Vilatge
De Viquipèdia
El mot vilatge ha estat aplicat especialment per designar els pobles abandonats.
Tanmateix, a la Catalunya Nord se sol utilitzar com a sinònim de 'poble', potser per proximitat amb la paraula francesa 'village' amb el significat de poble petit i paral.lel amb la castellana 'aldea'.
Al llarg de tota l'Edat mitjana hi hagué l'abandonament de llocs de poblament, a causa d'actes violents, de canvis econòmics, d'unes necessitats defensives diverses, de la pressió senyorial o de transformacions demogràfiques. Al final de les èpoques visigòtiques i andalusina s'abandonaren nombrosos vilatges.
Han estat excavats, per exemple, els del El Bovalar, Vilaclara, Solibernat i Els Safranals.
A l'Edat mitjana central, tot i ésser un moment de creixement demogràfic, s'abandonaren també vilatges, arran d'un procés d'encastellament (com ara, a la contrada de Segrià o a la de Guissona).
Finalment, el gran moment de l'abandonament foren els darrers segles medievals, l'època de la crisi demogràfica. Se'n poden esmentar els exemples dels vilatges de Caulès, L'Esquerda de Roda de Ter, Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, Sant Llorenç d'Ares, Oroners, Santa Creu, etc.
En estreta relació amb l'aparició dels vilatges abandonats, cal parlar del naixement dels masos rònecs.
L'estudi dels vilatges abandonats, que a Catalunya començà als anys seixanta, ha tingut una gran importància de cara al coneixement de molts aspectes de la vida en un poble medieval, que hom no podia conèixer mitjançant els testimonis escrits.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 264.
