[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Désiré-Joseph Mercier - Viquipèdia

Désiré-Joseph Mercier

De Viquipèdia

Desiré Mercier vestit de cardenal
Desiré Mercier vestit de cardenal
El sepulcre de Désiré Mercier a la catedral Sint-Romboutskathedraal a Mechelen
El sepulcre de Désiré Mercier a la catedral Sint-Romboutskathedraal a Mechelen
Imatge:KarikatuurvanMercier.gif
Caricatura de Mercier amb el text (traduït): “«Sóc d'una raça per dominar i vos sou d'una raça per servir», paraules d'un cardinal való als vicaris flamencs, d'un tirà que va oprimir el clergat flamenc com mai no s'ha vist abans”

Désiré-Joseph Mercier també anomenat Desiré Félicien François Joseph Mercier (Braine l'Alleud, 21 de novembre de 1851 - Brussel·les, 23 de gener de 1926) era un arquebisbe (1906-1926) i metropolita (1907-1926) de Bèlgica.

Va fundar l'Institut superior de filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina i l'Unió internacional d'estudis socials.

Els seus contemporanis van apreciar la seva actitud envers l'invasor alemà durant la primera guerra mundial quan va incitar la població a la resistència. També va assatjar apropar les esglésies anglicana i catòlica.

Del costat negatiu era la seva oposició virulent contra la llengua neerlandesa a Bèlgica. Va actuar amb totes les seves forces per a francesitzar l'església a Flandes, el que li va valdre un conflicte amb els jesuites flamencs. Considerava que el neerlandès era bo pel folkore i el llar, però inadequat per a la ciència o la filosofia. Per això va oposar-se contra l'us del neerlandès a l'ensenyament i a les esglésies.

Només deu anys després de la seva mort, al 1936, la Universitat Catòlica de Lovaina, del qual el cardenal d'ofici era el president fins al 1968, va començar a oferir gairebé tots els cursos en neerlandès i francès, sota la pressió de la concurrència de la Universitat de l'estat a Gant a la qual el neerlandès havia esdevingut la única llengua d'ensenyament des del 1930. Es temia que massa catòlics flamencs que preferien estudiar a Gant per la qüestió lingüística hi perdessin la fe. A l'inici del segle passat, Mercier i molts polítics i intel·lectuals belgues mostraven la mateixa actitud envers el neerlandès que els espanyolistes que diuen que el català només és bo per a la llar i el teatre folklòric, però inepte per a escriure un tractat de física nuclear.