Eulàlia Duran i Grau
De Viquipèdia
Eulàlia Duran i Grau (Barcelona 1934) és una historiadora catalana, filla d'Agustí Duran i Sanpere. Es doctorà en història moderna per la Universitat de Barcelona el 1979 i s'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del segle XVI als Països Catalans. El 1987 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
[edita] Obres
- Les Germanies als Països Catalans (1982)
- Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984),
- Història de Barcelona (1975) dirigida per Duran i Sanpere
- Història dels Països Catalans (1981) dirigida per Albert Balcells i González
- Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833) (1993)
- Renaixement a la carta (1996) amb Pep Solervicens
- Edició crítica de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1981),
- Edició crítica de la Passió de Cervera (1984)
