Dinastia sadita

De Viquipèdia

Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Marroc del 1542 al 1660.

Fundada pel xeic Muhammad al-Mahdī, que amb la presa l'any 1523 del sud marroquí als wattàssides i l'ocupació definitiva de Fes el 1544, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d'origen berber. S'alià amb la corona de Castella per a fer front a l'expansió otomana des d'Algèria. Al-Mahdī fou assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic l'any 1557, fet que va provocar lluites dinàstiques entre el mawlāy Muhammad i el seu oncle Abd al-Malik fins la intervenció portuguesa i posterior batalla d'Alcazarquivir del 1578, on moriren el mawlāy Muhammad i Sebastià de Portugal, sent proclamat soldà el fill d'Abd al-Malik, Ahmad al-Mansur.

Amb Ahmad al-Mansur arriba el moment més esplendorós de la dinastia amb les conquestes de Tombouctou i Gogo l'any 1591, amb l'obertura del comerç transsaharià d'or i d'esclaus, fonamentalment, i l'inici del comerç amb la Gran Bretanya. Amb la mort d'al Mansur el 1603 es generà l'anarquia i la fragmentació del país fins la mort del darrer sadita assassinat el 1660, any en que s'inicià el poder dels xerifs de Tafilelt.