Rondalles mallorquines
De Viquipèdia
Les rondalles mallorquines són contes populars de l'illa de Mallorca, de tradició oral que passaven de boca en boca i de pares a fills.
Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi des Racó i que es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Recó en vint-i-quatre volums.
La recopilació està estructurada de tal manera que abans de cada rondalla s'especifica qui li la va contar al recopilador, si li la contaren distintes persones de distints pobles i inclús si els personatges eren d'aqueix poble.
Resulten notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver seguit sent publicades en el seu mallorquí original en una època en la que l'ús del mateix no estava ben vist en Espanya per dir-ho eufemísticament. La popularitat de la recopilació fou tal que les rondalles s'arribaren a gravar i emetre's a la radio des de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Resultà un dels programes amb major èxit de l'emissora, Ràdio Popular de Mallorca. Col·laborava al programa Francesc de Borja Moll que havia segut col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en el que s'iniciaren las emissions) d'emetre un programa en català.
La tasca de recollida de tradicions orals fou ingent, però pareix cert que el material recollit fou sotmès a certa transformació per a convertir-se en el que finalment es publicà. Com no es tractava d'un treball d'investigació, sinó de conservar per al públic general les rondalles, el material que arribà sens dubte incomplet o per parts fou omplit i ordenat segons el seu criteri.
Com tot, malgrat haver segut sobrevalorades per uns i innecessàriament vilipendiades per altres, les rondalles foren i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.
[edita] Les rondalles i altres contes populars
Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d'Europa. Apareixen personatges que són equivalents a Blancaneus, La Ventafocs (Francineta), animals que parlen i personatges fantàstics com gegants, dimonis i dracs. D'altra banda, en molts casos els personatges formen part del patrimoni cultural, molt més tancat, de l'illa. En tots els casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca.
En algunes rondalles l'argument es pren d'obres literàries o de la dramatúrgia com El mercader de Venècia.
Degut a la seva antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui políticament incorrectes). També abunda l'humor escatològic, el que resultava sempre especialment divertit per al públic infantil.
Les rondalles tenen en definitiva un to moralitzador, pertanyent a l'època en que foren transcrites. Encara que tinguen en ocasions, com s'ha dit abans, arguments cruels, exalcen virtuts com la senzillesa, la honradesa i la ajuda als demés .
[edita] La llista de les rondalles mallorquines
Sol ser tema de conversació saber quantes rondalles es publicaren. La següent llista enumera els títols dels vint-i-quatre volums. Una edició de 1997, es van publicar en tant sols quatre volums, però l'edició tradicional és la de vint-i-quatre volums en rústica.
- Volum I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
-
- En Juanet i es set missatges
- Un festetjador
- S'Hermosura del món
- Sa fia d'es carboneret
- En Martí Tacó
- Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí
- N'Estel d'or
- Na Magraneta
- Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot
- En Juanet de sa gerra
- Es tres germans i es nou gegants
- En Pere de sa butza
- Volum II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- Sa fia del Sol i de la Lluna
- L'amo de So Na Moixa
- La Princesa Bella
- Es fii des pescador
- La flor romanial
- En Gostí lladre
- Tres germans dexondits
- Sa Comtessa sense braços
- Es poal florit
- Volum III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- Val mès matinejar que a missa anar?
- En Juanet de l'Onso
- Una qui no volia pastar
- L'amor de les tres taronges
- Es canyemet, s'ase i sa serra-porra
- En Pere Gri
- En Ferrandí
- En Pere des forn
- Volum IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- En Pere de la Bona Roba
- Es llum de la terra
- Sa muleta de plata
- Un pastor i un missér
- Ous de somera
- Un soldat que havia servit deu anys
- Un geperut i un gegant
- Es conseis del Rei Salomó
- Mestre Jaume Figuereta
- Es jai de sa barraqueta
- Es pou de sa lluna
- S'Aucellet
- En Toni Garriguel·lo
- Sa Muta
- Sa titina i sa geneta
- Es filats
- S'Hortolà de S'Hort des Gabre
- Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí
- Una al·lota desxondida
- Madò Fenoiassa i los seus
- Tres jovenets
- Tres germans beneits
- Volum V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
- Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
- Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats
- Com ès que ses bous llauren sense coixí
- Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca
- Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu hi ha romanins florits
- Com ès que no troben nius de cega
- Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St. Jusep fugien cap a Egipte
- Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon Jesús
- Com ès que tots es dissabtes fa sol
- Ses aranyetes del Bon Jesús
- Com ès que ses serres entrescades serren millor
- El Bon Jesús i St. Eloy
- Com ès que es capxeriganys duen corona
- Sa mà de Marcos
- La Mare de Dèu i la senyora de Pilat
- La Verónica i Gamos, es seu homo
- Com es que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll
- Ses oronelles
- Com és que ses esglèsies solen estar giradas a ponent
- Resonàncies de l'Antic Testament
- Com és que ses beies, en picar, se moren
- Com és que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores
- De com el Bon Jesús criava el mon, i el dimoni hi volguè posar sa ditada
- Com és que ses dones tenen mès poc cervell que ets homos
- Com és que hi ha pobres i rics en el mon
- De com Noé feia l'Arca
- L'Arca de Noé tapada de neu
- Com és que mai plou fort de grec
- Lo que diguè Noé com haguè escorxat es gat des suc de parra
- De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina
- Sa torre de Babilònia
- Com és que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres
- Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu
- Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats es cabells
- Com acabà Sansó
- Un consei del rei Salomó
- Es pas del rei Salomó
- En Tià de Sa Real (31 subt.)
- Qui era ell
- De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes una cançó
- D'un glosador de la Muntanya que el volguè veure
- D'un altre glosador que li demanà una cosa
- D'un capellà que el va escometre
- El pas de ses reies
- De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells
- D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi tornà
- Es pas de sa truita
- Una glosada en ets Hostals d'Algaire
- De com li va nèixer una nineta
- De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau
- De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa
- Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx
- De lo que li succeí amb un bruixot
- Lo d'ets Enegistes
- De com el feren comparéixer a ca-l'Inquisidor
- De com anà amb dos mès a treure el tresor d'Artà
- De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a demanar a En Tià
- De quines egos venia la dona d'En Tià
- Una herba des puig de So-Na-Moixa
- Una cançó que va fer una fadrina
- De com sa dona volguè que conràs a compte seu
- Lo que passà com un al·lot seu se morí
- De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor
- De com va treure des mig des fang un predicador
- Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany
- De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer
- De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostrà on eren
- Es pas des cuiros
- De com se va morir
- Es jai de sa lluna
- Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere
- L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo
- El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa
- Es canet de Sant Llàtzer
- Ses serps de Mallorca
- L'Abat de la Real
- Ets al·lots de So'n Porc (2 subt.)
- S'anada a Matines
- Com un se n'anà a confessar
- El rei En Jaume (16 subt.)
- La primera proesa del Rei En Jaume
- Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume
- Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume
- Ses potades des cavall del Rei En Jaume
- El Rei En Jaume i es Teix
- De com el rei En Jaume va pendre es castell d'Alaró
- S'avenc d'En Corbera
- Una àguila i el Rei En Jaume
- Sa pica des cavall del Rei En Jaume
- Sa primera missa en el Pantaleu
- Sa pedra sagrada
- Ses Muntanyes des tresor
- Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort
- Lo que comanà el Rei En Jaume com se morí, i lo que succeí com va esser mort
- El Rei En Jaume en es Teix
- Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix
- Sant Vicent Ferrer (14 subt.)
- Sant Vicenç Ferrer i un carboneret
- De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son Gual de Valldemossa
- Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es torrent li prenia es sarró
- Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a Valldemossa
- Una pedra de Biniforani
- Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal
- Sant Vicenç Ferrer i En Simonet
- Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos
- De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Petra
- De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Sa Pobla
- De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Muro
- Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer
- Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire
- De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles
- Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.)
- Sa cova de Na Joana
- S'hortolà de So'n Nèt
- Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes
- Sa cusseta negra i es moix negre
- Sa cova de So'n Curt d'Alaró
- Fullet
- Es fullet d'En Cuera
- En qué consistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia
- S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase
- En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet de So'n Gatzella
- En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou
- En Joan Gol·let des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi
- El Lau Fe't-pendre i dues bruixes
- Sa passada que succeí a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa
- Es Fullet d'En Parragó
- Un que amb so llunari feia sortir el dimoni
- Es moliner des molí nou i dues bruixes
- L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'al·lotellots
- Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc
- Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà
- De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga
- En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia
- Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat
- Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
- Volum VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
- Es caballet de set colors
- Sa bossa buida i es cànyom
- El senyor Jordi des Pont
- Na Juana i la fada Mariana
- Tres al·lotes fines
- Tres germans pererosos
- S'al·lot des barretino
- Es mig poll
- Es negret
- S'hereu de la corona
- S'aigo ballant i es canariet parlant
- S'infant que feia vuit
- Na Dent d'or
- En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes
- Volum VII; 1917. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’
- Es set ceros
- Es segador i sa beata
- En Salom i es Batle
- N'Agraciat
- Es castell de iràs i no tornaràs
- N'Espardenyeta
- Es port de sa cibolla blanca
- En Pere Poca-por
- Es quatre germans
- Volum VIII; 1924. Barcelona: Álvar Verdaguer
- Sa llampria maravellosa
- En Pere Catorze
- La Mare Beleneta
- Es Mél·loro Rosso
- Volum IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
- Es missatget petit
- Sa jaia Gri
- En Pere Beneit
- Gregori Papa
- Es soldat de Marina
- Es metge Guinyot
- Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrera
- Volum X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
- Ses tres flors
- En Juan des fabiolet
- En Pere de sa vaca
- Es rei de tres reinats
- Dos patrons i una patrona
- Fruita fora temps: figues flors per a Nadal
- Sa coeta de Na Marieta
- Volumen XI; 1930. Sóller: Salvador Calatayud
- Volumen XII; 1931. Sóller: Salvador Calatayud
- Volumen XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
- En Mirando
- N’Espiraforcs
- Na Marieta i es gigant
- Es Granotet
- Una madona que enganà el dimoni
- Es dos germans serverins
- Dos guerrers
- Na Blancaflol
- En Mercè-Mercè
- En Juanet i ses tres peres
- La princesa Aineta