Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar

De Viquipèdia

Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar fou emir hamdànida a Mosul.

Va deposar al pare Nasir al-Dawla el 967 i el va succeir.

Un altre fill Hamdan ben Hasan, germà doncs de Falds Allah Abu Taghlib, s’havia mostrat contrari a la deposició del pare i Hamdan tenia el govern de Rahba (Diyar Mudar) i de Mardin, Nisibe i altres llocs al Diyar Bakr i a la mort de Sayf al-Dawla d'Alep es va apoderar també de Rakka i Rafika (967). Abu Taghlib va decidir eliminar a son germà i es va aliar amb Bakhtiyar, succesor del buwàyhida Muizz al-Dawla com amir al-umara a Bagdad. El 968 o 969 Hamdan fou expulsat però el 970 Bakhtiyar mateix el va restablir a Rahba. La guerra es va reiniciar i en les lluites Hamdan va matar a un altre germà. Alguns familiars es van separar d'Abu Taghlib però tot i així Hamdan fou finalment derrotat i va fugir a Bagdad el 971, on se li va unir sa germà Abu Tahir Ibrahim ben Hasan.

Abu Taghlib d’acord amb son cosí d'Alep i per consens, va restaurar la preeminència de Mosul sobre Alep que el seu pare havia perdut i es va fer reconèixer el Diyar Bakr i el Diyar Mudar que havien estat d'Alep (el segon parcialment).

El 971 i 972 va estar aliat amb Bakhtiyar de Bagdad contra els càrmates i fatimites; el 972 els bizantins van atacar el territori hamdànida però el 973 el domesticos bizantí Melias, fou fet presoner (i va morir captiu).

El 973 Bakhtiyar, instigat per l’exiliat Hamdan, va iniciar la conquesta de Mosul però Abu Taghlib va fer un simulacre d’atac a Bagdad i Bakhtiyar va negociar. L’acord (en el qual s’incloïa el subministrament de blat a la capital per part de l’hamdànida) no fou observat per cap de les dues parts, i la guerra es va reiniciar fins el 974 en que es va fer un nou acord. Un atac bizantí va devastar Mesopotàmia i es creu que fins i tot Abu Taghlib va pagar tribut al Imperi. Des l’acord recent les relacions amb l'amir al-umara buwàyhida de Bagdad van millorar i Bakhtiyar va fer donar pel califa un títol a Abu Taghlib (Uddat al-Dawla) i en compensació l'hamdànida el va ajudar contra alguns caps militars turcs revoltats, arribant amb les seves tropes fins a Bagdad (974). Però fou el buwàyhida de Fars (Shiraz) Adud al-Dawla (que era fill de Rukn al-Dawla de Rayy) qui va aconseguir que Bakhtiyar fou restablert a Bagdad. Abu Taghlib va obtenir no obstant, per la seva ajuda, un nou tractat (975) per el qual era alliberat del tribut.

El 977 Adud al-Dawla va ocupar el poder a Bagdad i Abu Taghlib va donar suport a Bakhtiyar per recuperar-la (a canvi de l’entrega de son germà Hamdan, exiliat a Bagdad i que ara acompanyava a Bakhtiyar). Hamdan fou entregat i son germà el va fer executar. Però les tropes hamdànides i de Bakhtiyar foren derrotades per Adud al-Dawla el 978 i el buwàyhida va ocupar Mosul, d’on Abu Taghlib va fugir, passant per Nisibe, Mayyafariqin, Arzen (Arzan), Armènia i Hisn Ziyad (a l'Anzitene, en territori bizanti controlat pel rebel Bardas Skleros).

Derrotat Skleros el 979 va tornar per Amida (Diyar Bakr) mentre els buwàyhides encara estaven assetjant Mayafarikin que resistia i que poc després va caure en mans del assaltants; els germans d'Abu Taghlib, Abu Abd Allah Husayn i Abu Tahir Ibrahim es van sotmetre a Adud al-Dawla mentre una germana, Djamila, fou entregada al amir al-umara i es va suïcidar; llavors Abu Taghlib va passar a Rahba i va mirar de pactar amb Adud al-Dawla sense èxit. Els buwàyhides van ocupar Diyar Mudar i Abu Taghlib va passar a Síria a territori fatimita i va arribar al Hawran on esperava entrar a Damasc, en mans del rebel al-Kassam, i obtenir el govern del califa fatimita; però el califa li va prohibir l’entrada a Damasc; es va dirigir llavors al sud fins a Kafr Akib al llac Tiberíades on es va entrevistar amb el general fatimita Fadl al que va oferir ajut per reconquerir Damasc, i el qual li va oferir a canvi el territoris del emir de Ramla, Mufarridj ben Daghfal ben al-Djarrah; aquest, que temia que Abu Thaglib s’apoderés dels seus territoris (sense saber res del pacte) va demanar també ajut al general. Abu Taghlib es va aliar amb els Banu Ukayl, enemics de al-Djarrah, i va atacar les possessions del emir de Ramla però aquest va rebre l’ajut del general Fadl, i Abu Taghlib fou derrotat i mort el 979.