Comtat de Loon
De Viquipèdia
El comtat de Loon és un territori antic en una regió que correspon aproximadament a la província de Limburg a Bèlgica.
De la província Limburg actual, Diepenbeek, Alken, Sint-Truiden i Tongeren eren enclavats del principat de Lieja, Thorn i Rekem depenien directament del imperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Lommel era una possessió del Ducat de Brabant.
[edita] Ciutats del comtat
[edita] Història
Pocs documents escrits romanen de la història antiga del comtat. Al 1040, el comtat era un feu del principat. Borgloon era la primera capital del comtat, més tard Hasselt va esdevenir-ne la capital. Com el principat, el comtat mai no va fer part dels Països Baixos espanyols o austríacs.
Després d'uns problemes de successió de comtes sense progenitura, el 1366 el comte Arnold de Rummen va vendre el seu títol a Joan d’Arckel, príncep-bisbe de Lieja que va annexar el comtat.
Després de l'annexió, l'antic comtat va mantenir les seves institucions jurídiques i una certa autonomia. Aquests privilegis es van confirmar amb l'acord de 1522 i l'estatut va romandre incanviat fins a la batalla de Fleurus al 1794 quan França va annexar tota la regió i crear una subdivisió administrativa nova, amb departaments dels quals les fronteres havien de trencar les fronteres mil·lenàries de l'antic règim. El territori del comtat serà integrat per a la major part al departament del Mosa inferior amb un sistema legal i jurídic igual per a tots.
Al 1815, desprès de la desfeta francesa a Waterloo, el comptat s'integrarà al Regne Unit dels Països Baixos. El rei Guillem I mantindrà la divisió administrativa francesa, però canviarà el nom en província de Limburg, el territori de les províncies actuals del Limburg belga i neerlandès. Aquest territori no correspon gaire al Ducat de Limburg històric. Al 1839, després del tractat de Londres, la província va escindir-se, i l'antic comtat de Loon va ser integrat a Bèlgica.
