Rondalla
De Viquipèdia
Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora. La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertany a un patrimoni col·lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
La rondalla es caracteritza per tenir una estructura fixa, tant els personatges com les paraules utilitzades per obrir i tancar una rondalla.
[edita] Estructura narrativa
- Situació inicial: és la presentació d'alguns personatges de la narració i de les circumstàncies que els envolten.
- Conflicte: és qualsevol fet o acció que ocasioni un canvi del plantejament inicial de la narració.
- Acció: aquesta és la part clau de la narració, l'equiparable al nus de l'obra. Moment en el qual alguns personatges intenten resoldre el conflicte.
- Resolució: és el resultat de l'acció dels personatges per resoldre el problema.
- Situació Final: en aquesta part final de la rondalla, és el moment de tornada a la situació estable del principi, però diferent.
[edita] Personatges
Normalment en tota rondalla hi sol haver set tipus de personatges, encara que no sempre hi apareixen tots. Aquest tipus de classificació fou proposat pel folklorista rus Vladimir Propp, seguint la metodologia estructuralista. Aquests set tipus de personatges són aquests:
- L'Heroi és el encarregat de reaccionar davant de les exigències del donant per poder disposar de l'objecte màgic que els ajudarà combatre amb el seu personatge antagònic, l'agressor. Aquest,´serà l'encarregat de combatre amb l'heroi o participa en el combat final. L'heroi al final de l'obra es casa amb la princesa, que simbolitza la princesa com el premi per la victòria. Amb aquest matrimoni l'heroi es transforma en un ésser madur i poderós.
- Agressor és el personatges antagònic de l'heroi. L'agressor en tota rondalla acaba sent el perdedor.
- El donant del objecte màgic és molt habitual en les rondalles de caràcter meravellós i és l'encarregat de donar l'objecte màgic a l'heroi.
- La princesa apareix en les rondalles meravelloses i sempre exigeix les tasques més difícils i arriscades, que servirà per desemmascarà al fas heroi, i fer sobresaltar l'heroi de tots els altres personatge. La princesa acaba casant-se amb l'heroi.
- Els auxiliars de l'heroi és l'encarregat d'ajudar a l'heroi durant l'aventura. En les rondalles meravelloses té una caràcter màgic o sobrenatural.
- El fals heroi és la persona que sembla ser l'heroi autèntic, però amb les tasques exigides per la princesa es desemmarcara a aquest fals heroi.
- La víctima és la persona que serà rescatat per l'heroi. A vegades la víctima pot ser la princesa, però no obligatòriament.
[edita] Formes per tancar i obrir un relat
En les rondalles ofereix una gran gamma molt variades de fórmules per obrir i tancar un relat. Aquestes marques són fixes i són utilitzades sempre de la mateixa manera i sol poden patir petits canvis. Els connectors més habituals poden ser:
| « | Vet aquí en aquell temps les bèsties parlaven i les persones callaven... | » |
Aquest tipus de entrada és un mètode per endinsar-se en el món on és tot possible i deixar enrere el món concret de la realitat. En cavi, en les formes de tancament tornen a l'oient al món concret. Una de les fórmules habituals per tancar les rondalles, és aquesta:
| « | Una reina tenia tres filles,
|
» |
[edita] Interpretacions de les rondalles
Al llarg del temps s'han proposat diverses teories sobre el significat de les rondalles, sobre el com, sobre el quan i sobre el per què han sorgit aquestes narracions. Aquestes són les més acceptades:
[edita] La teoria Mítica de F.M. Müller
La teoria mítica o indoeuropea va ser formulada a mitjans del segle XIX pel filòleg Friedrich Max Müller a la seva obra Essay un Comparative Mythology (1856) que era fruit de les recerques filològiques comparatistes.
Segons aquesta teoria les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenòmens meteorològics. Primer hi va haver el mite primitiu, després les llegendes i posteriorment l'aparició de les rondalles. Abans de la formulació d'aquesta teoria ja hi havien indicis que l'afavorien, ja que els germans Grimm havien posat en relleu les semblances entre les rondalles europees, perses i índiques, i havien postualt l'existència d'un folklore i un pensament comú indoeuropeu. (Josep Temporal, Galàxia Propp)
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
 |
Aquest article és un esborrany sobre literatura i és possible que li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
