Crisopras
De Viquipèdia
El crisopras és una varietat translúcida de la calcedònia (una de les formes criptocristal·lines del quars) que conté quantitats petites de níquel. Acostuma a ser de color verd poma, però pot tenir tonalitats més fosques. És criptocristal·lí, és a dir, és compost de cristalls tan fins que no es poden diferenciar a simple vista a través d'un microscopi d'augment normal; aquesta característica diferencia el crisopras d'altres varietats de quars cristal·lí, de l'ametista, de la citrina, etc., que solen ser transparents i formen cristalls hexagonals fàcilment recognoscibles. A diferència d'altres membres no transparents de la família del quars, el que dóna valor al crisopras és el color, més que no pas la forma. El nom prové dels mots grecs khrysós (daurat) i pràson (porro).
L'escassetat relativa i el color verd fan del crisopras una de les varietats més preuades del quars. Algunes peces d'alta qualitat poden arribar a competir amb el jade i ser-ne difícils de distingir. Tallada en forma de caboixó, té tanta demanda com l'ametista fina.
A diferència de la maragda, que és de color verd gràcies a la presència de crom, el color del crisopras és degut al contingut en níquel, que generalment apareix en forma de plaquetes de willemseïta, un mineral similar al talc. El crisopras és resultat del desgast o de la laterització de serpentinites niquelíferes o d'altres roques ofiolítiques ultramàfiques. En els filons australians, el crisopras es troba, en forma de vetes i nòduls, juntament amb la goethita marró i amb altres òxids ferrosos, en la saprolita rica en magnesi que hi ha sota les capes de ferro i sílice.
Com totes les formes de quars, el crisopras té una duresa d'entre 6 i 7 en l'escala de Mohs i una fractura concoïdal com el sílex.
Els principals productors de crisopras són Alemanya, Austràlia (Austràlia Occidental i Queensland), el Brasil, els EUA (Arizona i Califòrnia), Polònia i Rússia (als Urals).
