Camèfit
De Viquipèdia
Els camèfits són un tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer. Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
Són plantes de gran resistència, ja que combinen els avantatges de les formes vitals de més petites i grans dimensions. En efecte, presenten una certa protecció de les seves gemes contra les inclemències exteriors (neu, gemes cobertes de catafil·les o per fulles mortes, hàbit molt compacte de la planta, etc.) i una baixa transpiració. I d'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixença, com s'esdevé en formes vitals més petites encara (geòfits, teròfits, i hemicriptòfits), les fa encara més resistents que aquestes.
Subdivisió:
- Molses reptans (Bryochamaephyta reptantia)
- Liquens dendroides (Chamaephyta lichenosa)
- Camèfits reptants (Chamaephyta reptantia)
- Camèfits suculents (Chamaephyta succulenta)
- Camèfits en coixinet (Chamaephyta pulvinata)
- Camèfits enfiladissos (Chamaephyta scandentia)
- Camèfits espartoides (Chamaephyta spartoidea)
- Camèfits esfagnoides (Chamaephyta sphagnoidea)
- Mates en espatllera (Chamaephyta velantia)
- Mates sufruticoses (Chamaephyta suffruticosa)
- Mates fruticoses (Chamaephyta fruticosa)
La sàlvia comuna, la farigola i el llistó són exemples de camèfits.
