Frederic Rahola i d'Espona
De Viquipèdia
Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 1914 - 1992) fou un advocat, editor i polític català, fill de Carles Rahola i Llorens i germà de Josep Rahola i d'Espona. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1936-1938 treballà al departament de finances de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra civil espanyola s'exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d'Auxili dels Republicans Espanyols.
El 1942 va tornar a Catalunya i amb el seu cunyat Jaume Vicens i Vives creà i dirigí l'Editorial Teide i continuà amb la militància a ERC. Home de confiança del president Josep Tarradellas, el 1976 el nomenà representant seu a l'interior i el 1977 fou conseller de governació de la Generalitat Provisional, càrrec que dimití l'any següent per desacord amb la gestió presidencial.
El 1984 el Parlament de Catalunya l'elegí primer Síndic de Greuges. Va fixar les bases de funcionament de la institució i la va dotar de l'actual seu, i ocupà el càrrec fins a la seva mort el 1992.
| Precedit per: - |
Conseller de Governació Desembre 1977 - Octubre 1978 |
Succeït per: Manuel Ortínez i Mur |
| Precedit per: Càrrec nou |
Síndic de Greuges de Catalunya 1984–- 1992 |
Succeït per: Anton Cañellas i Balcells |
