Gai Norbà
De Viquipèdia
Gai Norbà (Caius Norbanus) fou un magistrat romà.
Fou tribú de la plebs el 95 aC quan va acusar a Quint Servili Cepió de majestas per un robatori al temple de Tolosa en el seu consolat (106 aC) i havia produït per aquest sacrilegi la destrucció de l'exèrcit roma pels cimbres el 105 aC. El senat va procurar la seva absolució però fou condemnat pel poble i enviat a l'exili a Esmirna.
Els disturbis que es van produir durant el procés van permetre el processament de Norbà quan va acabar el seu període i va perdre la immunitat i fou acusat de majestas sota la llei Appúlia; fou defensat per Marc Antoni l'orador i acusat per Publi Sulpici Ruf; finalment fou absolt.
El 90 aC fou pretor i el 89 aC propretor a Sicília. El 88 aC va anar en ajut de la ciutat de Rhègion que estava a punt de caure en mans dels samnites i italians que planejaven envair Sicília. A la guerra civil fou partidari de Gai Mari i fou cònsol el 83 aC amb Escipió Asiàtic, any en que Sul·la va creuar de Grècia a Itàlia i va passar de Brundusium a la Campània on l'esperava Norbà a la riba del Volturnus i al peu de la muntanya Tifata, no lluny de Càpua. Va seguir una batalla en la que les tropes recent reclutades de Norbà res van poder fer contra els veterans de Sul·la; uns sis mil soldats de Norbà van morir mentre Sul·la només va perdre 70 homes. La batalla la situa Appià a Canusium però probablement es un error per Casilinum a la vora del Volturnus.
El 82 aC Norbà es va reunir amb el cònsol Carbó a la Gàl·lia Cisalpina però els dos exèrcits units foren derrotats per Quint Cecili Metel Pius Escipió. A Això van seguir desercions en nombre importants entre els seus rangs. Albinovà, comandant d'Ariminium, va convidar a Norbà i als principals caps populars a un banquet; el primer va sospitar una traïció i no hi va anar, però els demés van acceptar i efectivament foren assassinats.
Norbà va fugir d'Itàlia cap a Rodes però quan Sul·la en va demanar l'extradició es va suïcidar al mig de la plaça del mercat, mentre el govern rodi analitzava que havia de fer.
