Divisionisme

De Viquipèdia

El Divisionisme o Neoimpressionisme, incorrectament anomenat també Puntillisme, és un corrent pictòric aparegut a França cap el 1884, després de l'èxit de l'Impressionisme, i que pretenia anar més enllà que aquest. Descomponia la visió pictòrica en petites pinzellades de colors purs que es barrejaven en la retina de l'espectador i li donaven la il·lusió de realitat. El més important pintor divisionista va ser Georges Seurat, mentre Paul Signac, també molt destacat, va ser al mateix temps el teòric del grup amb el seu llibre D'Eugène Delacroix au neo-impressionisme (1899). Altres divisionistes destacats varen ser Henri-Edmond Cross i Maximilien Luce. L'impressionista Camille Pissarro també practicà un temps aquest estil. A Bèlgica aquest corrent va tenir també una presència important entre els grups pictòrics avançats, amb pintors com Theo van Rysselberghe o certa etapa de l'asturià Darío de Regoyos. A Itàlia també florí en l'obra de Giovanni Segantini i Giuseppe Pellizza da Volpedo. A Catalunya fou Marià Pidelaserra qui més s'acostà, encara que al marge de la ortodòxia, a l'escola original. El mateix Pablo Picasso va fer esporàdicament proves divisionistes.