El Paradís perdut
De Viquipèdia
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.
El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.
El Paradís perdut (en l'original anglès Paradise Lost) és un poema èpic en vers lliure escrit el segle XVII per John Milton. És considerat un dels grans clàssics de la literatura anglesa.
És una epopeia sobre la caiguda de l'Home d'acord amb la tradició judeo-cristiana, relatant la temptació de Satanàs a Adam i Eva i la posterior expulsió del Jardí de l'Edèn. El protagonista principal és Satanàs, presentat com un personatge orgullós i ambiciós que després de desafiar Déu i ser derrotat i exiliat a l'Infern decideix venjar-se del Totpoderós a través dels homes que acaba de crear.
El poema va ser publicat per primer cop el 1667, dividit en deu llibres que sobrepassaven els 10.000 versos en total. El 1674 l'autor en preparà una nova edició en la que reestructurava el poema en dotze llibres emulant l'Eneida de Virgili i introduïa petites revisions al text.
Taula de continguts |
[edita] Argument
L'obra inclou dos arcs argumentals: la rebel·lió de Satanàs i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís.
La història de Llucifer relata com, després d'haver estat derrotats i expulsats a l'Infern, tots els àngels caiguts es reuneixen al Pandemònium. Allí els dimonis debaten sobre el camí a seguir, i Llucifer s'erigeix com a líder i es presenta com a voluntari per pervertir la Creació que Déu acaba de fer.
El segon arc descriu la vida d'Adam i Eva abans del pecat original, com Llucifer aconsegueix enganyar Eva amb adulacions i com Adam menja també de la fruita prohibida. L'arcàngel Miquel s'encarrega d'expulsar Adam i Eva de l'Edèn. Adam s'adona del seu error, i l'àngel li ofereix visions del futur perquè pugui veure els errors de l'Home i el Diluvi Universal. Adam es penedeix del mal que ha alliberat introduint el pecat al món, però al final també troba l'esperança i la possibilitat de redempció a través d'una visió de Jesucrist.
[edita] Temàtica
[edita] Estructura
El poema es divideix en dotze llibres, com l'Eneida de Virgili. Cada llibre va precedit per un breu sumari titulat "l'Argument", en el que l'autor descriu en prosa els temes que tractarà durant el llibre.
L'epopeia segueix la tradició dels grans poemes èpics com la Ilíada o l'Eneida de començar in medias res (al mig de l'acció), amb Satanàs i la resta d'àngels caiguts que ja han estat expulsats del Paradís i comencen a parlar entre ells.
| Llibre | Sinopsi | Versos |
|---|---|---|
| Llibre I | L'epopeia comença amb una presentació on el poeta invoca la musa celestial, presenta el tema que tractarà i descriu les seves intencions. L'acció s'inicia amb tots els dimonis immersos en un llac de foc, des d'on s'alça Satanàs i pronuncia un monòleg erigint-se com a líder de tots ells. L'apassionat discurs inclou una de les cites més conegudes de l'obra: "val més regnar dins l'infern que no servir al cel" ("Better to reign in hell, than serve in heav'n"). | 1 a 657 |
| Llibre II | Satanàs continua el seu monòleg en el que discuteix sobre la necessitat de reprendre la guerra contra el Cel. Alguns dels diables s'hi mostren a favor, i d'altres s'hi oposen. Al final es decideix de venjar-se en el nou món que s'acaba de crear, i Satanàs es presenta voluntari per aventurar-s'hi i pervertir-lo. El consell dels dimonis s'acaba i Satanàs travessa les Portes de l'Infern i els seus sentinelles: el Pecat i la Mort. | 658 a 1.712 |
| Llibre III | Déu observa com Satanàs es dirigeix cap al Món que acaba de crear i pronostica que aconseguirà fer caure l'Home, però assevera que no és responsabilitat seva ja que va crear l'home amb lliure voluntat i amb prou força per resistir-se a la temptació. El Fill de Déu, assegut a la seva dreta, s'ofereix a ell mateix per fer perdonar l'ofensa de l'Home. Déu accepta l'oferiment, decretant la futura encarnació i sacrifici del seu fill. Mentrestant Satanàs es disfressa com un àngel corrent i enganya a l'arcàngel Uriel demanant-li que li ensenyi la ubicació de la Creació. | 1.713 a 2.454 |
| Llibre IV | Observant a Adam i Eva al Jardí de l'Edèn, i veient el seu estat de felicitat i la bellesa del seu món, Satanàs té dubtes sobre la seva tasca, però acaba decidint que ha de complir el seu deure. Escoltant com parlen de la fruita de l'Arbre del Coneixement que els ha estat prohibida, Satanàs decideix de temptar a Eva mentre dorm, però és descobert pels àngels i marxa del Paradís fugint de l'arcàngel Gabriel. | 2.455 a 3.466 |
| Llibre V | Eva es desperta i explica a Adam el seu somni. Per ajudar als homes Déu envia a l'arcàngel Rafael per donar-los suport. Rafael parla amb Adam de la lliure voluntat i la predestinació, i li explica la història de com Satanàs va convèncer alguns àngels per revoltar-se contra Déu. | 3.467 a 4.373 |
| Llibre VI | Rafael continua el relat de la guerra dels revoltats contra els àngels liderats per Miquel i Gabriel. El tercer dia de guerra el fill de Déu s'afegeix a la batalla i l'exèrcit celestial expulsa els seus enemics a les profunditats de l'Infern. | 4.374 a 5.285 |
| Llibre VII | Rafael continua explicant com després de l'expulsió dels diables, Déu va decidir crear un nou món i criatures que hi visquessin. Durant sis dies va enviar el seu fill i els àngels a dur a terme la Creació. | 5.286 a 5.925 |
| Llibre VIII | Adam pregunta a Rafael sobre el moviment dels astres i els ordes celestials, però l'àngel no precoupar-se de coses massa elevades per ell i li centrar-se de coses més mundanes. Aleshores Adam li relata els seus records des de que fou creat, i de com es trobà Eva i s'hi casà. Rafael s'acomiada. | 5.926 a 6.578 |
| Llibre IX | Satanàs arriba a l'Edèn i entra dins del cos d'una serp adormida. En la forma de serp tempta Eva a menjar fruta de l'Arbre del Coneixement. Eva se'n menja i en porta a Adam, que tot i que s'adona de que ha estat enganyada, s'estima més menjar la fruita i córrer el mateix destí que Eva que no pas perdre el seu amor. Al prendre la fruita tots dos perden la innocència: es tornen luxuriosos, s'avergonyeixen de la seva nuesa i s'acusen mútuament. | 6.579 a 7.768 |
| Llibre X | Déu envia el seu fill a l'Edèn per jutjar a Adam i Eva, i Satanàs torna a l'infern victoriós. | 7.769 a 8.872 |
| Llibre XI | El fill de Déu demana clemència per Adam i Eva al seu pare. Déu els sentencia a ser expulsats de l'Edén, i envia l'arcàngel Miquel a executar la sentència. Miquel comença a explicar a Adam la història del futur dels seus descendents. | 8.873 a 9.773 |
| Llibre XII | L'arcàngel explica a Adam de l'arribada de Messies, abans de fer-los fora a ell i a Eva del jardí. El poema finalitza amb la pèrdua del paradís terrenal. | 9.774 a 10.422 |
