Doreu de Rodes

De Viquipèdia

Doreu (Dorieus, Δωριεύς) fou un atleta i militar grec de la família heracleida dels Eràtides d'Ialisos (Rodes). Va ser guanyador al pancràtion a les olimpíades 87, 88 i 89 (432 aC, 428 aC i 424 aC); va guanyar set triomfs als jocs nemeus i vuit als jocs ístmics.

La seva família fou desterrada de Rodes pels atenencs per ser caps de l'aristocràcia i es van retirar a Thuris. Després de la derrota atenenca a l'expedició de Siracusa (413 aC), va dirigir una flota de 30 vaixells en suport d'Esparta a Grècia i va arribar a Cnidos al hivern del 412 aC.

Va participar en la revolució oligàrquica de Rodes que es va produir aquell hivern en que la família dels Eràtides fou restaurada en el poder (411 aC). A l'estiu del 411 aC era a Milet on va defensar a Astíloc contra peticions dels seus homes, que es van amotinar i es va salvar al refugiar-se en un altar.

Quan l'almirall espartà Mindar va sortir cap a l' Hel·lespont, fou enviat amb una flota de 20 vaixells cap a Rodes per aplanar el moviment democràtic. Poc després de la batalla de Cinossema se'n va anar a l'Hel·lespont per unir-se a la resta de la flota espartana, quan ja només li restaven 14 vaixells, i pel camí fou atacat per una flota atenenca de 20 vaixells, i va haver de recular cap a Rhoeteum on es va mantenir fins que Mindar va arribar per ajudar-lo; la batalla naval que va seguir es va decidir en favor dels atenencs per l'arriba de reforços atenencs sota comandament d'Alcibíades.

A finals del 407 aC fou capturat (amb dos vaixells) pels atenencs, i enviat a Atenes, on fou condemnat a mort i executat.