Esteban Urkiaga
De Viquipèdia
Esteban Urkiaga Basaraz, més conegut per Lauaxeta (Laukiz, 3 d'agost de 1905 - Vitòria, 25 de juny de 1937) va ser un poeta i periodista basc. El seu pseudònim prové de la contracció del nom del baserri on va néixer, "Lau Haizetara" (que significa literalment "als quatre vents", és a dir, "en totes direccions"). Resident des de molt petit a Mungia, es va formar amb els jesuïtes a Durango, Azpeitia i Oña, llocs en els quals va tenir el primer acostament cap a l'euskera i va conèixer a altres destacats autors, com Andima Ibiñagabeitia i Pío Montoya.
La seva primerenca vocació religiosa li va dur a arribar al noviciat, però ho va abandonar per a dedicar-se al periodisme i la literatura. Va ingressar en el Partit Nacionalista Basc, on es va fer càrrec de diverses publicacions en euskera. El seu primer llibre de poemes, Bide barrijak (Nous camins), va veure la llum en 1931 i, en 1935, Arrats beran (En caure la tarda), obres ambdues en les quals va abandonar la tradició romàntica dels poetes bascos tradicionals. També va desenvolupar una important labor de traducció de les obres clàssiques i de les avantguardes europees a l'euskera, inclosos alguns llibres de Federico García Lorca. Va escriure algunes obres de teatre, com Asarre aldija (L'empipament) i Epalya (El veredicte). Va ser cofundador de l'Acadèmia Basca.
En esclatar la Guerra Civil i aprovar-se l'Estatut d'Autonomia del País Basc, va col·laborar amb el Govern d'Euzkadi, ocupant-se de labors de propaganda al capdavant de diverses publicacions, i va ser comandant d'Intendència de l'Eusko Gudarostea, servint a Bilbao, on va destacar per haver ocultat a alguns sacerdots que fugien dels republicans. El 29 d'abril de 1937 es va dirigir a Gernika com a traductor per a mostrar a uns corresponsals de guerra francesos de La Petite Gironde els efectes del bombardeig de la ciutat per la Legió Còndor. Va ser capturat per les tropes franquistes, sotmès a Consell de guerra i condemnat a mort. Va ser afusellat en el cementiri de Santa Isabel de Vitòria dos mesos després, a pesar de les gestions del Govern Basc per a realitzar el bescanvi per altre presoner.
