Estanislao Marco
De Viquip??dia
Estanislao Marco Valls (La Vall d'Uix??, Castell??, 17 de maig de 1873; Val??ncia, 22 de juny de 1954) fou un compositor i guitarrista valenci??.
Estanislao Marco ??s una de les figures m??s desconegudes en la hist??ria de la guitarra, sent fonamental el seu paper com a nexe d'uni?? entre Francisco T??rrega i la generaci?? de guitarristes nascuts en la segona d??cada del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Vida professional
La vida professional d'Estanislao no va ser f??cil en els seus inicis. D'origen molt humil, als cinc anys es va traslladar amb la seua fam??lia a Val??ncia, on va comen??ar les seues actuacions com a m??sic ambulant pels carrers i les places de la ciutat. Son pare, Manuel Marco, era guitarrista aficionat i li va ensenyar les primeres nocions de l'instrument. Les lli??ons de solfeig les va rebre del seu germ?? Manuel, que assistia a l'acad??mia de m??sica del mestre Manuel Penella, tot realitzant grans progressos en poc de temps. Va con??ixer Tom??s Rico, empresari del Teatre Principal de Val??ncia, qui li va autoritzar l'entrada lliure per la porta de l'escenari que donava a la trapa on es reunien els m??sics de l'orquestra durant l'entreacte. All??, tot just amb huit anys, es va iniciar en l'aprenentatge de la interpretaci?? i la t??cnica musical. Va tindre ocasi?? d'escoltar en directe i de relacionar-se amb les grans figures de l'??poca com T??rrega, que va actuar al novembre de 1880, el violinista Pablo Sarasate, la soprano madrilenya Adelina Patti, el tenor Francisco Vinyes, Anton Rubinstein...
Moltes vegades va actuar amb el seu germ?? per a algunes companyies de teatre, ??pera i sarsuela. En 1887 van ser els encarregats d'organitzar una rondalla de guitarres, lla??ts i band??rries amb m??sics cecs per a l'execuci?? de la cercavila i la jota final del primer acte en l'estrena de la sarsuela de Ruperto Chap?? La Bruixa, al Teatre Principal de Val??ncia, i en La Dolores del mestre Tom??s Bret??n.
[edita] Quartet EL T??RIA
La seua carrera concert??stica es va desenvolupar junt amb els seus germans tot formant el c??lebre quartet El T??ria. El componien: Manuel, band??rria; Teresa, lla??t lira; Magenia, band??rria lira, i Estanislao, guitarra. M??s tard es va convertir en quintet amb l'entrada d'Emilio al piano. Van rec??rrer tota Espanya, i la seua fama i ??xits van traspassar les nostres fronteres. Van actuar a Fran??a, a Portugal i a Alg??ria. Van ser considerats els millors de la seua ??poca, i van realitzar m??s de mil concerts entre 1889 i 1907. Tenien un repertori de m??s de 400 obres tocades de mem??ria. En una cr??tica d'El Mercantil Valenciano del 2 de mar?? de 1893 podem llegir: ???Hom diria quan se???ls escolta, que els impel???leix una mateixa for??a, com si foren peces d'un mecanisme perfecte i ben equilibrat, a qu?? cal agregar l'??nima, amb manifestacions que es revelen per mitj?? de matisos exquisits i de gradacions de sonoritat que causa enc??s en l'??nim de l'auditori???.
En les seues llargues temporades a Madrid, van arribar a actuar en diferents ocasions al Palau Reial davant de SS. MM. Do??a Mar??a Cristina, Regina Regent, la infanta Do??a Isabel, Don Alfonso XIII, membres de la noblesa i del cos diplom??tic. Estanislao ho relata aix?? a les seues mem??ries: ???Actu??rem durant dos mesos al Teatro Alhambra i a continuaci??, per mediaci?? del director d'orquestra valenci?? Vicente Lle??, vam ser contractats per a actuar en el Nuevo Teatro situat al carrer de Capellades. All?? vam con??ixer els germans Quintero. Un cert dia, despr??s de dinar, reb??rem la visita d'un alt empleat de Palau, qui per enc??rrec de Sa Altesa la infanta Do??a Isabel ens encaria que ens entrevist??rem amb el Mayordomo Mayor de Palacio, senyor Duque de Sotomayor, a fi de complimentar els desitjos de Sa majestat i de la resta de persones de la Fam??lia Reial d???escoltar el Quartet El T??ria en concert privat per estar La Cort de dol. Es va convindre a celebrar el dit concert a les nou i mitja de la nit en la data prefixada. Conv?? advertir que la nostra actuaci?? al teatre era al voltant de les onze de la nit. Amb l'exactitud de les coses de Palau, a les nou i mitja en punt comen??ava el nostre concert davant de les persones reials, a excepci?? de la infanta Do??a Isabel, que va seure al meu costat. No vam executar un programa determinat, car comptant amb un extens??ssim repertori i posseint S. M. la Reina una vasta cultura musical, cal dir que execut??rem les obres que ens anava demanant o indicant. En sonar les onze sense notar tedi ni cansament en els oients, li vaig recordar al meu germ?? com es feia l'hora del nostre comprom??s amb el teatre, i tot dirigint-se a la Reina li va anunciar la nostra retirada, a la qual cosa va contestar ella un poc sorpresa: ???Tan prompte?...???
[edita] Doc??ncia
Quan en 1907 es dissol el Quintet El T??ria, Estanislao Marco es retira del m??n concert??stic per a dedicar-se a la composici?? i a la doc??ncia privada. Aix?? va fundar i dirigir la Rondalla Valenciana del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i la Rondalla Segarra de la Vall d??Uix??, en la qual va romandre de 1943 a 1953.
Entre els seus alumnes destaquen el valenci?? Patricio Galindo, membre fundador de la societat ???Amics de la Guitarra???, gran compositor i autor de nombroses obres did??ctiques, i l'universal mestre murci?? Narciso Yepes, que va rebre les seues ensenyances en 1940 quan comptava tretze anys d'edat. En el disc M??sicas de Espa??a y Am??rica (Zafiro, 1989), es pot llegir el seg??ent comentari seu: ???Estanislao Marco va ser un dels deixebles predilectes de T??rrega. Jo vaig tindre la sort d'estudiar amb ell. L'escola de T??rrega es va bifurcar en dos, els que tocaven amb el tou dels dits, i els que es deixaven cr??ixer les ungles. Al primer grup pertanyien: Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador Garc??a i Emilio Pujol. Al segon: Miguel Llobet i Joaqu??n Garc??a de la Rosa, amb qui tamb?? vaig tindre la sort d'estudiar. Ell era un anci?? i jo un xiquet de tretze anys, per?? recorde aquell contacte com un miracle de la meua exist??ncia. Parl??vem els dos com si tingu??rem la mateixa edat. No recorde qui s'acostava a qui, per?? estic segur que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'estableix entre deixeble i mestre, i pel que passaven no sols coneixement i experi??ncies sin?? un amor. Esta Guajira ??s la primera obra que un compositor va escriure per a mi i jo desitge acabar el disc amb ella per a retre homenatge a l'home que va depositar la seua confian??a en mi quan jo era a penes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de cap dels que es van brindar a ensenyar-me el millor d'ells mateixos.???
[edita] Composici??
Les seues composicions per a guitarra s'insereixen en l'est??tica de la m??sica de sal??. Escrites amb gr??cia i amb gran coneixement de l'instrument, la majoria s??n peces breus, miniatures exquisides (valsos, masurques, tangos...) impregnades de l'estil rom??ntic i amb grans dosis d'inspiraci?? en les fonts populars. M??sica lleugera i agradable que aconsegueix la immediata comunicaci?? amb el p??blic. Va adaptar el folklore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la Gran Jota Aragonesa, Malague??as, Granadinas, Danzas valencianas...
El seu cat??leg supera el centenar d'obres originals per a guitarra, a m??s d'una cabalosa llista de transcripcions per a rondalla dels grans mestres. Com a obres did??ctiques t?? un m??tode de guitarra, un m??tode per a lla??t i diversos quaderns d'estudis t??cnics progressius. Tan sols va publicar dos obres en la Biblioteca Fortea: Serenata i Preludio en Re, per la qual cosa la seua obra ha rom??s in??dita quasi mig segle fins a la investigaci?? iniciada per Jorge Orozco l'any 2000 i que ha donat els seus primers fruits amb la gravaci?? de la seua obra patrocinada per l'Institut Valenci?? de la M??sica. JORGE OROZCO
[edita] Bibliografia
- HERRERA, FRANCISCO, ???Estanislao Marco???, en Revista de l'Asociaci??n Guitarr??stica Am??rica Mart??nez, Ocho Sonoro, Sevilla, any III, n??m. 5, setembre 1999.
- HERRERA, FRANCISCO, Enciclopedia de la Guitarra, vol. III, ps. 91-92, Editorial Piles, Val??ncia, 2004.
- OROZCO, JORGE, ???Los disc??pulos de T??rrega???, en Francisco T??rrega y su ??poca, col???lecci?? Nombres Propios de la Guitarra, Ediciones la Posada, Ayuntamiento de C??rdoba, Festival de la Guitarra de C??rdoba, C??rdoba, 2003.
- OROZCO, JORGE, ???Marco, Estanislao???, en Diccionario de la M??sica Valenciana, vol. II, ps. 53-54, dir. Emilio Casares, Iberautor Promociones Culturales S.R.L., Madrid, 2006.
