La Ventafocs
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Ventafocs (desambiguació)». |
La Ventafocs és una l'heroïna d'un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l'opressió injusta seguida d'un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que al seu torn està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada "La gatta Cennerentola" o la gata ventafocs), i la dels Germans Grimm. Com a versió standard moderna però, destaca la narrada a la pel·lícula d'animació de Walt Disney del 1958.
Taula de continguts |
[edita] Trama
La ventafocs explica la història d'una noia jove molt bella, que en morir-se el seu pare després d'haver-se casat per segon cop, queda privada del paper que li corresponia a la família. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres li imposen el paper d'esclava domèstica i, com que l'odien tant, li posen el sobrenom de "Ventafocs".
La vida de la Ventafocs canvia de cop quan s'assabenta que a la cort tindrà lloc un ball en el qual el príncep escollirà la seva esposa (en algunes variants de la història es donen tres balls).
Amb l'ajut màgic de la seva fada padrina la noia pot acudir al ball, amb un meravellós vestit de seda (a pesar de l´oposició de la madrastra). Al ball atreu l'atenció del príncep amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit però, ha de marxar (ja que és l'hora en què es trenca l'encantament fet per la fada padrina). Però la Ventafocs se'n va tan depressa que en la fugida perd una de les seves sabatetes de cristall (en les versions en les que hi ha tres balls la perd en el tercer). El príncep, molt enamorat, troba la sabateta i anuncia que es casarà amb l'única noia del regne que tingui els peus prou petits per calçar-la).
Al dia següent els encarregats del príncep van per tot el regne fent provar la sabateta de cristall a totes les noies joves, incloses les germanastres de la Ventafocs. En la versió alemanya de la història aquestes proven d´enganyar el príncep, l'una tallant-se un dit i l'altra el taló per tal que els entri el peu a la sabateta. Un ocell, però, avisa el príncep dels dos enganys. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el príncep.
A la versió alemanya, el personatge de la fada padrina no existeix, sinó que el vestit i les sabatetes apareixen en un arbre que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare. Com en les versions en les que sí apareix la fada padrina, representa la voluntat de la mare de la Ventafocs, indignada per la crueltat de la madrastra. També l'ocell blau que ajuda al príncep en la recerca de la Ventafocs (revelant-li que les germanastres el tracten d'enganyar) representa la mare de la Ventafocs.
[edita] Versions de la Ventafocs
La "Ventafocs" apareix en unes altres tres-centes versions en diferents tradicions populars. La versió més antiga sembla ser la xinesa, escrita per Tuan Ch'ing-Shih. Molts dels elements del conte deriven de l'original de Ch'ing-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la protagonista, signe de noblesa i distinció a la cultura xinesa. En efecte, la versió xinesa emfatitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia "els peus més petits del regne". A les versions occidentals successives és un fet molt estrany i desconegut el perquè el príncep esperava que només una noia del regne fos capaç de calçar la minúscula sabateta. Potser és per això que en algunes versions no es tracta d´una sabateta sino d´un anell o d´un braçalet. El fet que la sabateta fos de cristall apareix només en la versió de Charles Perrault i les seves derivades (per exemple la versió cinematogràfica de Disney), i sembla que es deu a un toc creatiu de l´autor, inspirat segurament per l´alt valor del cristall al segle XVII. A la variant dels germans Grimm, es tractava d´una sabateta d´or.
Algunes altres versions que es poden recordar especialment són Vassilissa la bella (russa), Peldicenere (inglesa) i La gatta Cenerentola (brasilera; va ser traduïda per Giambattista Basile al 1634 amb el títol de "La Gatta Cennerentola"). Els elements variables són molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble hauria canviat alguns elements del conte, emfatitzant alguns i eliminant o modificant altres per tal de reflectir la situació general en diversos contextos socials i històrics.
Una nova versió del conte es The Egyptian Cinderella de Shirley Climo.
[edita] Òpera
- La Cenerentola (Gioacchino Rossini)
- Cendrillon (Jules Massenet)
- La Cenicienta (Jorge Peña Hen)
- La Gatta Cenerentola (Roberto de Simone i la Nova Companyia de Cant Popular).
[edita] Ballet
- Aschenbroedel (Johann Strausss)
- Cinderella (Sergei Prokofiev)
[edita] Cinema
- Cenerentola, pel·lícula del 1948 de Fernando Cerchio.
- La Ventafocs, pel·lícula d'animació del 1950 de Walt Disney.
