[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Edulcorant - Viquipèdia

Edulcorant

De Viquipèdia

Es coneix com edulcorant a la substància que proporciona a un aliment un gust dolç. A més de la sacarosa (el sucre comú), són d'ús corrent edulcorants la sacarina, l'aspartam, el ciclamat, la taumatina, etc, tot i que la seva naturalesa química gens té a veure amb els sucres naturals.

Els edulcorants poden ser de dos tipus, artificials, com la sacarina, ciclamats, etc., que no aporten calories, i naturals com la fructosa, el sorbitol, etc., que sí ho fan, encara que menys que la glucosa. Respecte dels edulcorants sintètics, hi ha estudis que demostren que són nocius per a la salut. La varietat d'edulcorants té incidència diferent en malalties com la diabetis. Convé sempre llegir la composició dels edulcorants que estan en el mercat, ja que gairebé sempre solen ser barreges de diversos productes, i així saber el que estem prenent.

[edita] Alguns edulcorants d'ús comú

  • Acesulfam-k o I 950. No és metabolizat per l'organisme i endolceix 200 vegades més que el sucre.
  • Aspartam o I 951. És dels més recents, i el seu poder edulcorant s'aproxima a la sacarina, encara que se li atribuïx la generació de tumors cerebrals, ceguesa i convulsions, havent-se demostrat mitjançant assajos clínics a nivell mundial que no era cert. El seu consum està molt estès en les grans empreses.
Està prohibit als individus que pateixen de fenilcetonúria. Perd capacitat edulcorant quan se'l sotmet a temperatures superiors a 30º C (o més baixes) de forma prolongada. El seu poder edulcorant és 200 vegades superior al de la sacarosa. Una cullerada d'aquest edulcorant aporta 2 calories a la dieta, però endolceix igual que 200 cullerades de sucre, el que fa insignificant el seu aport calòric perquè la quantitat a usar és 200 vegades menor. És una font important de fenilalanina i manitol, l'excés dels quals pot produir trastorns com diarrea, tot això a causa de un desequilibri basat en l'acció del manitol, té a veure amb l'absorció aquosa per part de l'intestí prim.
  • Ciclamat o I 952. Amb un poder edulcorant 50 vegades superior al del sucre. El Còdex Alimentari ho inclou com additiu alimentari. Els ciclamats estan prohibits als Estats Units, Japó, Anglaterra i França. El seu ús està contraindicat en nens i embarassades.
  • Fructosa. Sol conèixer-se com "sucre per a diabètic". S'utilitza en l'elaboració de postres i productes per a diabètics. Té un poder edulcorant 1,7 vegades comparat amb el de la sacarosa o sucre de taula.
  • Glucosa. Component de la sacarosa i, bàsicament, el que alimenta les cèl·lules.
  • Lactitol o I 966. Edulcorant artificial baix en calories. S'empra per a confeccionar dolços baixos en calories. És un edulcorant recomanable en la diabetis. Menys dolç que la sacarosa però més estable que el aspartam.
  • Neohesperidina dihidrocalcona o I 959. Elaborada a partir de la taronja amarga.
  • Polidextrosa I 1200. Agent de cos, substitut del volum del sucre però no del seu sabor dolç. Utilitzat com substitut del sucre en diverses aplicacions alimentàries com gelats i postres.
  • Sacarina o I 954. Prohibit a França i Canadà. En Estats Units és obligatori fer constar en les etiquetes dels productes que la continguin que aquest additiu és nociu per a la salut. S'ha demostrat que a dosis habituals no és tòxic (menys de 2,5 g al dia). Un flascó de sacarina líquida ha de durar almenys un mes. No està aconsellada en dones embarassades.
  • Sacarosa Sucre de taula, majorment obtinguda de la remolatxa (que conté un 15%) o de la canya de sucre (25% de contingut en sacarosa).
  • Sorbitol. Poliol]. Té els mateixos avantatges i inconvenients que la fructosa, però pot causar diarrea si es consumeix en excés. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". No ha de prendre's més de 5 xiclets al dia. En el fetge pot transformar-se en glucosa i fructosa.
  • Sucralosa. Va Ser descoberta el 1976. Es fabrica a partir del sucre, i és 600 vegades mes dolça que aquest. Més de 100 estudis científic asseguren que pot ser consumida per qualsevol persona. A més, en 1990 va ser aprovada per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) dels Estats Units.
  • Xilitol o I 967. Poliol d'intensitat de sabor dolç idèntica a la sacarosa, molt utilitzat en la indústria de les llaminadures, i xiclets, té un efecte de refredament en el paladar.
  • Altres: Isomalt o I 953, Manitol o I 421, Maltitol o I 965, Taumatina o I 957...