Drobeta-Turnu Severin
De Viquip??dia
| Drobeta-Turnu Severin | |
 |
|
 |
|
| Prov??ncia ??? |
Mehedin??i |
| Poblaci?? ??? Total (2003) |
104.557 |
| Alcalde | Dinu Constantin |
| Zona hor??ria | UTC+2 |
| Coordenades geogr??fiques | |
| website | |
Drobeta-Turnu Severin ??s una ciutat de Romania. ??s la poblaci?? m??s gran de la Prov??ncia de Mehedin??i, Olt??nia. La ciutat es troba ubicada al marge esquerre del riu Danubi i t?? un important port fluvial. Actualment t?? una poblaci?? de 104.557 habitants (2003). Est?? ubicada a la zona oest d'Olt??nia. Les seves coordenades s??n: 22 graus 33' longitut est i 44 graus 38' latitud nord. La ciutat est?? ubicada en una depressi?? subcarp??tica. Est?? comunicada per la carretera europea 70, es troba a una dist??ncia de 113 km de Craiova i 353 km de Bucarest.
Taula de continguts |
[edita] ??poca antiga
Els vestigis del Castre rom?? de Drobeta, del pont de Traj?? i la torre de Sever, s??n els tres elements que configuren la actual nom i escut d'aquesta ciutat romanesa
Drobeta (Drubeta en llengua gueta) va ser una antic nucli ac que fou ocupat per les legions romanes al llarg de les guerres d??cies i es proced?? a romanitzar a les poblacions aut??ctones.
[edita] Castre rom??
Drobeta va ser la primera ciutat amb construccions de pedra de tota la D??cia (103-105), ja que els romans constru??ren un castre roman per qu?? fos el quartell d'una guarnici?? de 500 soldats romans per assegurar el pont constru??t per Apollodor de Damasc seguint ordres de l'emperador rom?? Traj??. Aix?? poc a poc al voltant d'aquest castre rom?? es va anar constituint un nucli poblacional cada cop m??s important. Amb la retirada de les legions romanes a la riba sud del Danubi en temps d'Aureli?? aquesta guarnici?? va romandre a aquest punt.
En temps de Constant?? el Gran la fortificaci?? va ser remodelada ampliant la seva superf??cie a un espai de 2 hect??rees, amb quatre portes, amb habitatges per la guarnici??, caserna, polvor?? i l'edifici del pretori (el comandant de la guarnici??), que curiosament es trobava situat damunt del mateix indret on l'emperador Traj?? va instal??lar el seu campament al llarg del hivern de l'any 105 quan va anar personalment a dirigir les campanyes contra els dacis i els seus aliats. A l'oest del Castre i molt a prop del Danubi es trobaven localitzades les termes romanes (tal i com ho testimonien les restes trobades en aquest empla??ament) on s'han pogut identificar diversos dibuixos caracter??stics d'aquests establiments, aix?? com ins??gnies de la cinquena legi?? romana, coneguda com Maced??nica, que ??s una de les legions romanes que van estar destinades al Castre rom?? de Drobeta i van participar en les tasques de construcci?? del pont que travessava el Danubi.
[edita] El pont de Traj??
El pont de Traj?? va ser constru??t nom??s en tres anys (103 - 105), en el que va ser un prodigi d'efic??cia, rapidesa i innovaci?? arquitect??nica en els seus temps. El seu dissenyador i arquitecte va ser l'arquitecte personal i oficial en aquell temps de l'emperador Traj??, Apollodor de Damasc, que ha estat considerat com un dels m??s grans arquitectes i dissenyadors de l'Imperi Rom??. La construcci?? del pont que permetia travessar el Danubi a les legions de Traj?? era un objectiu prioritari per l'emperador rom??, ja que el mateix li permetia moure les seves legions a la D??cia per poder sotmetre a les indomables tribus d??cies i guetes, aix?? com permetre tenir comunicades les dos ribes del Danubi.
Aix?? doncs aquesta complexa obra (avui en dia no es sap ben b?? les t??cniques de construcci?? emprades) comptava amb 20 pilars en blocs de pedra, feia 1.135 metres de llargada, una amplada de 14,55 metres i una al??ada de 18,60 metres. A la riba sud existia una enorme monument commemoratiu que servia a la vegada de portal del pont. Per poder construir les estructures de fusta que s'utilitzaren en la construcci?? del pont i en la pr??pia estructura del pont es creu que es van utilitzar la fusta obtinguda de 200 hect??rees de bosc.
[edita] La creaci?? del nucli de Drobeta
Des d'un punt de vista estrat??gic Drobeta, es va convertir en un punt avan??at per controlar els camins que permetin als romans aconseguir recursos (aigua i recursos) i permetent el desenvolupament del nucli poblacional de Drobeta, convertint-se en la primera ciutat de la regi?? i la tercera de la D??cia despr??s de Sarmisegetuza i Apullum. En temps de l'emperador Adri?? (117 - 138) la poblaci?? va ser declarada municipi (any 121), en aquell moment comptava amb uns 14.000 habitants. En temps de Septimus Sever (193 - 211) va ser declarada colonia (any 193) fet que li atorgava als habitants de la poblaci?? els mateixos drets que els ciutadans romans. Aquesta colonia era una ciutat prospera i comptava amb un temple, bas??lica, teatre, un port propi entre d'altres establiments i elements caracter??stics de les col??nies romanes m??s desenvolupades.
A mitjans del segle III, quan els romans es van retirar a l'altra riba del Danubi (any 271) Drobeta tenia una superf??cie d'unes 60 hect??rees i uns 40.000 habitants esdevenint una de les ciutats m??s importants de la meitat nord est de l'imperi Rom?? i amb una important activitat comercial amb la resta de l'Imperi. Amb el progressiu debilitament del poder imperial rom?? i les progressives invasions dels pobles germ??nics van fer decaure molt la import??ncia de Drobeta, fins al punt que va ser saquejada v??ries vegades i una part de la seva poblaci?? va decidir emigrar a altres regions de l'Imperi rom?? i la poblaci?? restant, davant de la destrucci?? progressiva de la ciutat per les arribades de pobles invasors, es van traslladar a altres regions de la D??cia o van despla??ar-se al voltant de les runes de la antigament pr??spera col??nia romana de Drobeta.
En temps de Justini?? (527 - 565) es va tornar a produir un petit ressorgiment de l'antic nucli de Drobeta, ja que es va instal??lar de nou una important guarnici?? militar, per?? el pont de Traj?? no es va intentar reconstruir, tot i que va establir en alguns moments ponts de fusta amb pilons fets per grans barques per tal de moure els exercits bizantins d'una riba a l'altre del Danubi, arribant-se a construir una fortificaci?? amb una gran torre damunt de les ru??nes de l'antiga ciutat, que tenia funcions militars i defensives. Despr??s del trasp??s de l'emperador bizant?? els bizantins es van retirar de nou de Drobeta i la poblaci?? va patir de nou saquejos, convertint-se els nuclis poblacionals de la regi?? en assentaments t??picament rurals.
[edita] ??poca medieval
L'antic nucli rom?? de Drobeta no va tornar a recuperar la seva import??ncia, per?? si que va esdevenir escenari de les lluites de les poblacions aut??ctones (formades per antics colons romans i poblacions d'origen geto-dacies) i els valacs que s'estaven constituint en un principat contra els hongaresos i els magiars en la seva lluita per consolidar el control de la regi?? per part del naixent regne hongar??s. En aquest context les poblacions al voltant de la Porta de Ferro i Calafat van comen??ar a ser reconstru??des.
En el moment que els hongaresos van intentar conquerir Olt??nia, aquests van dominar les poblacions que estaven assentades al voltant de l'antiga Drobeta. El rei [Andreu II d'Hongria] va organitzar el Banat de Severin, i el primer governador de la poblaci?? va ser un noble aut??cton conegut amb el nom de Luca (segons la documentaci?? aquest nomenament data de l'any 1233. Aquesta data pot ser considerada el de la fundaci?? d'una nova ciutat damunt de les ru??nes de Drobeta, aquesta va rebre el nom de Severin (Severinopolis), esdevenint la capital del Banat de Severin. Es va nomenar a la nova poblaci?? com a Severin en honor a l'emperador rom?? Septimus Sever, que va ser qui atorg?? la condici?? de col??nia a l'antic nucli rom?? de Drobeta.
La nova poblaci??, com a enclavament estrat??gic en les rutes pel Danubi, comptava amb una important fortificaci?? i aviat va esdevenir una zona de confrontaci?? continua al llarg dels segles XIV i XV entre els hongaresos i els diferents pobles que intentaren controlar aquella part de Olt??nia (b??lgars, t??tars i turcs otomans) i entre els hongaresos per dominar a les poblacions aut??ctones.
Al llarg del segle XV els nobles aut??ctons van tenir m??s control sobre Severin i la regi?? que controlaven des de la ciutat fortificada, a vegades en part per la debilitat hongaresa i en altres ocasions per qu?? els nobles romanesos rendien vassallatge al rei hongar??s. Aix?? permetia tant als hongaresos com als romanesos establir ex??rcits conjunts per defensar la zona dels creixents atacs dels turcs otomans que eren m??s expedicions en busca de bot?? que no pas expedicions per intentar controlar la regi??, per?? a la caiguda de Constantinoble l'any 1453 la situaci?? es va capgirar radicalment, ja que els atacs contra Severin es van intensificar fins al punt que amb l'arribada al poder del Sult?? Suleiman el magn??fic l'any 1520 es va comen??ar la invasi?? de la regi??.
Pr??viament l'any 1502 i com a resultat dels efectes dels atacs otomans una bona part de la noblesa i els alts c??rrecs eclesi??stics (Severin era seu episcopal des de principis de segle XIV) ja s'havien traslladat m??s al nord, a Strehaia (actualment Craiova), i la gran majoria de la poblaci?? s'havia traslladat a una poblaci?? a 6 kil??metres de dist??ncia, Cerne??i, que va esdevenir la nova capital de la regi?? de Mehedin??i. Severin va restar aix?? doncs com a ciutat fortificada on nom??s hi varen romandre aquells que prestaven els seus serveis militarment (soldats i nobles). L'any 1522 els turcs otomans van controlar S??rbia i aquests iniciaren la campanya per controlar Hongria. Severin per tant esdevenia una fortificaci?? molesta pels plans otomans. Aix?? l'any 1524 les tropes del Sult?? Suleiman el magnific van arrasar, devastar i demolir la ciutat fortificada de Severin, nom??s qued?? dempeus una part d'una torre de fortificaci??, fet pel qual els habitants aut??ctons es referien a l'antic enclavament de Severin com a "Turnul lui Sever", la Torre de Sever. Les runes de Severin no van ser reconstru??des i al llarg de tres segles no es va establir cap assentament m??s a la zona.
[edita] ??poca contempor??nia
El mar?? de l'any 1833 el general roman??s Pavel Kiseleff van visitar les ru??nes de Severin i va decidir que es constru??s de nou una ciutat, just al costat de les restes de Drobeta i de Severin. Al juliol d'aquell mateix any es van comen??ar a distribuir les terres entre les fam??lies traslladades per aixecar la nova poblaci??, que va rebre el nom de Drobeta (en honor a l'antiga col??nia romana) i Turnu Severin (en refer??ncia a la ciutat medieval devastada pels turcs otomans). El desenvolupament de la ciutat va ser r??pid, ja que moltes families, majoritariament romaneses, es van traslladar a la nova ciutat. L'any 1838 es constru??a la prefectura i l'any 1841 la capital de la prov??ncia de Mehedin??i es traslladava de Cerne??i (capital des de la destrucci?? de Severin) a la nova ciutat, Drobeta-Turnu Severin.
La nova capital va continuar creixent amb impuls, tot i la invasi?? de les tropes otomanes i russes al llarg dels anys 1848 ??? 1850. Aix?? l'any 1851 la ciutat va ser declarada municipi i es va produir un gran desenvolupament industrial gr??cies a la creaci?? de les drassanes navals i l'establiment d'una c??mera de comer?? (1863). L'arribada del ferrocarril a la ciutat (1876) i la construcci?? de la nova estaci?? (1877) van permetre que es produ??s un augment demogr??fic considerable. L'any 1883 la poblaci?? comptava amb 13.000 habitants.
El desenvolupament industrial i comercial de Drobeta-Turnu Severin fou prou important entre finals del segle XIX i principis del XX, en part afavorit pel creixent tr??fic comercial que es produ??a al llarg del riu Danubi i on el port de la ciutat anava guanyant en import??ncia. A inicis del segle XX la ciutat es trobava entre les m??s desenvolupades de Romania.
Aquest creixement es va veure truncat moment??niament amb l'entrada de Romania a la Primera Guerra Mundial (l'any 1916) i la seva posterior ocupaci?? per les tropes alemanyes, que van exercir una forta repressi?? contra aquelles persones que es resistiren a l'ocupaci??. La mateixa va perdur?? fins l'any 1918 quan Alemanya va signar acords de pau amb Romania i les seves tropes van evacuar la ciutat. A partir d'aquell moment el creixement poblacional, econ??mic de la ciutat es va tornar a reactivar, obrint-se moltes f??briques industrial i magatzems comercials. Per?? la greu crisi econ??mica mundial de finals dels anys vint va afectar a l'economia local i moltes empreses van tancar les seves portes, produint-se un alentiment del creixement urb?? i demogr??fic de la ciutat. Tot i aix?? a partir de l'any 1933 la ciutat va experimentar una certa reactivaci?? econ??mica, per?? en cap cas no es va tornar a la situaci?? pr??via a la gran crisi mundial.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial Drobeta-Turnu Severin va patir l'ocupaci?? de les tropes alemanyes de nou (1941) i intensos bombardejos per part dels aliats, que van afectar molt a la ciutat. Amb la retirada dels alemanys a finals de l'any 1944 i l'entrada dels sovi??tics, comen??ava un per??ode on les noves autoritats depenien de forma indirecta dels ocupants estrangers. Aquesta situaci?? es va oficialitzar amb la caiguda de la monarquia i la proclamaci?? de la Rep??blica Popular de Romania a finals de l'any 1947.
Aix?? en els anys posteriors es van aplicar les reformes agr??ries que van nacionalitzar les terres d'uns 15.000 camperols de la regi?? i la depend??ncia de les empreses de la ciutat sota el control de les autoritats comunistes. Despr??s de la reorganitzaci?? de les empreses dels efectes de la guerra el ritme del creixement econ??mic es va alentir considerablement a partir de finals dels anys cinquanta, per?? el projecte de construcci?? d'una de les preses hidr??uliques m??s grans de tot el continent europeu, la presa de les Portes de Ferro (constru??da conjuntament per les autoritats romaneses i iugoslaves) i que aporta una bona part de l'energia el??ctrica de Romania i de S??rbia actualment, va ser un element reactivador de l'economia local.
Despr??s de la caiguda del comunisme a finals de l'any 1989 l'industria local va patir com a consequ??ncia de la del crisi de conjunt de l'economia romanesa una profund sotrac. Moltes empreses van intentar ser privatitzades, per?? els efectes van ser totalment negatius, ja que moltes d'aquestes empreses van ser tancades.
[edita] Drobeta-Turnu Severin actualment
Actualment Drobeta es una ciutat din??mica que demostra la seva capitalitat de prov??ncia, per?? que vol esdevenir en una refer??ncia a la zona sud-oest de Romania. Entre les m??ltiples empreses de la ciutat (la majoria privatitzades) les m??s importants s??n:
- SC Forsev SA (fabrica de maquin??ria pesada)
- Drassanes navals
- SC Aurora (important panificadora)
- Fabrica de cervesa "Traian"
- SC Meva SA (f??brica de vagons i maquin??ria de ferrocarril)
- CELROM (f??brica de paper i cel??lulosa)
- F??brica de bombons "Cerna"
- Un important escorxador que abasteix a tota la regi??.
En l'??mbit cultural i educatiu la ciutat consta amb 22 centres escolars de prim??ria, 9 instituts de secund??ria, un institut d'ensenyament universitari (que dep??n de la Universitat de Craiova) el Col??legi Universitari econ??mic, administratiu i t??cnic. Pel qu?? fa l'??mbit cultural la ciutat disposa d'un teatre i de diverses sales de cinema. Tamb?? cal destacar el conjunt arqueol??gic de les restes romanes de Drobeta i medievals de Severin i el Museu de hist??ria de la regi?? de les Portes de Ferro.
[edita] Enlla??os externs
- P??gina oficial de la ciutat En (roman??s) i (angl??s)
- P??gina amb informaci?? de la ciutat En (roman??s) i (angl??s)
