Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fumarell carablanc - Viquip??dia

Fumarell carablanc

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Fumarell carablanc
Exemplars adults.
Exemplars adults.
Il??lustraci?? d'un fumarell carablanc (circa 1905).
Il??lustraci?? d'un fumarell carablanc (circa 1905).
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Fam??lia: Sternidae
G??nere: Chlidonias
Esp??cie: C. hybridus
Nom binomial
Chlidonias hybridus
(Pallas, 1811)
Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc.
Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc.
Parella de fumarells carablancs al seu niu.
Parella de fumarells carablancs al seu niu.
Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern.
Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern.
Fumarell carablanc en vol fotografiat a l'estat indi d'Haryana.
Fumarell carablanc en vol fotografiat a l'estat indi d'Haryana.
Estol de fumarells carablancs fotografiats a l'estat indi de Kerala.
Estol de fumarells carablancs fotografiats a l'estat indi de Kerala.
Fumarell carablanc pescant a l'estat de Kerala.
Fumarell carablanc pescant a l'estat de Kerala.

El fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) ??s un ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Fa 24 cm de llarg??ria.
  • ??s d'aspecte una mica m??s mass??s que els xatracs.
  • Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blav??s. Les parts inferiors s??n de color blanc al ment??, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes s??n d'un vermell carminat.
  • A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt dif??cil de distingir del fumarell negre.
  • T?? la cua menys forcada que els xatracs i, m??s aviat, escotada.

[edita] Subesp??cies

[edita] Reproducci??

Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dol??a amb vegetals (tant macr??fits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verd??s clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, tamb??, tots dos pares s'encarregaran de la vigil??ncia dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.

Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.

[edita] Alimentaci??

Sobre les aig??es somes ca??a al vol lib??l??lules. De vegades, tamb?? ca??a petits amfibis i peixos que atrapa en aig??es dolces o salabroses mitjan??ant h??bils cabussades.[1]

[edita] Distribuci?? geogr??fica

Viu a les 3/4 parts inferiors de la Pen??nsula Ib??rica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs su??ssos, etc.).

[edita] Costums

Les poblacions tropicals s??n sedent??ries, per?? les europees i asi??tiques hivernen a ??frica i a l'??sia meridional, respectivament.

??s migrador estival freq??ent als Pa??sos Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al Pa??s Valenci??).

Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en col??nies disperses on cerquen aig??es dolces amb poca fond??ria i tamb?? arrossars o estanys que tinguin vegetaci?? espessa.[2]

[edita] Observacions

A causa de la seua prefer??ncia pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 120-121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  2. ??? Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 59. ISBN 843150434X.

[edita] Enlla??os externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies
A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Fumarell carablanc