Anton Cañellas i Balcells

De Viquipèdia

Anton Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'agost de 2006) fou síndic de greuges de Catalunya entre els anys 1993 i 2004.

Una de les seves prioritats va ser potenciar la projecció internacional d'aquesta institució i es va caracteritzar per la defensa de les llibertats i dels drets humans. Fou diputat al Congrés dels Diputats en les primeres eleccions de 1979, abandonant aquesta càmara el 1980. També va ser diputat al Parlament de Catalunya encapçalant la candidatura Centristes de Catalunya i va formar part de la delegació que va redactar l'Estatut d'Autonomia del 1979. A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, després de la reinstauració de la democràcia a Espanya, Centristes de Catalunya, partit fundat per Cañellas, escissió d'UDC l'any 1978, va aconseguir 18 diputats, 286.922 vots i el 10,61% dels vots. Els seus diputats van servir per investir president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, líder de CiU, formació que havia guanyat les eleccions. Després de la debacle electoral de la UCD i de Centristes a les generals del 82, Anton Cañellas va abandonar la política activa.

L'any 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i França el va nomenar oficial de l'Orde de la Legió d'Honor; i el 2004 obtingué el premi Justícia de Catalunya.

Durant els seus onze anys al capdavant de la Sindicatura de Greuges, va impulsar la institució i el paper dels anomenats ombudsman. Llicenciat en dret, Cañellas va començar la seva activitat política a Unió Democràtica de Catalunya i es va oposar al franquisme.L'any 1985, va ser nomenat president del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cañellas va substituir Frederic Rahola i d'Espona a la Sindicatura de Greuges i va ser rellevat per Rafael Ribó. Va arribar a ser president de l'Institut Europeu d'Ombudsman (2000-2002) i vicepresident de la Federació Iberoamericana de l'Ombudsman (1999-2001).

Precedit per:
Frederic Rahola i d'Espona

Síndic de Greuges de Catalunya
1993–- 2004

Succeït per:
Rafael Ribó i Massó