Cr??nica d'una mort anunciada

De Viquip??dia

Cr??nica d'una mort anunciada (en espanyol Cr??nica de una muerte anunciada) ??s una novel??la de l'escriptor colombi?? Gabriel Garc??a M??rquez publicada per primer cop l'any 1981. La versi?? catalana, d'Avel??l?? Art??s Gener, es va publicar un any m??s tard que l'edici?? original, el 1982.

Taula de continguts 1 Contextualitzaci?? 2 La hist??ria i el seu origen 3 Personatges principals 4 Temes 5 Temps de la hist??ria 6 T??cnica narrativa 7 Estil

[edita] Contextualitzaci??

Cr??nica d'una mort anunciada ??s una de les novel??les m??s importants i m??s populars de Gabriel Garc??a M??rquez, escriptor colombi?? que fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1982. Garc??a M??rquez ??s un dels principals representants de l'anomenat "boom" de la novel??la hispanoamericana. Precisament, a la ???Cr??nica???, novel??la publicada el 1981, es poden observar algunes de les caracter??stiques d'aquest moviment renovador del fet literari: el tractament de l'??mbit rural (d'una manera com fins al moment no s'havia fet), algunes pinzellades de realisme m??gic, i, sobretot, l'??s de noves t??cniques narratives i d'un estil extraordin??riament vers??til.

[edita] La hist??ria i el seu origen

Per l'autor, aquesta novel??la represent?? un acostament entre el periodisme i la narraci??, i una aproximaci?? a la novel??la polic??aca. La hist??ria explicada s'inspira en un succ??s real, ocorregut el 1951, del qual l'autor va agafar el succ??s central (el crim), els protagonistes, l'escenari i les circumst??ncies, i ho altera narrativament, per?? sense descuidar mai les dades i les precisions obligades en tota cr??nica period??stica.

En un petit poble, proper a la costa del Carib i connectat amb el m??n exterior ??nicament per un riu, es casen Bayardo San Rom??n, ric i acabat d???arribar, i ??ngela Vicario. Celebrat el casament amb molta pompa i retirat el matrimoni a la seva nova casa, el marit descobreix que l'esposa no ??s verge. Violentament, la torna a la casa paterna i pateix una profunda crisi en sentir-se humiliat i ultratjat. ??ngela acusa de la seva deshonra Santiago Nasar, ve?? del poble d'origen ??rab. Els germans Vicario -Pedro i Pablo-, obligats per la defensa de l'honor familiar, esperen l'ofensor i acaben matant-lo a la porta de casa seva, a la vista de la gent, que no fan res per a impedir-ho. Passats els anys, que no han fet sin?? augmentar la passi?? amorosa de Bayardo i ??ngela, aquests es reuneixen a Manaurel i viuen junts la resta dels seus dies.

D'aquest car??cter real i ver??dic ve el nom de cr??nica, que no nom??s apareix en el t??tol de la novel??la, sin?? que l'orienta estructuralment, ja que des del principi, el que pret??n el narrador ??s l'acumulaci?? de dades que, d'alguna manera, puguin ajudar a entendre el perqu?? de l'assassinat de Santiago Nasar, la inevitabilitat d'aquest succ??s, aix?? com els perfils humans i psicol??gics de tots els personatges que van tenir, per acci?? o omissi??, alguna cosa a veure amb l'afer.

[edita] Personatges principals

- Santiago Nasar: home de 21 anys que abandona els estudis de secund??ria quan el seu pare mor i ha d'actuar com a pare de fam??lia i dirigir el Divino Rostro, una finca que el pare li deixa en her??ncia. ??s un personatge somiador, alegre, pac??fic, de cor f??cil, una persona amb la qual es podia parlar, bell, formal i creient. Tenia un talent gaireb?? m??gic per a les disfresses.

- Bayardo San Rom??n: enginyer de trens d'uns trenta anys. Ben vestit, galant amb les dones, una persona amb qui es pot parlar, culte. Coneix el codi Morse i ??s bon nedador. Li agraden molt les grans festes i beure, per?? ??s enemic dels jocs de mans. ??s honrat i de bon cor.

- ??ngela Vicario: ??s la menor de la seva fam??lia, no creient, molt cauta respecte als homes, sabia perfectament el que feia en cada instant. Madur?? despr??s del succ??s i es torn?? enginyosa. Tot i que ning?? no li va poder treure res del que va passar amb Santiago, la versi?? m??s corrent era que ??ngela estava protegint alg?? que estimava de veritat. Molt indecisa a l'hora de prendre decisions per si mateixa, ja que els seus pares li van imposar el seu marit. Tenia un aire desemparat.

[edita] Temes

• La impossibilitat d'accedir al coneixement de la veritat: un dels aspectes de la novel??la que m??s criden l'atenci?? ??s que deixa sense aclarir com a m??nim dos aspectes crucials de la hist??ria: primer, si va ser Santiago Nasar o no qui va desvirgar ??ngela Vicario; segon, com va ser possible que el seu assassinat no pogu??s ser evitat donades les circumst??ncies p??bliques en qu?? es va desenvolupar. Com que la novel??la es presenta com la reconstrucci?? gaireb?? period??stica d'uns fets reals a trav??s d'una minuciosa investigaci??, la conclusi?? de l'obra sense resoldre aspectes tan essencials posa de manifest la dificultat extrema d'aconseguir el coneixement de la veritat, sobretot, quan com ??s el cas, s'indaga amb certa profunditat en els fets.

• La viol??ncia: no nom??s en l'execuci?? del crim, sin?? tamb?? en altres dimensions de la hist??ria; es tracta de la viol??ncia present en la vida quotidiana: el masclisme, el sentiment irreprimible de venjan??a obligat per un cruel codi d'honor, etc. A m??s a m??s, el llenguatge utilitzat potencia aquesta viol??ncia.

• El fatalisme, el tema del dest?? fatal: per acumulaci?? d'adverses casualitats, Santiago mor; la novel??la sembla voler incidir en la idea que el dest?? de Santiago Nasar estava predeterminat i que res hauria pogut evitar el que va acabar passant.

• L'honor: un implacable mecanisme de venjan??a a qu?? s'ha d'acudir per a restaurar l'ordre de la moral col??lectiva; no admet vacil??laci?? ni retard per a ser restaurat i ??s obligaci?? inexcusable; a m??s a m??s, l'honor legitima qualsevol conducta.

• La religi?? i les creences dels individus: es presenta com una mescla de fetitxisme, superstici??, miracleria, credulitat i simplisme; s'inclouen aqu??, tamb??, el de la figura del bisbe i la seva visita frustrada, i es tracta des d'un punt de vista cr??tic, amb matisos par??dics, ir??nics, etc.

[edita] Temps de la hist??ria

Breu: condensat en 24 hores: des del diumenge del casament fins al dilluns del crim; s??n hores detallades a les quals cal afegir el tancament posterior, 23 anys despr??s, quan es produeix el retrobament entre Bayardo i ??ngela.

[edita] T??cnica narrativa

• La novel??la es presenta com la reconstrucci?? d'una hist??ria: un narrador en tercera persona i testimoni d'alguns fets assumeix, anys despr??s del succ??s, la funci?? d'investigador per a reconstruir la hist??ria mitjan??ant informes, cartes, testimonis diversos, la seva mem??ria (ja que ell mateix va ser al poble el dia del casament), etc.

• El punt de vista des del qual es narra la hist??ria ??s canviant: hi ha moltes perspectives, en tant que la visi?? dels fets se'ns presenta no nom??s des del punt de vista del narrador, sin?? tamb?? de la resta de personatges (protagonistes i testimonis dels fets). A vegades coincideixen i a vegades es contradiuen. La hist??ria es presenta, doncs, mig ambigua, plena de dubtes, sobretot en el que es refereix a qui va ser qui va 'deshonrar' ??ngela o, per exemple, pel que fa al paper del poble: volia evitar el crim? Com en qualsevol cr??nica period??stica, l'??ltima paraula la t?? el lector.

• El narrador ens presenta la hist??ria dividida en cinc parts (cada una de les quals desenvolupa temes concrets i gira al voltant dels diferents protagonistes) i altera l'ordenaci?? dels fets i la seva ordenaci?? temporal. El temps flueix de forma alineal, circular i ca??tic, cosa que s'aconsegueix a trav??s d'anticipacions, retrocessos, reiteracions, superposicions, el??lipsis, etc. El resultat ??s una esp??cie de 'trencaclosques'.

• La novel??la presenta una estructura tancada-circular: la mort de Santiago a mans dels Vicario, anunciada de sobte en les primeres l??nies, ??s el motiu narratiu que tanca tamb?? la hist??ria.

• La novel??la presenta abundants di??legs (fragmentats i breus, i normalment en estil directe, amb la qual cosa s???aconsegueix tallar el ritme narratiu i introduir varietat en la narraci?? i en l???estil) i fragments descriptius (d'objectes, personatges, escenaris, ambients). All?? estrictament narratiu es redueix a passatges breus, recurrents, que, en moltes ocasions, estan emmarcats dins de descripcions.

[edita] Estil

Oscil??la entre l'??s de la llengua oral, en un registre col??loquial o familiar, i l'??s de la llengua escrita, en un registre culte (literari), amb matisos d'ironia, humor, fantasia, sensualisme, etc. La narraci?? manifesta un clar gust pel detall. El realisme m??gic s'observa en el gust per afegir l'extraordinari dins la normalitat de la quotidianitat.