Corriola
De Viquipèdia
Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable. Les corrioles s'utilitzen per a canviar la direcció d'una força, per a amplificar una força, o per a transmetre el moviment de rotació a altres corrioles, possiblement variant la velocitat angular a la que gira cada una.
Taula de continguts |
[edita] Història
Com en el cas de les altres màquines simples, el descobriment de la corriola i la seua adopció en la vida quotidiana de l'ésser humà probablement van ocórrer en la prehistòria. La formulació de la teoria de la corriola s'atribueix a Arquitas de Tàrent (428 aC - 350 aC).
En el llibre de Plutarc sobre el general Marc Claudi Marcel III, escrit l'any 75, es narra com el rei Hieron va fer encallar un vaixell de la seua armada i va reptar a Arquimedes a moure'l.
- «Arquimedes va carregar el navili amb molts passatgers i material, i assentant-se ell mateix a certa distància, sense gran esforç, només sostenint el capçal de la corriola en la seua mà i estirant els cables gradualment, va fer a la nau moure's en línia recta, en forma tan suau i regular com si haguera estat en el mar».
[edita] Corrioles simples
Hi ha moltes maneres d'utilitzar les corrioles. Quan s'empra una sola corriola per a fer un treball, es diu que es té una configuració de corriola simple.
 Corriola simple fixa |
 Corriola simple mòbil |
[edita] Corriola simple fixa
La manera més senzilla d'utilitzar una corriola és ancorar-la en un suport, penjar un pes en un extrem de la corda, i estirar l'un altre extrem per a alçar el pes. A aquesta configuració se l'anomena corriola simple fixa.
Una corriola simple fixa no produeix un avantatge mecànic: la força que ha d'aplicar-se és la mateixa que s'hauria requerit per a alçar l'objecte sense la corriola. La corriola, no obstant, permet aplicar la força en una direcció més convenient.
[edita] Corriola simple mòbil
Una forma alternativa d'utilitzar la corriola és fixar-la a la càrrega, fixar un extrem de la corda al suport, i estirar l'un altre extrem per a alçar a la corriola i la càrrega. A aquesta configuració se l'anomena corriola simple mòbil.
La corriola simple mòbil produeix un avantatge mecànic: la força necessària per a alçar la càrrega és justament la meitat de la força que hauria estat requerida per a alçar la càrrega sense la corriola. Al contrari, la longitud de la corda que ha de papar-se és el doble de la distància que es desitja fer pujar a la càrrega.
[edita] Corrioles compostes
Quan s'utilitzen sistemes de diverses corrioles que treballen en conjunt, es diu que es té una configuració de corriola composta.
[[*Polipasts]]
 Polispast de dos corrioles |
 Polispast de quatre corrioles |
El polispast (del llatí polyspaston, i aquest del grec πολύσπαστον), és la configuració més comuna de corriola composta. En un polispast, les corrioles es distribueixen en dos grups, un fix i un mòbil. En cada grup s'instal·la un nombre arbitrari de corrioles. La càrrega s'uneix al grup mòbil.
L'avantatge mecànic d'un polispast pot determinar-se comptant el nombre de segments de corda que arriben a les corrioles mòbils que suporten la càrrega.
