Esòfag

De Viquipèdia

Esòfag

Cap i coll. Es mostra el començament de l'esòfag.

Òrgans digestius. L'esòfag és l'estructura marcada amb un 1.
Llatí	œsophagus
Gray	subject #245 1144
Sistema	Digestiu
Artèria nodridora	Artèries esofàgiques
Retorn venós	Venes esofàgiques
Innervació	Gangli celíac Nervi vague
MeSH	Esophagus
Dorlands/Elsevier	e_16/12343479

L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el menjar passa de la boca a l'estómac. Es continua amb la laringofaringe a nivell de la sisena vèrtebra cervical (C6).

[edita] Funció

El menjar passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics (peristalsi). Als mamífers connecta la faringe, que és una cavitat comuna de l'aparell respiratori i el digestiu, amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la masticació i la mescla del menjar amb saliva.

[edita] Histologia

Consta de quatre capes que, de més intern a més extern, són:

Mucosa
- Epiteli pla estratificat. La seva funció és la protecció.
- Làmina pròpia. Escassa.
- Muscular de la mucosa. Múscul llis.
Submucosa. Conté glàndules secretores de moc (glàndules esofàgiques).
Muscular externa. La seva composició varia segons el tram de l'esòfag:
- Terç superior: Múscul estriat.
- Terç mig: Múscul llis.
- Terç inferior: Predomini del múscul llis.
Adventícia.

[edita] Malalties associades

La malaltia més comuna és el reflux, en què l'àcid de l'estómac puja a través de l'esòfag causant una sensació de cremor. Un reflux continu pot arribar a erosionar les capes més internes de l'esòfag i donar lloc al que s'anomena com esòfag de Barrett.

Altres malalties que afecten a l'esòfag són:

Acalàsia.
Malaltia de Chagas.
Atrèsia esofàgica.
Fístula traqueoesofàgica.
Càncer d'esòfag.
Espasme esofàgic
Esophageal speech
Constricció esofàgica
Varius esofàgiques.
Esofagitis.
Hernia de hiat.
Síndrome de Mallory-Weiss.
Disfàsia neurogènica.
Síndrome de Plummer-Vinson.
Anell d'Schatzki.
Diverticle de Zenker.

[edita] Imatges addicionals

Sistema digestiu accessori.	Òrgans del tracte digestiu.	Tall transversal del coll a nivell de C6.	Tall transversal del tòrax. Es mostren les relacions de l'artèria pulmonar.
Tall sagital del nas, la boca, la faringe i la laringe.	Posició i relacions cervicals i mediastíniques de l'esòfag. Vist des de darrere.	Secció d'un esòfag humà.