Fajol
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Fagopyrum esculentum Moench |
||||||||||||||
El fajol, gra de fajol, blat negre, cairat o blat cairut (Fagopyrum esculentum), és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia), però se'n fa el mateix ús.
Planta de 30 a 80 cm d'alçada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. Els fruits són botànicament uns aquenis de color bru negrenc. És planta d'estiu (no gaire càlid) i de regadiu o de secans humits. És planta molt melífera i fa una mel de gust fort.
[edita] Usos
Conté les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians. Tradicionalment es feien servir de pinso per a animals, però a partir dels anys 80 del segle XX el conreu ha ressorgit per l'increment de la nutrició equilibrada i natural. Actualment es destina a farines per fer galetes, crespells i pans especials.
[edita] Conreu
El seu conreu és senzill, se sembra en línies un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a maig. No suporta l'entollament de l'aigua al terreny. El seu cicle dura uns 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recolectora de cereals. Els rendiments màxims arriben a 2.500kg/Ha. Els principals productors mundials són Rússia i Ucraïna. A Catalunya només és conrea a la Garrotxa, on el clima d'estiu plujós permet el seu desenvolupament. En aquesta comarca és un conreu típic i tradicional; allà compten amb les varietats anomenades "pota de gall" i "arracada".
