Ernest Mandel
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre Ernest Mandel. Per a altres significats, vegeu «Mandel». |
Ernest Ezra Mandel també conegut amb els pseudònims d' Ernest Germain, Pierre Gousset, Henri Vallin, Walter (Frankfurt del Main 1923 - Brussel·les 1995) fou un economista i polític belga. Els seus pares eren jueus de Polònia que fugiren d'Alemanya, on foren amics de Karl Radek i Rosa Luxemburg, i després cap a Bèlgica quan Adolf Hitler arribà al poder. Fou el teòric més incissiu del trotskisme i el 1941 fou dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional. Durant la Segona Guerra Mundial va ser tancat a la presó de Saint-Gilles i destinat a la deportació cap a Auschwitz, però va aconseguir escapar-se. En acabar la guerra, va refer el secretariat i va difondre el trotskisme a nivell internacional amb Michel Pablo i Nahuel Moreno.
Ha escrit un gran nombre de llibres, articles i opuscles força combatius, on rebutja tant l'estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme. També fou ferotgement crític amb l'eurocomunisme. Es va especialitzar en l'estudi de les crisis cícliques.
[edita] Obres
- Traité d'économie marxiste (1962)
- Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion (1970)
- Der Spätkapitalismus (El capitalisme tardà, 1972)
- La crise 1974-1982 (1982)
- The Marxist Theory of Bureaucracy (1990),
