Cuereta groga
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Exemplar de cuereta groga.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Motacilla flava (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
(llegiu el text) |
||||||||||||||
.jpg/240px-Motacilla_flava_1_young_(Marek_Szczepanek).jpg)
.jpg/240px-Motacilla_flava_(Lukasz_Lukasik).jpg)
.jpg/240px-Motacilla_flava_2_young_(Marek_Szczepanek).jpg)
La cuereta groga (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Fa 16 cm de llargària.
- Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga.
- El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares.
- Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.
[edita] Subespècies
- Motacilla flava flavissima (Blyth, 1834)
- Motacilla flava thunbergi (Billberg, 1828)
- Motacilla flava flava (Linnaeus, 1758)
- Motacilla flava iberiae (Hartert, 1921)
- Motacilla flava cinereocapilla (Savi, 1831)
- Motacilla flava melanogrisea (Homeyer, 1878)
- Motacilla flava plexa (Thayer & Bangs, 1914)
- Motacilla flava tschutschensis (J. F. Gmelin, 1789)
- Motacilla flava angarensis (Sushkin, 1925)
- Motacilla flava leucocephala (Przevalski, 1887)
- Motacilla flava macronyx (Stresemann, 1920)
- Motacilla flava beema
- Motacilla flava feldegg
- Motacilla flava lutea
- Motacilla flava simillima
- Motacilla flava taivana
[edita] Reproducció
Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.
[edita] Hàbitat
És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina[1], encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.
[edita] Distribució geogràfica
Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.
[edita] Alimentació
Menja insectes petits i de larves, així com d'erugues.
[edita] Costums
És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.[2]
[edita] Referències
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 84. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- Estudi de la població de cuereta groga al Principat de Catalunya. (català)
- Identificació i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Vídeos de cueretes grogues en llur hàbitat natural. (anglès)
- Vídeo de cuereta groga filmada a Etiòpia. (anglès)
- Informació de la població de cuereta groga a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant de la cuereta groga. (anglès)
- Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie. (castellà)
- BirdLife International (2004). Cuereta groga. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 23 de maig del 2008.
