Fundació Maurí
De Viquipèdia
El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari Josep Maurí i Serra, fill predilecte de la Garriga.
Ubicada en la que fou la seva casa natal, la Fundació mostra, a més d'una important selecció de materials arqueològics, importants col·leccions de pintura i escultura, un arxiu fotogràfic de 70.000 imatges de la Garriga, 2.000 fotografies en clixé de vidre, així com l'arxiu històric de la Garriga i una biblioteca especialitzada en història, amb 6.000 volums.
[edita] Els origens
Cap a mitjans dels anys cinquanta, el notari es va preocupar de construir un pis sobre casa seva per guardar-hi totes les obres d'art que anava comprant. De forma íntima, va inaugurar, amb mossèn Oriol Albó, la petita capella privada que va muntar en aquest tercer pis amb peces gòtiques que va recuperar del cor del cadirat de la Catedral de Girona.
Dos fets van portar a Maurí a planejar la creació de la seva fundació. Primer, que morís el músic Josep Sancho Marraco i que Maurí expressés la seva preocupació perquè se’n preservés el seu patrimoni i, després, la desaparició de la gran col·lecció d'art que tenia Lluís Plandiura a la Garriga, amb obres d'artistes tant importants com Casas, Miró o Picasso i que els seus fills es van acabant venent.
L'any 1969 es va inaugurar finalment la Fundació Maurí, tal i com el notari i historiador va deixar escrit en el seu testament. Es va constituir, d'acord amb el què marcava el Ministerio de Educación y Ciencia, com a Fundación benéfica de carácter cultural y de naturaleza permanente.
[edita] El desenvolupament
Durant els primers anys, les persones que se'n van fer càrrec, entre els quals hi havia Albert Benzekry, Jaume Torra, Josep Ruaix o Joan Hernandes, van preocupar-se d'organitzar diferents activitats culturals com ara conferències, exposicions, concursos literaris, concerts de primavera o teatre per a nens, per mirar de cobrir el buit cultural que hi havia al poble i que l'Ajuntament no solucionava. En morir el dictador Franco i quan l'Ajuntament i les diferents entitats culturals van començar a fer més activitats, la Fundació va començar a retirar-se d'aquest àmbit.
Es van anar comprant quadres i, sobretot, van anar recopilant material escrit del poble per poder crear l'arxiu documental de la Garriga.
La Fundació Maurí, d’acord amb els seus estatuts, desplegà una prolífica activitat en distints àmbits, des d'exposicions de dibuix i pintura, escultures i art popular, conferències sobre art i política (comencen a sorgir els primers partits polítics i que per qualsevol acte s'havia de demanar permís a l'autoritat governativa i a l'Ajuntament), concert amb les corals més reconegudes del país en aquells moments i altres activitats musicals, convocatòria dels premis escolars Martí l'Humà i Núria Albó i Fundació Maurí de narrativa i poesia (1995-2000), espectacles dedicats a la mainada al Patronat i un llarg etcètera.
D'altra banda, la Fundació Maurí ha estat una de les entitats que més s'ha preocupat de vetllar pel patrimoni arquitectònic de la Garriga, impulsant-lo i exigint a l'Ajuntament la creació del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic a protegir, sentint-se part important involucrada, activa i compromesa en aquesta qüestió. Recordem que el SERPPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català) va néixer a la Garriga, a la Fundació Maurí, un llunyà 19 de juny de 1976, quan una colla d'arquitectes i historiadors ansiosos per renovar les obsoletes estructures polítiques i tècniques del franquisme van crear-lo a l'empara del Congrés de Cultura Catalana. Va ser també a la Fundació on es va fer aquella pancarta (“Salvem per al poble català el seu patrimoni arquitectònic”) que va presidir la sala del monestir de Montserrat, on es va celebrar l'assemblea constituent del SERPPAC, els dies 11 i 12 de desembre de 1976.
A més, les portes de la Fundació sempre han estat –i estan– obertes a totes les entitats garriguenques que han tingut necessitat de reunir-s'hi o de celebrar algun acte. Així, en donen fe actes celebrats amb l'Associació de Veïns, Amics de la Unesco, Contrapunt, els quals han portat a la seu personalitats d'anomenada i prestigi com, per exemple, els polítics Joan Rigol, Rafael Ribó i Miquel Sellarès, el teòleg Josep M. Rovira Belloso, els escriptors Jaume Lorés i Oriol Pi de Cabanyes, l'historiador Josep M. Salrach, el doctor Santiago Dexeus, les catedràtiques de grec i geografia Eulàlia Vintró i Anna Cabré respectivament, entre tantes d'altres personalitats.
L'any 1970, poc abans de morir, la Fundació Maurí rebé la visita de Josep Carner, el qual signà alguns exemplars de la seva obra existents a la biblioteca de la Fundació.
[edita] L'actualitat
Des del 2006, la Fundació s'està modernitzant. Va començar amb la restauració de la façana i l'adequació de l'edifici a les característiques que necessita complir per ser un museu. S'ha endreçat l'Arxiu Municipal i ordenat la Biblioteca per instal·lar-hi una sala de consulta. Aquest procés de modernització culmina amb la restauració d’una vintena de pintures sobre tela del segle XVIII i del cadiram gòtic situat a la capella superior de la Fundació.
la Fundació ha signat el 2007 un conveni de col·laboració amb la Fundació Universitària Martí lHumà per tal que pugui servir-se de les seves instal·lacions per a celebrar-hi cursos i conferències.
