D??lar canadenc
De Viquip??dia
| D??lar canadenc | |
|---|---|
| Estat o territori: | Canad?? |
| Fracci??: | 100 cents |
| Codi ISO 4217: | CAD |
| Abreviaci?? o s??mbol: | Can$ |
| Taxa de canvi: (octubre 2005) |
1 EUR = 1,42 CAD |
Canvi actual
 |
|
El d??lar canadenc (en angl??s Canadian dollar, en franc??s dollar canadien; en l'??s habitual, simplement dollar) ??s la unitat monet??ria oficial del Canad??. Se subdivideix en 100 cents. El codi ISO 4217 ??s CAD. El d??lar ha estat en vigor durant gran part de la hist??ria del Canad??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El Canad?? va decidir usar el d??lar en lloc de la lliura esterlina brit??nica a causa de la difusi?? de l'anomenat d??lar espanyol o peso a l'Am??rica del Nord durant el segle XVIII i comen??ament del XIX, i a causa de la generalitzaci?? del d??lar dels Estats Units. La regi?? que correspon a l'actual Quebec, en particular, va afavorir l'??s del d??lar (el Banc de Mont-real va emetre bitllets en d??lars el 1817), mentre que les col??nies atl??ntiques, que tenien uns lligams m??s forts amb la Gran Bretanya, no n'eren tan partidaris. La prov??ncie del Canad?? (o Canada-Uni) va declarar que tots els comptes es farien en d??lars l'1 de gener del 1858, i va ordenar l'emissi?? dels primers d??lars canadencs oficials el mateix any. Les col??nies, que al cap de poc temps s'unirien en la Confederaci?? Canadenca, van adoptar progressivament un sistema decimal els anys seg??ents.
Finalment, el govern va aprovar la Uniform Currency Act (llei d'unificaci?? monet??ria) l'abril del 1871, que substitu??a les monedes de les diverses prov??ncies per un d??lar canadenc com?? a totes. El patr?? or fou abolit definitivament el 10 d'abril del 1933.
[edita] La moneda canadenca
Els canadencs usen monedes i bitllets amb una denominaci?? similar a les dels Estats Units. De fet, hist??ricament, les mides de les monedes inferiors a 50 cents s??n id??ntiques a les nord-americanes, a causa del fet que tots dos pa??sos usaven el d??lar espanyol com a base.
Les monedes canadenques (d'1, 5, 10, 25 i 50 cents i 1 i 2 d??lars) s??n emeses per la Reial Casa de la Moneda Canadenca (Royal Canadian Mint, Monnaie Royale Canadienne) i s'encunyen a Winnipeg. Els bitllets (de 5, 10, 20, 50, 100 i 1.000 d??lars) els emet el Banc del Canad?? (Bank of Canada, Banque du Canada) i es produeixen a Ottawa. Tant les monedes com els bitllets porten les inscripcions en les dues lleng??es oficials del Canad??: l'angl??s i el franc??s.
Les monedes d'1$ col??loquialment s'anomenen loonies, del nom angl??s (common loon) de la cal??bria grossa (un ocell aqu??tic de nom cient??fic Gavia immer) que hi figura, i aquest nom s'usa sovint per referir-se tamb?? a la unitat monet??ria en general; en franc??s en diuen dollar huard amb el mateix sentit, o tradicionalment piastre. Les monedes de 2$, on hi figura un ??s polar, per analogia s'anomenen twonies (o toonies).
[edita] D??lar del voyageur
El d??lar amb la figura del voyageur (en franc??s, ??viatjant??) s'ha convertit en un dels s??mbols del Canad??. Un voyaguer era un aventurer pioner que viatjava amb canoa des de Mont-real cap a l'interior del pa??s per comprar pells als indis.
Entre 1935 i 1986 es van encunyar d??lars de curs legal amb la figura emblem??tica del voyageur dissenyada per Emanuel Hahn. El motiu central ??s un voyageur i un amerindi a bord d'una canoa canadenca. A l'esquerra, sota la canoa, es troben les sigles EH del dissenyador. En un del paquets que porten a la canoa estan inscrites les sigles HB de Hudson's Bay. La Companyia de la Badia de Hudson va tenir un paper important en el desenvolupament del pa??s. Al darrera, una illa amb arbres evoca la riquesa natural del Canad??. Les l??nies de l'aurora polar recorden la immensitat del territori que es projecta m??s enll?? del cercle polar ??rtic.
Els elements que el composen recorden la hist??ria del pa??s, evoquen les primeres imatges dels pioners i representen la base del comer?? i l'??s de les pells com a moneda d'intercanvi.
El motiu va ser lleugerament modificat al llarg dels anys per?? ha restat essencialment el mateix. La variaci?? m??s pol??mica es va produir el 1953 en l'anvers de la moneda. Es va dissenyar una nova ef??gie de la reina Elisabet II, per?? el relleu era massa pronunciat i no van sortir els plecs del vestit. La sensaci?? de l'espatlla nua es va considerar inadequat i es va modificar el mateix any.
El 1966 es va encunyar l'??ltim voyageur de plata, que eren de 2a llei 800. Entre 1968 i 1986 es van emetre els d??lars de n??quel, excepte una versi?? en qualitat flor d'encuny del 1972. El 1987, quan el Canad?? va decidir canviar els bitllets d'un d??lar per monedes, els encunys es van perdre. Es van enviar d'Ottawa a Winnipeg per iniciar la producci??, per?? no van arribar. La Casa de la Moneda els va substituir per un disseny alternatiu amb una cal??bria que s'ha acabat popularitzant.
El 2003, amb motiu del 50?? aniversari de la coronaci?? de la reina, es va emetre una edici?? especial amb la reproducci?? del voyageur del 1963 de plata pura de llei 999,9.
[edita] Taxes de canvi
- 1 EUR = 1,42 CAD (octubre del 2005)
- 1 USD = 1,17 CAD (octubre del 2005)
- 1 GBP = 2,07 CAD (octubre del 2005)
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) (franc??s) Banc del Canad?? ???bitllets
- (angl??s) (franc??s) Reial Casa de la Moneda Canadenca
- (catal??) Col??lecci?? de d??lars de plata
