Extremòfil

De Viquipèdia

Un extremòfil és un organisme, normalment unicel·lular que viu o necessita viure en condicions extremes que serien excessives per a les condicions optimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d'organismes.

La majoria d'èssers extremòfils són microbis, i no tots són unicel·lulars, ja que també s'hi poden incloure insectes i crustacis.

[edita] Tipus d'extremòfils

Hi ha molts tipus d'extremòfils segons les diferències del seu medi de vida respecte de la majoria d'organismes terrestres. Aquestes categories no són exclusives, ja que hi ha extremòfils que es poden incloure en més d'una; per exemple, els organismes que viuen dins de roques ardents a les profunditats de la terra poden ser tant termòfils com baròfils.

• Acidòfils: Organisme que viu de forma òptima en pH's a un nivell inferior o igual a 3.
• Alcalinòfils: Organisme que viu de forma òptima en pH's a un nivell superior o igual a 9.
• Baròfils: Bacteri que viu en medis caracteritzats per l'alta pressió.
• Endòfils: organismes que viuen en les cavitats microscòpiques entre les roques. Aquest terme també fa referència als organismes que viuen en esquerdes, aqüífers plens d'aigua subterrània, en la zona més profunda.
• Halòfils: Organisme que requereix com a mínim 22M de sal, NaCl, per créixer.
• Hipertermòfils: Organisme que pot sobreviure a temperatures d'entre 80 i 121 ºC, com els trobats en aqüífers d'aigües calentes.
• Hipòfils: Organisme que viu din de roques de deserts glaçats.
• Litoautòtrofs: Organisme (normalment bacteris), la font única de Carboni dels quals és diòxid de carboni.
• Metanotolerant: Organisme capaç de tolerar alts nivells de metalls pesants dissolts en solucions, com cadmi, arsènic i Zenc.
• Oligòtrofs: Organisme capacitat per viure en medis nutricionals limitats.
• Osmòfils: Organisme capacitat per créixer en medis amb grans concentracions de sucre.
• Piezòfils: Organisme que viu de forma òptima a nivells d'alta pressió hidrostàtica. Cal tenir en compte també els Baròfils, usuals a grans profunditats de la terra i en falles oceàniques.
• Poliextremòfils: Organisme extremòfil que pot ser catalogat sota més d'una categoria.
• Psicròfils/Criòfil: Organisme que creix en temperatures iguals o inferiors a 15ºC. Comú en

sòls freds, gel polar, aigua freda oceànica i zones de gel permanent.

• Radoresistents: Resisteix alts nivells de radiacions ionitzants, com radiació ultraviolada i radiacions nuclears.
• Termòfils: Organisme que pot viure en temperatures d'entre 60 i 80 ºC.
• Xeròfils: Organisme que pot viure en situacions de sequera extrema, condicions de dessecació.

Aquests tipus d'extremòfils poden trobar-se als microbis del sòl del Desert d'Atacama.

[edita] Extremòfils i l'astrobiologia

L'Astrobiologia és la branca de la biologia que treballa buscant teories sobre la distribució, la natura i la futura vida a l'univers. Per això, ecologistes, astrònoms, científics planetaris, geoquímics, filòsofs i exploradors cooperen per buscar vida a d'altres planetes. Els astrobiòlegs estan particularment interessats en estudiar els extremòfils, així com molts organismes capaços de viure en medis similars als que poden existir en altre planetes. Per exemple, Mart té regions profundes amb gel permanent on poden viure comunitats d'organismes extremòfils. A la zona inferior de l'aigua oceànica de la lluna de Júpiter, Europa pot haver vida, especialment hi ha hipòtesis de vida als corrents d'aigua dels oceans.