George Paget Thomson
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1937) |
George Paget Thomson ( Cambridge, Anglaterra 1892 - íd. 1975 ) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.
[edita] Biografia
Nascut el 3 de maig de 1892 a la ciutat anglesa de Cambridge fou fill del també físic Joseph John Thomson, Premi Nobel de Física de l'any 1906 pel seus treballs sobre la conducció de l'electricitat a través dels gasos, i considerat el desobridor de l'electró.
Va estudiar i graduar en física al Trinity College de la Universitat de Cambridge, impartint entre 1922 i 1930 classes de filosofia natural a la Universitat d'Aberdeen. El 1930 va obtenir la càtedra de física al Col·legi Imperial de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Londres, on va romandre fins l'any 1952. Des d'aquest any i fins el 1962 fou rector del Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge.
L'any 1943 va ser nomenat "sir" i el 1946 va ocupar l'assessoria de la delegació britànica al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i de la Comissió de l'Energia Atòmica. Paget Thomson morí el 10 de setembre de 1975 a la ciutat de Cambridge.
[edita] Recerca científica
El 1937 li va ser atorgat el Premi Nobel de Física, que va compartir amb el físic nord-americà Clinton Joseph Davisson, pel seu treball relatiu a la difracció d'electrons en cristalls i la demostració de les seves propietats ondulatòries. Ambdòs físics arribaren a la mateixa conclusió en els seus treballs però d'una forma independent, demostrant les prediccions del físic francès Louis-Victor de Broglie.
En els últims anys de la dècada dels 30 i durant la Segona Guerra Mundial es va especialitzar en física nuclear, concentrant-se en l'estudi de les aplicacions pràctiques militars de l'energia nuclear. En l'última part de la seva vida va continuar els seus treballs entorn d'aquest tipus d'energia, però també va escriure treballs sobre aerodinàmica i sobre el valor de la ciència en la societat.
Entre 1937 i 1941 va assessorar al ministeri de l'Aire en matèria d'aeronàutica, i en matèria científica en general entre 1943 i 1944.
