Encastellament
De Viquipèdia
L'encastellament era el procés de concentració de la població al costat dels castells, que cal relacionar amb la feudalització que hi hagué al segle XI.
A Itàlia, ha rebut, des de fa anys, el nom d'incastellamento, i alguns historiadors occitans l'han anomenat encastelament.
Aquest procés comportà molt sovint l'abandonament d'un hàbitat semidispers anterior i la construcció d'un nou poble en un indret encimbellat. De fet, però, no podem considerar qualsevol encimbellament com un encastellament.
A banda de possibles factors externs, motivadors d'inseguretat, la causa principal que portà la gent a fer un nou poble a redòs de la fortificació fou la pressió del senyor del lloc.
Aquest poble castral, molt sovint nou, era clos per un mur o una muralla. Cal assenyalar també que, a la Catalunya Nova, de vegades es confon el procés de creació de vilanoves i de pobles amb una carta de franquesa amb la constitució de vilatges castrals, que podem considerar que foren creats arran d'un procés d'encastellament.
Mentre a Itàlia trobem que hi hagué el procés d'encastellament en una data propera a l'any 1000, a Catalunya prengué molta força sobretot al segle XII. Trobem pobles castrals a totes les comarques. Amb tot, són predominants a la Catalunya Nova.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 111.
