Els Fatxendes
De Viquipèdia
Els Fatxendes foren un conjunt musical fundat a Sabadell el 1852 i dissolt el 1973.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els Fatxendes fou una institució musical que actuà en formats d'orquestra, cobla (entre 1907 i 1908) i conjunt d'espectacle, ball i varietats. Tingué el seu origen en una antiga orquestra de ball sabadellenca, Els Muixins, que es creu fundada el 1796 [1]. Usualment estava composta per una desena de músics que formaven un potent conjunt de vent i que es desdoblaven en cantants quan calia. L'activitat principal de la formació era animar balls de Festa Major arreu de Catalunya, amb un repertori que cobria les músiques de moda de cada moment, del jazz als boleros. Com molts altres conjunts d'aquesta mena, la formació tant feia una ballada de sardanes, com un ball de tarda, com un ball de gala de nit.
Les estretors econòmiques dels anys quaranta del segle XX portaren els Fatxendes a cercar actuacions a Madrid (1947) i a Lisboa, primer, i a Amèrica Llatina després. En arribar a Cuba el 1950, l'orquestra adoptà el nom de Orquesta Casino de Sevilla, per les dificultats que el nom Fatxendes plantejava als americans. Després d'un seguit d'actuacions i de gravar gran nombre de discos, els músics encetaren una gira per Centre i Sudamèrica que els portà a Mèxic (1952), Veneçuela i Xile (1953) i al Brasil (1954 en endavant); l'orquestra s'establí en aquest darrer país per una llarga temporada. Anys a venir, els músics catalans tornarem a Catalunya, on els Fatxendes actuaren fins al 1973. L'Orquestra Casino de Sevilla, per la seva banda, romangué al Brasil, on encara actua.
L'Arxiu Històric de Sabadell conserva documentació dels Fatxendes d'entre els anys 1930 i 1970 [3].
[edita] Membres
Al llarg dels anys passaren una gran quantitat de músics pels rengles dels Fatxendes. Alguns noms són:
- Antoni Tarragó i Sanfeliu (Verdú, 1860 - ?), cornetí [4]
- Josep Segarra i Travé (La Vall d'Uixó, 1895 - ?, 1978), contrabaixista [5]
- Marià Homs i Montserrat (Manresa, 1901 - 1975), en formà part en els anys 30 [6] [7]
- Joan Oller i Pons (1915), saxo tenor i historiador de la formació [8]
- Josep Puig "Moreno", cantant 1948 - 1950 [9]
- Miquel Casas i Augé (Barcelona, 1918 - Valencia, Veneçuela, 2001), en formà part en els anys quaranta
- Ramonet Tarragó, fill d'Antoni Tarragó, violinista, concertista [10] i director en els anys quaranta [11]
- Francesc Casanovas, director i saxofonista [12]
[edita] Altres
- Antoni Urgellés i Granell, compositor que escrivia per a l'orquestra [13]
[edita] Bibliografia
- Jaume Nonell, Lluís Subirana Els Fatxendes: una gran orquestra de Sabadell Sabadell: Fundació Ars, 2006. Inclou un CD amb mostres musicals Ressenya
- Jaume Nonell, Lluís Subirana Els Fatxendes. La primera cobla de sardanes de Sabadell Girona: GISC, 2003
[edita] Discografia
- Orquesta Fatxendes. Director i pianista J.M.Tarridas A la luz de la luna Odeón SO-8733 (1936)
- OF. Director i pianista JM Tarridas Islas Canarias Odeón SO-8734 (1936)
- OF. Dir. Torrecillas Cuando bailan los abuelos Odeón SO-9548 (1944)
- OF. Dir. Torrecillas Bésame otra vez Odeón SO-9549 (1944)
- OF El mar Decca C 8033 (1948)
- OF El vals del buen humor Decca C 8034 (1948)
- OF La belle de Cadix Columbia C 8035 (1948)
- OF Háblame Decca C 8036 (1948)
- OF. Dir. Torrecillas La polka del bombín Columbia C 8037 (1948)
- OF Gondolero de amor Columbia C 8038 (1948)
- OF No puede ser error Columbia C 8039 2 (1948)
- OF. Director Torrecillas Ay que placer Columbia C 8040 (1948)
- OF. Dir. Torrecillas Pigalle Columbia C 8041(1948)
- OF. Dir. Torrecillas Pirata pata de palo Columbia C 8042 (1948)
- Orquesta Casino de Sevilla (Cuba) El mar y tu Panart 614 (1950-1951)
- OCdS Tres veces así Panart 616 (1950-1951)
- OCdSEl mar Panart 654D (1950-1951)
- OCdS Tema del Tercer Hombre Panart 655D (1950-1951)
- OCdS Ni hablar del peluquín Panart 656D (1950-1951)
- OCdS El beso Panart 657D (1950-1951)
- OCdS Mona Lisa Panart 751 (1950-1951)
- OCdS Las campanas me llamaban Panart 752 (1950-1951)
- OCdS Cascabel Panart 762 (1950-1951)
- OCdS El arbolito Panart 765 (1950-1951)
- OCdS Polka del bombín Panart 787 (1950-1951)
- OCdS La zarzamora Panart 788 (1950-1951)
- Orquesta Casino de París C'est si bon Panart 797 (1950-1951)
- OCdP El rio Sena Panart 798 (1950-1951)
- OCdS Si yo fuera tu rey Panart 847 (1950-1951)
- OCdS Una mirada, una palabra Panart 848 (1950-1951)
- OCdS Jamais Panart 854 (1950-1951)
- OCdS Pigalle Panart 855 (1950-1951)
- OCdS Mi corazón es para ti Panart 862 (1950-1951)
- OCdS Y'a pas trois moyens Panart 863 (1950-1951)
- OCdS Amor, dulce amor Panart 864 (1950-1951)
- OCdS Chiquita trigueña Panart 865 (1950-1951)
- OCdS Mi última romanza Panart 898 (1950-1951)
- OCdS Amapola Panart 899 (1950-1951)
- OCdS Valencia Panart 900 (1950-1951)
- OCdS Te quiero porqué te quiero Panart 901 (1950-1951)
- OCdS Serenata a las campanas Panart 1021 (1950-1951)
- OCdS Ni trigueña ni rubia Panart 1074 (1950-1951)
- Orquesta Casino de Sevilla (Mèxic) Tan Tacatan Columbia Mex-1665 (1952)
- OCdS Tirana Columbia Mex-1667 (1952)
- OCdS Dos banderas Columbia Mex-1778 (1952)
- OCdS El callaíto Columbia Mex-1779 (1952)
- OCdS Tani Columbia Mex-1780 (1952)
- OCdS Guitarra española Columbia Mex-1781 (1952)
- Orquesta Casino de Sevilla (Veneçuela) Chiquita trigueña Turpial 163 (1953)
- OCdSCelos Turpial 164-SER (1953)
- Orquesta Casino de Sevilla (Xile) El mar y tu Rca-Victor 90-1294-A (1953)
- OCdS. Dir. Pio Torrecillas La Rodríguez Rca-Victor 90-1294-B (1953)
- OCdS. Dir. Pio Torrecillas Las oscuras golondrinas Rca-Victor 90-1307-A (1953)
- OCdS. Dir. Pio Torrecillas Mambo en Granada Rca-Victor 90-1307-B (1953)
- Orquesta Casino de Sevilla (Brasil) No te puedo perdonar Copacabana M-735 (1954-1955)
- OCdS Calé, Calé Copacabana M-736 (1954-1955)
- OCdS Bájame la jaula Copacabana M-747 (1954-1955)
- OCdS Gitanilla moruna Copacabana M-748 (1954-1955)
[edita] Enllaços externs
- Plana de l'Orquesta Casino de Sevilla (portuguès)
