ETA Berri

De Viquip??dia

ETA Berri, "Nova ETA" en basc, fou una escissi?? d'ETA produ??da despr??s de la celebraci?? de la seva V Assemblea, que va tenir lloc el desembre de 1966 en la casa parroquial de Gaztelu (Guip??scoa). Des dels seus inicis, ETA era marcada per m??ltiples debats interns que procedien en gran mesura dels intents de conjugar les idees i pr??ctiques heretades de l'??mbit pol??tic que es va formar (les joventuts del Partit Nacionalista Basc, conservador i cat??lic) amb altres m??s properes a plantejaments d'esquerra, per a les quals els aspectes purament nacionalistes no eren l'??nic motor de l'organitzaci??, ni necess??riament els m??s importants.

Un dels debats m??s importants va ser el qual va tenir lloc a mitjan dels anys 60 entre nacionalistes i obreristes, ??s a dir, persones partid??ries de vincular l'acci?? d'ETA a les lluites obreres que en aquells dies sacsejaven Espanya i que tenien un fort component pol??tic d'oposici?? al franquisme. Aquest vincle suposava buscar aliances amb sectors d'esquerra no nacionalistes, aix?? com amb organitzacions de fora del Pa??s Basc.

Les tres tend??ncies fonamentals dintre d'ETA van quedar clarament definides durant la IV Assemblea. Sorgeixen all?? tres corrents:

• la basquista o etnoling??istica, que aposta per plantejaments fonamentalment nacionalistes (encara que amb importants difer??ncies respecte al nacionalisme basc tradicional), el cap visible del qual ??s Jos?? Luis ??lvarez Enparantza, Txillardegi.
• la tercermundista, amb plantejaments m??s netament d'esquerres que pret??n organitzar la lluita d'ETA amb plantejaments propers als de les organitzacions d'alliberament nacional que en aquests moments lluitaven contra les pot??ncies colonials en diversos llocs del m??n. Aquesta ??s un corrent favorable a la creaci?? d'escamots.
• l' obrerista, els plantejaments de la qual s??n clarament comunistes i que supedita la lluita per l'alliberament nacional als interessos de la classe obrera.

A aquest ??ltim corrent pertanyen els principals responsables de l'Oficina Pol??tica creada en aquesta IV Assemblea, organisme que concentrava la majoria de les atribucions que fins a llavors havien pertangut a l'Executiu, els membres del qual es trobaven en l'exili. L'Oficina Pol??tica, aut??ntica direcci?? d'ETA en l'interior, va tenir la seva seu a Sant Sebasti?? i estava integrada en general per militants d'alt nivell intel??lectual els caps del qual m??s visibles eren Patxi Iturrioz i Eugenio del R??o. Els obreristes, i amb ells l'Oficina Pol??tica sota la seva gesti??, consideraven la classe obrera com principal motor de lluita contra la dictadura. Aquesta classe obrera era, al Pa??s Basc, majorit??riament immigrant, i els bascs que la formaven generalment eren castellanoparlants i aliens en gran mesura al que el nacionalisme defensava com a valors culturals bascs.

Els obreristas consideraven als immigrants bascs de ple dret, el que xocava amb les idees heretades del PNB que els veia com enemics potencials de la naci?? basca. Sota la direcci?? obrerista, es van relaxar aspectes fonamentals de les bases ideol??giques d'ETA com la lluita pel basc o la unificaci?? del Pa??s Basc, Navarra i Iparralde. L'Oficina Pol??tica va buscar aliances amb Comissions Obreres i altres forces socials i pol??tiques no nacionalistes i va rebutjar la unitat amb sectors del nacionalisme vinculats a la burgesia (aix?? ??s, el PNB i el seu entorn).

Aquestes idees, massa agosarades en una organitzaci?? que era principalment nacionalista a pesar d'haver incorporat elements ideol??gics d'esquerra, van provocar una forta reacci?? per part dels altres sectors. Txillardegi, exiliat a B??lgica, va denunciar que ETA estava deixant de ser una organitzaci?? patri??tica per a convertir-se en una organitzaci?? comunista cl??ssica. S'inicia llavors un moviment intern l'objectiu del qual era desbancar als obreristes, encap??alat pel navarr??s Jos?? Mar??a Eskubi, Txabi Etxebarrieta, que poc despr??s seria el primer mort de l'organitzaci??, i el seu germ?? Jos?? Antonio. Decideixen convocar una assemblea (m??xim ??rgan de gesti?? d'ETA) sense informar a l'Oficina Pol??tica. A les vespres de la celebraci?? d'aquesta V Assemblea se li va comunicar a Patxi Iturrioz la decisi?? de procedir a la seva expulsi??, proposada per l'Executiu, que va ser ratificada en la primera sessi?? de l'assemblea, el 7 de desembre de 1966. Els obreristes, en vista de que l'assemblea denegava la petici?? de defensa d'Iturrioz, van decidir no participar en ella. La resta de la milit??ncia s'hi va mantenir, va escollir un nou Executiu i va decidir convocar-se una segona part de l'assemblea, que es va celebrar al mar?? de 1967 a Getaria (Guip??scoa).

Patxi Iturrioz i la minoria obrerista, aliens ja a aquesta segona part de l'assemblea, van adoptar el nom d'ETA Berri (Nova ETA), pel que la resta de l'organitzaci?? va passar a ser coneguda com ETA Zaharra (Vella ETA). ETA Berri va aprofundir en la l??nia obrerista, participant a Comissions Obreres, denunciant els aspectes que consideraven m??s reaccionaris i xovinistes del nacionalisme basc i allunyant-se definitivament del m??n del PNB, al que pertanyien molts dels empresaris bascos. A l'agost de 1968 ETA Berri va anunciar el canvi del seu nom pel de Komunistak (els Comunistes), amb la qual cosa ETA Zaharra va tornar a ser simplement ETA.

A principis dels anys 70 es va convertir en l'Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi), el qual, fusionant-se amb petits grups comunistes de tota Espanya va formar un partit federal dit Moviment Comunista (MC). L'escisi?? d'ETA Berri, segons alguns dels seus protagonistes, va donar lloc a la primera viol??ncia de persecuci?? contra persones d'idees contr??ries que va practicar ETA. Els obreristes, titllats d' espanyolistes o felipes van ser objecte d'un boicot personal i pol??tic per part no nom??s d'ETA sin?? d'altres organitzacions nacionalistes, sobretot en petites i mitjanes poblacions. Patxi Iturrioz i Eugenio del R??o van ser fins i tot sentenciats formalment a mort per la c??pula d'ETA en una reuni?? celebrada a Tolosa (Guip??scoa), sentencia que no va arribar a complir-se.