Filarete
De Viquip??dia
| Antonio di Pietro Averlino, dit Filarete | |
 |
|
| Informaci?? Personal | |
|---|---|
| Nom | Antonio di Pietro Averlino, dit Filarete |
| Nacionalitat | itali?? |
| Nascut el | ~1400 |
| Nascut a | Flor??ncia |
| Mort el | 1469 |
| Mort a | Roma? |
| Obra | |
| Principals edificis | |
Filarete, nat Antonio di Pietro Averlino (o Averulino) (Flor??ncia, al voltant del 1400 - Roma?, 1469) fou un escultor, enginyer, arquitecte i te??ric de l'Arquitectura del Renaixement. ??s tamb?? conegut com Antonio Averlino. El sobrenom autoimposat Filarete significa Aquell que estima la virtut.
[edita] Biografia
??Filarete??, com ??s conegut universalment, va n??ixer probablement a Flor??ncia i va comen??ar la seua carrera art??stica en la mateixa ciutat, segurament al taller de Lorenzo Ghiberti. El papa Eugeni IV li va fer el seu primer enc??rrec com a escultor, en el qual va invertir dotze anys de treball: les portes centrals de bronze per a la bas??lica de Sant Pere del Vatic??. Les va fer entre els anys 1433 i 1445. En aquesta obra Filarete esperava rivalitzar amb les grans portes de bronze de Ghiberti per al baptisteri de la catedral de Flor??ncia. En el segle seg??ent, les portes de Filarete es van conservar quan es va enderrocar la vella bas??lica de Sant Pere i es van reinstal??lar en la nova.
Despr??s va rebre diferents comandes per a mansions a Flor??ncia (1448) i Ven??cia per part de personatges d'anomenada, com ara Pere de Cosme de M??dici.
Va deixar Roma per a treballar per a Francesco Sforza a Mil??. Hi va construir l'Ospedale Maggiore (al voltant de 1456), que va ser planejat racionalment, com una creu dins d'un quadrat, amb l'esgl??sia al centre del conjunt. Les seccions originals que han sobreviscut de l'estructura, molt reformada, mostren el contrast entre els detalls g??tics de les tradicions artesanals del Quattrocento i el disseny de Filarete all' antica (Murray 1963). Tamb?? va treballar en el Castell Sforzesco, i en la catedral de Mil??. Filarete va ser decisiu en el projecte urban??stic desenvolupat a Mil?? amb l'objectiu de modificar el car??cter medieval de la ciutat. Aquest plans i el seu Trattato d'architettura (Tractat d'arquitectura) en 25 volums, ratifiquen la seua import??ncia en el marc de l'arquitectura del Renaixement.
Va acabar el seu Trattato d'architettura al voltant de 1465. Aquest text va gaudir d'una ??mplia divulgaci?? en manuscrit. Un manuscrit profusament il??lustrat del Trattato, el Codex Magliabechiano, d'al voltant de 1465, dedicat a Pere de M??dici i conservat a Flor??ncia, suggereix que Filarete havia perdut el favor de Mil?? poc despr??s de completar aquest Trattato. L'estil que Filarete qualificava de ??b??rbar estil modern?? i que instava als lectors a qu?? abandonaren, ??s l'estil g??tic del nord d'It??lia. Gran part d'aquest tractat, compost en forma de di??leg entre el mecenes i el seu arquitecte ??s un relat detallat d'una ciutat imagin??ria i en certa manera m??gica, Sforzinda, batejada aix?? en honor del mecenes de Filarete.
La ciutat, que ell comparava amb un cos hum?? ideal, tenia la forma d'una estrella de vuit puntes, amb els murs inscrits dins d'un perfecte fossat circular. ??s el primer de molts plans de ciutats ideals amb forma d'estrella que van reaccionar contra els espais populosos i irracionals de la ciutat medieval. Vuit torres es col??loquen com a bastions en les puntes de l'estrella, i vuit portes s??n l'eixida d'avingudes radials, cada una de les quals passa per una pla??a de mercat, especialitzats en diverses mercaderies. A altres carrers radials se situen les esgl??sies parroquials i els convents. Un sistema de canals connectats amb el riu i el m??n exterior, proporciona el mitj?? de transport per a les mercaderies. Al centre de Sforzinda s'hi troba la piazza de forma rectangular, amb un stadio de llarg i mig stadio d'ample, amb la catedral i una torre sentinella.
Els edificis de Sforzinda i el seu decorat altament simb??lic es descriuen al Trattato de manera detallada; junt amb els c??lculs astrol??gics requerits per a aconseguir l'harmonia de la ciutat; altres mat??ries perfectament pr??ctiques, com ara les fortificacions; a m??s del descobriment d'un Llibre Daurat que detallava els edificis de la Antiguitat. L'entusiasme de Filarete per la novel??la cortesana tardo-g??tica, l'estil de la qual traspua el Trattato, no va quadrar amb el gust m??s racional segle XVI: Giorgio Vasari va menysprear el tractat de Filarete com ??el m??s rid??cul i potser el m??s est??pid llibre que s'haja escrit mai??. La primera publicaci?? del Trattato de Filarete va haver d'esperar que el manuscrit del Codex Magliabechiano f??ra editat per W. Von Ottigen, l'any 1894.
[edita] Refer??ncies
- Mumford, Lewis. 1961. The City in History: Its Origins and Transformations, and its Prospects (Nova York: Harcourt, Brace & World)
- Filarete, (1965). Treatise on Architecture John R. Spencer, traductor (New Haven: Yale University Press)
- Una breu biografia.
- Un assaig sobre les teoria d'Averlino i da Vinci sobre l'urbanisme i l'arquitectura.
- Una descripci?? de la porta central.
- Peter J. Murray, 1963. The Architecture of the Italian Renaissance (Londres:Batsford), Pp 100ff.
- Pl??nol de Sforzinda
- Fred Luminoso, 2000. "The Ideal City: Then and Now"
- "Sforzinda: progetto di citt?? ideale" (itali??)
- La porta de Filarete a stpetersbasilica.Org
- Nicholas John Pelling (2006). The Curse of the Voynich: The Secret History of the World's Most Mysterious Manuscript. Compelling Press. ISBN 0-9553160-0-6.
