Dopamina

De Viquipèdia

La Dopamina (C₆H₃(OH)₂-CH₂-CH₂-NH₂) és una catecolamina que compleix funcions de neurotransmissor en el sistema nerviós. Está relacionada amb les funcions motores, les emocions i els sentiments de plaer. És precursora de l'adrenalina i de la noradrenalina, i alhora és compost intermediari en el metabolisme de les tiroxines.

[edita] Funcions

Controla el sistema retinià i els sistemes encarregats d'activar els centres responsables de l'activitat motora, així como els de regular certes secrecions hormonals, d'enviar informació a cèl·lules del mesoencèfal que connecten amb el còrtex frontal i amb diferents estructures del sistema límbic. Aquests dos darrers sistemes tenen una funció molt important en la vida emocional de les persones, i el seu mal funcionament és característic en alguns tipus de psicosis. En l'esquizofrènia, un tipus de psicosi, les fases agudes (psicòtiques) esdevenen després d'un augment excessiu dels nivells d'aquest neurotransmissor.

Inhibeix la producció de prolactina en la lactància. La succió del mugró desencadena un augment ràpid de la producció de prolactina. Tanmateix, al final de la lactància, amb les separacions entre las preses i la secreció de dopamina, s'atura la producció de llet.

La dopamina en els ganglis basals té una funció fonamental en el control dels moviments per part del nostre cervell. La destrucció de les [[|neurona|neurones]] que produeixen dopamina en aquesta zona és la causa de la malaltia de Parkinson. Es troba en concentració elevada en la part mitjana de l'hipotàlem i en el tall pituïtari. La distribució a la resta de l'encèfal és paral·lela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa - al contrari que la de dopamina - com a consequencia de la manca de dopamina-B-oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina. El contingut de dopamina en els malalts de Parkinson en aquests nuclis és el 50% del normal, produint-se una característica rigidesa muscular i manca de coordinació motora. En aquesta malaltia les neurones productores de dopamina van degenerant lentament, i tot i que se'n desconeixen les causes, alguns casos semblen estar molt relacionats amb la toxicitat de certs compostos químics, com ara els pesticides.

[edita] Farmacologia

Com a fàrmac actua com a simpaticomimètic - és a dir, emulant l'acció del sistema nerviós simpàtic - produint efectes com taquicàrdia o hipertensió arterial. A dosis baixes aumenta el filtrat glomerular i l'excreció de sodi. Degut a que la dopamina no travessa la barrera hemato-encefàlica, cal administrar un precursor sintètic - comunment L-DOPA (levodopa)- per tal d'incrementar la quantitat de dopamina al cervell als malats de Parkinson o de distonia responedora a DOPA, que sí que travessa aquesta barrera. S'acostuma a co-administrar la DOPA conjuntament a un inhibidor de la catecol-o-metil-transferasa (COMT) perifèrica, com la carbidopa (co-careldopa) o la benserazida (co-beneldopa), evitant-ne així la degradació de la mateixa abans de que arribi al cervell.

Biochemistry of Parkinson's Disease