Dinant
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
 |
|||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Bèlgica Valònia comunitat Francesa de Bèlgica Namur Dinant |
||||
| Gentilici | n/d | ||||
| Predom. ling. | francès | ||||
| Superfície | km² | ||||
| Altitud | n/d m | ||||
| Població | hab.hab/km² | ||||
| Coordenades | 50° 31′ 0″ N 05° 14′ 0″ E | ||||
| Sistema polític Nuclis • Burgmestre: |
11 Richard Fournaux |
||||
| Codi postal | 3540 |
||||
| Majoria política | LDB | ||||
| Escons |
23 regidors | ||||
| Estrangers | n/d (2005) | ||||
| Taxa d'atur | 22,17% (2006) | ||||
| Zona telefònica | +32-(0)82 | ||||
| Web | |||||
Dinant és una antiga ciutat forticada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona. Avui té uns 13.000 habitants.
[edita] Història
Ja des dels temps neolítcis, cèltics i romans, hi ha traces d'habitació al territori de Dinant. La primera menció escrita data de l'època de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht eligeix una residència a Dinant i fona l'esglèsia de Sant Vicenç. El 870, Carles II el Calb donà una part de l'administració al comtat de Namur, l'altre part al bisbe de Tongeren i després al bisbe de de Lieja. Als segle XI, l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic concedeix vàris privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justícia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa època es va construir el primer pont de pedra al Mosa.
La seva posició estratègica al marge del Mosa va causar-li vàries saquejos. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gairebé va destruir la ciutat. El 1675, l'exèrcit francès va occupar la ciutat. A la fi del segle XVIII, els austríacs van ocupar-la fins a l'annexió per les tropes revolucionàries francesos al 1795. La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. El darrere saqueig es va ver el 1914 quan les tropes imperials alemanys van executar 674 ciutadans dinantesos.
[edita] Gastronomia i cultura
- El Flamiche a la versió dinantes del quiche
- El couque de Dinant, el bescuit més dur del món
[edita] Fills predilectes de Dinant
- David de Dinant, filòsof
- Joachim Patenier, 1485 - 1524, pintor de paisatges
- Antoine Joseph Wiertz, pintor
- Adolphe Sax, inventor del Saxòfon (1814)
- Dominique Pire, monje dominicà i Premi Nobel de la Pau
- André Buzin, artista, famòs per als seus dibuixos de segells
 La ciutat vista des la ciutadella |
 El roc Bayard vist des d'Anseremme |
 La ciutadella, el campanar i el riu Mosa |
|
|||
| Arr. Dinant: Anhée | Beauraing | Bièvre | Ciney | Dinant | Gedinne | Hamois | Hastière | Havelange | Houyet | Onhaye | Rochefort | Somme-Leuze | Vresse-sur-Semois | Yvoir | |||
| Arr. Namur: Andenne | Assesse | Éghezée | Fernelmont | Floreffe | Fosses-la-Ville | Gembloux | Gesves | Jemeppe-sur-Sambre | La Bruyère | Mettet | Namur | Ohey | Profondeville | Sambreville | Sombreffe | |||
| Arr. Philippeville: Cerfontaine | Couvin | Doische | Florennes | Philippeville | Viroinval | Walcourt | |||
 |
Aquest article sobre Bèlgica és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
