionades amb el passat de Silèsia, Fuhrmann Henschel (1898) i Rose Berndt (1903), i els drames Die versunkene Glocke (La campana submergida, 1897) i Und Pippa tanzt (I Pipa balla!, 1905).
El misticisme poètic caracteritza moltes de les seves obres posteriors com Der Naer in Christo Emanuel Quint (El boig en Crist Emanuel Quint, 1910), Der Ketzer von Soana (L'heretge de Soana, 1918), Die Insel der grossen Mutter (La illa de la Gran Mare, 1921).
Va adquirir fama d'intel·lectual radical, fama que el va perseguir durant molts anys, a pesar de ser un asceta aristocràtic que va aconseguir sobreviure tranquil·lament a tots els successos tant de la República de Weimar com al Tercer Reich de Hitler.
L'any 1912 va ser guardonat amb Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva producció fructuosa, variada i excepcional en el regne de l'art dramàtic.
[edita] Hauptmann i el seu teatre, a Catalunya
A la primera dècada del segle XX, la influència de Gerhart Hauptmann en el teatre català queda palesa en la quantitat respectable i inusual de traduccions que es fan de les obres d'aquest autor i que s'estrenen en els escenaris barcelonins. La majoria d'elles publicades dins la col.lecció De tots Colors:
- Ànimes solitàries (Einsame Menschen). Drama en 5 actes. Traducció d'Oriol Martí. 1906
- Els teixidors de Silèsia (Die Weber). Drama en 5 actes. Traducció de Carles Costa i Josep Maria Jordà. 1909
- L'assumpció d'Hannele Mattern (Hanneles Himmelfahrt) Drama d'ensomni en 2 parts. Traducció de Carles Capdevila. 1908
- La Campana submergida (Die Versunkene Glocke) Rondalla dramàtica en 5 actes. Traducció de Salvador Vilaregut. 1908
- L'ordinari Henschel (Fuhrmann Henschel). Drama en 5 actes. Traducció d'August Pi i Sunyer. 1908
- El pobre Enric. (Der arme Einrich) Llegenda germànica en 5 actes. Traducció de Marc Jesús Bertran. 1909
- Rosa Bern (Rose Bernd). Drama en 5 actes. Traducció de Martí Alegre i Marc Jesús Bertran. 1909
[edita] Obra publicada
[edita] Teatre
|
[edita] Novel·les
[edita] Novel·les curtes
[edita] Poesia |
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (8381) Hauptmann descobert el 21 de desembre de 1992 per Freimut Börngen.
