Francisco Pascasio Moreno
De Viquip??dia
Francisco Pascasio Moreno (31 maig de 1852 - 22 novembre 1919) fou un naturalista i explorador argent?? habitualment conegut sota la denominaci?? de Perito Moreno (l'expert -p??rit- Moreno). Va n??ixer i morir a Buenos Aires.
[edita] Biografia
Estimulat per la lectura de relats de viatges, s'interessa per la paleontologia i l'arqueologia. El 1871 descobreix f??ssils a la llacuna de Vitel.
El 1872, Moreno funda la Sociedad Cient??fica Argentina i intenta una s??rie d'expedicions, en territoris encara inexplorats, que l'han fet c??lebre. El 1872-73 explora el territori del Riu Negro i, el 1875-1876 arriba al llac Nahuel Huapi als Andes del sud, despr??s arribar?? al llac que batej?? com a llac Argentino. Continu?? les seves exploracions de la Patag??nia i descobreix el llac San Martin el 14 de febrer de 1877. Explora igualment nombrosos rius de la Patag??nia ; el 4 de mar?? del mateix any, descobreix el Cerro Chalt??n, que designa com a Muntanya Fitz Roy en homenatge al comandant del HMS Beagle.
En el moment del seu cinqu?? viatge, el 1880, ??s capturat pels indis Tehuelche i condemnat a mort. Aconsegueix escapar-se l'11 de mar??, el dia abans de la seva execuci??. El 1882-1883, explora els Andes al sud de Bol??via, i el 1884-1885 part per a noves exploracions al sud del Riu Negro i a Patag??nia.
Durant els seus viatges, intenta realitzar un dels seus grans desigs : relacionar-se amb les nacions ind??genes de Patag??nia, i estudiar els seus or??gens i el seu passat. Treballa aix?? nous horitzons a l'antropologia sud-americana i incita alguns homes de ci??ncia europeus (com el franc??s Paul Broca) a prendre els pobles ind??genes d'Am??rica del Sud com a assumpte d'estudi. Terriblement impressionat per les condicions de vida d'aquestes poblacions, Moreno intenta llavors humanitzar les relacions entre els argentins i aquests ind??genes exigint que el govern els atribueixi terres i escoles, i protestant contra els m??todes utilitzats fins llavors per ??civilitzar-los??.
El 1879 Moreno fa donaci?? a la prov??ncia de Buenos Aires de la seva col??lecci?? personal de descobriments arqueol??gics, antropol??gics i paleontol??gics. Aquestes quasi 15.000 mostres de peces ??ssies i d'objectes manufacturats permeteren la creaci?? del Museu Antropol??gic i Etnogr??fic de Buenos Aires, del qual ??s designat director. Quan el museu ??s annexat a la Universitat Nacional de La Plata, renuncia al seu c??rrec per protestar contra la seva p??rdua d'autonomia.
[edita] Frontera amb Xile
Francisco Pascasio Moreno ??s igualment c??lebre pel seu paper en la defensa dels interessos argentins en el moment de la determinaci?? de la frontera entre Xile i Argentina.
El tractat de 1881 establia la frontera segons la l??nia de repartiment de les aig??es ; tamb?? la seva delimitaci?? efectiva era bastant arbitr??ria. En tant que expert argent?? per a aquest conflicte, en pocs mesos Moreno precisa el tra??ats de la frontera i presenta una s??ntesi dels seus estudis geogr??fics. El 1896 viatj?? cap a Londres per reclamar l'arbitratge de la reina Vict??ria.
[edita] Homenatge de la naci??
Per a les seves contribucions a la ci??ncia, Moreno ??s nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de C??rdoba el 1887. Fou tamb?? cap de la comissi?? d'exploraci?? argentina, i fou membre de nombroses societats cient??fiques europees.
El 1902, reb?? de mans de la Reina Vict??ria la Medalla del Rei George IV, aix?? com 22 lleg??es quadrades de territoris a la Patagonie, com a homenatge de la naci?? argentina vers ell. El 1903, fa donaci?? d'una part d'aquests territoris per crear el parc nacional Nahuel Huapi, primer parc nacional d'Argentina.
Les seves restes van ser dipositades a l'illa Centinela, sobre el llac Nahuel Huapi, el 1944.
Una glacera i una localitat porten el seu nom, totes dues situades a la Patag??nia.
