Gasogen
De Viquipèdia
El gasogen és un aparell que permet obtenir combustible gasós a partir de combustibles sòlids com el carbó, la llenya o gairebé qualsevol residu combustible.
AL cremar la llenya o el carbó de forma parcial es genera, entre altres gasos, monòxid de carboni, que té un baix poder calorífic. Si se li afegix aigua també es pot generar hidrogen.
Al segle XIX es van començar a construir els primer models, se'ls anomenava motors de gas pobre. Va tenir un ús molt estès a Espanya, en acabar la guerra civil (1939)(també especialment a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial per al transport civil), per les dificultats d'abastiment de petroli en el mercat mundial. S'afegia als automòbils un remolc on anava el generador.
Utilitzant aquest sistema es podia aprofitar combustibles sòlids per a moure motors de combustió interna en temps d'escassesa de benzina i gasoil.
Actualment ha tornat a ser útil per a obtenir combustible adequat per a motors, a partir de llenya i altres residus de biomassa. En països pobres potser és l'única forma d'utilitzar motors i en països desenvolupats permet disminuir el consum de combustibles fòssils.
Avui en dia, aquest sistema té altres usos. Les centrals com la de Elcogas, a Puertollano, es basa en aquest sistema, produint energia elèctrica. Aquesta central, semblant a moltes altres en el món, encara que pionera en aspectes de rendiment, utilitza un sistema productiu basat en la tecnologia de gasificació de carbó integrada en un cicle combinat, amb unes característiques mediambientals modèliques, reduint les emissions atmosfèriques per sota de l'establert en la legislació vigent.
Taula de continguts |
[edita] Funcionament del gasogen
El principi del gasogen és de produir la combustió en gerro tancat del combustible subalimentant-lo d'aire, per tal de produir gasos combustibles tal com CO (Monòxid de carboni), H2 (hidrogen), i CH4(metà).
2C + O2 = 2CO + 58000cal
C + O2 = CO2 + 97000cal
2CO + O2 = 2CO2 + 136000cal
CO2 + C = 2CO + 38000cal
En certs casos, s'injecten febles quantitats d'aigua en l'aire de combustió, perquè ella sigui trencada i produir majors quantitats d'hidrogen, seguint les fórmules:
C + H2O = CO + H2 - 28000cal
C + 2H2O = CO2 + 2H2 - 18000cal
CO + H2O = CO2 + H2 + 9400cal
[edita] Principals tipus de gasògens amb carbó=
Existeix tres famílies de gasògens seguint el sentit de la combustió, la tria depèn del combustible utilitzat.
[edita] Gasogen per tiratge en alçària
El corrent d'aire i de gas circulen en el sentit invers del combustible. Interessant en el nivell tèrmic però requereix combustibles contenint poca matèria volàtil per evitar els quitrans en la sortida. Conviden als carbons de boscos molt purs per evitar l'embús de la reixa per les escòries.
[edita] Gasogen per tiratge a la part baixa
El gas i l'aire circulen en el mateix sentit que el combustible, els gasos travessen la zona incandescent, els eventuals quitrans són doncs petats. Aquest dispositiu es limita també les pols en la sortida.
[edita] Gasogen a tovera, o gasogen per tiratge transversal
L'aire és admès horitzontalment per una tovera al cor de la zona de combustió, allò que necessite una tovera en bronze massiu, o un refredament molt poderós, per evitar la fusion. S'hi pot cremar carbó de bosc, del coc, o de l'antracita, o una barreja, el que permet filtrar les impureses dels combustibles fòssils pel carbó de bosc. El principal interès d'aquesta disposició és la simplicitat de construcció, una vegada resolt el problema de la tovera.
[edita] Gasogen de llenya
El gasogen a llenya ha de reunir en un sol i mateix aparell una zona de carbonització i una zona de gasificació. El tipus més corrent és el gasogen a diàbolo. El diàbolo és un encongiment pel qual tots els gasos estan obligats a passar travessant la zona incandescent, petant així la major part dels quitrans i àcids. És en efecte important de suprimer més eficaçment aquests productes que fan malbé el motor. El diàbolo, per la seva disposició, deu résiter a molt fortes temperatures.
[edita] Aparells annexes
[edita] Refredament dels gasos
Pot ser útil, en el cas de gasogen que alimenta un motor, refredar els gasos abans de la seva admissió, per pal·liar els problemes de rendiment. S'actua en general per contacte i per distensió, en caixons en xapes amb embolics, o per feixos de tubs. L'aigua de condensació recuperada pot servir per fer un xipolleig del gas, el que neteja el gas de certes impureses.
[edita] Depuració dels gasos
[edita] Depurador sec
Es tracta de fer travessar els gasos en carbó de bosc polvoritzat, de suro o de coc. Sobretot utilitzat darrere els gasògens a carbó.
[edita] Depurador humit
Consisteix a rentar el gas fent-ho xipollejar a l'aigua, per tal de retirar una minyona marxada de les impureses, després fer passar el gas en un filtre de suro que retindrà la humitat i les impureses residuals.
[edita] Carburació dels gasos
És efectuada per un mesclador de gas.
[edita] Posada en marxa del ventilador
Consisteix a crear un tiratge amb l'ajuda d'un ventilador elèctric per permetre l'encesa de la càrrega de combustible. El gasogen és llavors aïllat de l'admissió motor per una comporta. La qualitat del gas és verificada en la sortida del ventilador per l'inflamació d'aquest. Quan la qualitat del gas és bona, es talla el ventilador, obre la comporta d'aïllament, arregla la riquesa del mesclador al màxim, i s'acciona el motor d'engegada. Tots això ha de ser efectuat ràpidament per no ofegar el gasogen. Una vegada el motor arrencat, cal arreglar constantment la riquesa, de vegades ho avança a l'encesa, i el ralentí.
[edita] Posada en marxa al carburant de sortida
El motor ha de ser equipat per funcionar amb un altre carburant (benzina, alcohol...), sobre el qual s'arrenca el motor. S'obre la comporta del mesclador per crear la depressió necessària a l'encesa del gasogen quan el motor gira.
[edita] Manteniment del vehicle a gasogen
Diari:
- Ompliment de la tremuja de combustible
- Neteja de la llar i cendrer
- Buidat dels refrigerants i depuradors( gasogen de llenya)
- Neteja de la tovera i de la llar per retirar el lleter i les escòries( Gasogen de carbó)
Setmanal:
- Buidat i neteges dels filtres secs i humits, dels cendrers de depurador
- Comprovació de l'estanquitat del conjunt.
