Gavó espinós

De Viquipèdia

Gavó espinós
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Fabales Família: Fabaceae Subfamília: Faboideae Tribu: Trifolieae Gènere: Ononis Espècie: O. spinosa
Nom binomial
Ononis spinosa L.
Sinònims
Ononis vulgaris Rouy pro parte

Taula de continguts 1 Nomenclatura 2 Ecologia 3 Descripció 4 Farmacologia 4.1 Composició química 4.2 Usos medicinals 4.3 Accions farmacològiques / propietats 4.4 Toxicitat 5 Observacions

[edita] Nomenclatura

El gavó espinós (Ononis spinosa L.) és un arbust de la família Fabaceae/Lleguminoseae. El seu nom onos significa ase en grec, a causa de l’afecció d’aquest animal per rebolcar-se damunt de la planta amb la finalitat d’alleugerar les seves picors gràcies a la seva textura aspra i espinosa. Se li han atribuït nombrosos noms populars com: abriüll, adragó, adragull, adrul, adrull, agagó, agaó, ardagull, aturabou, augó, balonaga, bornaga, brunaga, cadell, candell, dent de bou, escanyabocs, gaó, gavó, gavó espinós, ugó i ungla de gat. També se l’anomena afrontacavadors i/o afrontallauradors per les dificultats que pateixen els camperols per eradicar-la dels seus camps de conreu.

[edita] Ecologia

Ononis spinosa és un arbust present a la major part d’Europa i també a l’Àsia occidental i al nord d’Àfrica. A la Península Ibèrica habita preferentment a la part nord. Es troba en pasturatges nitrificats, en les vores dels boscs, marges dels camins, zones ermes... Creix sobre substrats preferentment secs, calcaris o gravosos. Des del nivell del mar fins als 600 m d’altitud.

[edita] Descripció

La forma vital (de Raunkiaer) és camèfit. L'Ononis spinosa és un arbust perenne, espinós, sufruticós, llenyós a la base i herbaci a la resta i ascendent. Mesura entre 10-80 cm d’alçada. Presenta una rel en forma de rizoma, ramificat i retorçat. S'estén amb gran facilitat pel subsòl, adquirint unes dimensions considerables. La tija està densament coberta per petits brots que acaben amb espines rectes que poden arribar a mesurar 2 cm de llarg i, per tant, ser més llargues que les pròpies fulles. És més o menys pilosa, amb pèls glandulars que formen una o dues fileres denses, però amb l’edat es va tornant glabre. Les fulles, alternes, són vegetatives, de tamany i forma molt variable, parcialment peciolades i de marge dentat. Les de la part inferior i central són compostes, trifoliades, de 8-35 mm de llarg i 4-10 mm d’amplada; el•líptiques. Les de la part superior no estan dividides. Presenta estípules que es fusionen amb el pecíol foliar que es dilata en la base en forma de beina. La flor és hermafrodita, monoica. Té un periant diferenciat, de color rosat o vermell púrpura, ocasionalment blanc. La corol•la és dialipètala i zigomorfa de tipus papilonàcia i mesura entre 10-15 mm de diàmetre. L’estendard és de 15-25 mm de llarg i 8-11 mm d’ample, arrodonit per l’extrem superior i glabre. El calze és de 7-10 mm de llarg, acampanat, pentasèpal i dialisèpal, amb llarga pilositat glandular. L’androceu té 10 estams disposats en la forma (9) + 1 i és diadelf. El gineceu és súper i monocarpel•lar. Presenta una inflorescència racemosa en forma d’espiga. El fruit és un llegum de color ocre de 6-10 mm de llarg i 5-6 mm d’ample, pla i amb pilositat glandular. Té entre 1-3 llavors arrodonides, berrugoses i verdoses.

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

Les parts utilitzades o droga de l’Ononis spinosa són les arrels i les sumitats florides.

[edita] Composició química

Consta de:

• Isoflavones.

Presenta isoflavones lliures com: formononetina, genisteina, biochanina o maquianina. També apareixen glucòsids de isoflavones com: trifolirizina (7-O-glucosil-maquianina), ononina (7-O-glucosil-formononetina), 7-O-glucosil-homopterocarpina i ésters d’aquests glucòsids com: ononí-6-malonil-éster.

• Oli essencial (0.02-0.20%).

Els components fonamentals són monoterpens com anetol, carvona i mentol.

• Triterpens.

Entre altres apareix l’alfa-onocerina (alfa-onoceradiendiol)

• Proteïnes (lectines).

[edita] Usos medicinals

L’Ononis spinosa té usos medicinals en estats on es requereix un augment de la diüresi, disquinesies hepatobiliars i colecistitis. Pel que fa a l’augment de la diuresi s’utilitza en:

• afeccions genitourinaries (cistitis, ureteritis, uretritis, pielonefritis, oligúria, urolitiasis)
• hiperazotemia
• hiperuricèmia
• gota
• hipertensió arterial
• edema
• obesitat acompanyada de retenció de líquids

[edita] Accions farmacològiques / propietats

• Diurètic, augmenta l’eliminació d’orina per la presència dels olis essencials.
• Salurètic
• Azotúric
• Sudorífic
• Astringent (antidiarrèic, cicatritzant)
• Acció colagoga
• Agonista estrogènic, presenta una activitat agonista parcial davant dels receptors estrogènics.

[edita] Toxicitat

Ononis spinosa no és una espècie tòxica però no s’ha de prendre en estat pur. Només s’ha de prendre amb prescripció mèdica i sota control mèdic ja que pot causar una descompensació tensional. Per tant, cal vigilar en utilitzar-la en presència de cardiopaties o hipertensió. S’aconsella l’ús discontinu.

[edita] Observacions

La floració es dóna durant els mesos de juny a setembre. A primers de juny, abans de florir, cal aprofitar quan llauren els camps de cultius per arreplegar-ne les arrels (radix ononidis). Després d’una neteja acurada, es talla en sentit longitudinal. Es pot assecar en un lloc ben ventilat o bé en un assecador amb una temperatura moderada (un excés calorífic podria reduir els seus efectes terapèutics). L’arrel dessecada és trencadissa.

Per extraure al màxim els principis actius d’aquesta planta, cal utilitzar la infusió ja que la decocció pot malmetre els principis actius.