Col·lectiu de Joves Comunistes
De Viquipèdia
| Col·lectius de joves comunistes - Joventut Comunista | |
| Partit polític | CJC - Joventut Comunista |
| Any de fundació | 1982 |
| Ideologia | Marxisme-Leninisme |
| Ideologia envers Europa | Europeista-Comunista |
| Membre de | Joves d'Esquerra Unida i Alternativa. Federació Mundial Juvenil Democràtica. |
| Àmbit | Catalunya |
| Seu Central | Av. Portal de l'Àngel 42, 2n |
| Secretari General | Marc Navarro |
| Afiliats | 200 |
| Web del partit | www.joventutcomunista.cat |
El CJC-Joventut Comunista és una organització juvenil de Catalunya, marxista-leninista, nacional i de classe, internacionalista, solidaria.
Taula de continguts |
[edita] Fundació
Els CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) es van fundar al 1982 com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), marxista-leninista i escindit del PSUC eurocomunista.
L'escissió de 1982 entre PSUC i PCC va provocar que una gran part de la militància de la Joventut Comunista de Catalunya passara a formar part dels Col·lectius de Joves Comunistes.
Al 1932, el Partit Comunista de Catalunya (del que ja formava part Pere Ardiaca) crea les Joventuts Comunistes, dirigit per Lina Odena. Al 1936 forma part dels 4 partits que es fusionen per donar vida al PSUC.
Els CJC es consideren hereus, tant de les Joventut Comunistes de 1932, de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades) com de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) del PSUC.
[edita] Anys 80
La primera Festa del Revolució té lloc al Parc de la Espanya Industrial, el mateix 1982, essent un lloc de trobada per militants i persones properes al projecte comunista.
Un dels primers escenaris de mobilitzacions que la Joventut Comunista impulsà va ésser la lluita contra la permanència de l'estat espanyol a l'OTAN. Els CJC impulsaren una campanya que va reunir 25.000 firmes per la pau, i treballaren en plataformes unitàries sota el lema "OTAN NO, BASES FORA".
També els CJC van reforçant la seva activitat als 80 en les lluites de la joventut contra les reformes laborals del PSOE. La solidaritat amb la revolució sandinista, les marxes anti imperialistes (solidaritat amb el Liban, El Salvador, Nicaragua...) és una de les vessants de l'organització.
En l'aspecte universitari, els CJC impulsen espais unitaris per recuperar el caràcter representatiu dels Claustres, i la plena autonomia dels centres universitaris, vertebrant la Coordinadora Catalana d'Estudiants Universitaris.
A la IX Conferència Nacional (1984) es reafirmen les accions de la Joventut Comunista, al voltant de la lluita per la pau i contra l'atur, així com el creixement dels col·lectius. Es consoliden els CJC com a organització política madura amb presència entre el jovent, tant treballador com estudiant. Aquell mateix any , al juliol, es celebra la II Festa de la Revolució, amb el lema "Els Joves per la pau, no a l'OTAN".
Al conjunt de l'estat, els CJC ajuden a crear els CJC estatals, al 1985. El secretari general de la Joventut Comunista, Josep Miquel Céspedes, passaria a l'any següent a ocupar el mateix càrrec als CJC (estatal).
Les mobilitzacions i lluites estudiantils continuen durant tots els 80, amb el seu corresponent implantació dels CJC, com a força de protesta i proposta. Al 1989, els CJC duen a terme el V Congrés, amb el lema "Unitat en la lluita, Força Joventut", amb els eixos del Front d'Esquerres i l'articulació del projecte comunista PCPE-PCC a l'estat.
[edita] Anys 90
La desaparició del bloc socialista de l'Est, i de l' URSS, provoca un dur cop dins el moviment comunista internacional. Els CJC sofreixen un període de reflux, tant d'activitat com en numero de militants.
Les noves condicions en les que es troben els comunistes de Catalunya son les pitjors des de la seva creació, però la voluntat del jovent comunista es materialitza en la continuació del treball marxista a Catalunya: la vertebració dels moviments socials, la potenciació del moviment per la pau (Guerra del Golf, dels Balcans...), les organitzacions estudiantils (AEP), reforçar les assemblees de facultat (que els CJC sempre han defensat com autèntics òrgans legítims de decisió, debat i creació cultural de l'alumnat).
Al 1996, la victòria del PP i la crisi d'IU-ICV provoca un debilitament de l'esquerra tant a nivell institucional com social. Els CJC al 1996, conjuntament amb ICV-PCC compartien llista electoral, on fou elegit diputat el secretari general de la Joventut Comunista, Fidel Lora. Els CJC continuen les lluites contra la reforma laboral i les ETT's (legalitzades i creades pel Ministre Solbes del PSOE al 1994).
En l'aspecte solidari, els CJC creen el "Moviment de Brigadistes" el 1996. Es tracta d'una federació independent dels col·lectius, i que centra el seu treball en la solidaritat amb els pobles del món (a més del treball a Catalunya , s'organitzen brigades a Cuba, Sàhara, El Salvador, Nicaragua, Portugal, Marinaleda i Veneçuela) .
L'any 1999, reapareix la Festa del Revolució, que des d'aquesta data ha tingut continuïtat any rere any.
Als 90, s'inicia un procés marcat per la re estructuració que a finals de la dècada havia donat pas a una organització renovada, marxista-leninista i combativa. L'ofensiva imperialista nord americana, així com les resistències dels pobles del món al domini neo liberal marquen aquest inici de segle, on el CJC malda per crear un potent teixit solidari amb els pobles de Llatinoamèrica, Àfrica, Europa i Àsia, amb la voluntat que es coordini la lluita i la construcció del socialisme al segle XXI.
[edita] Principis de segle XXI
La Joventut Comunista ha participat en confrontacions amb l'extrema dreta al poder, la llei de partits, el pacte anti terrorista, la vaga general, el desastre del Prestige, la LOU, el EEES, Bolonya, la guerra d'Irak, la constitució Europea, la derrota de CIU, l'Estatut, novament la victòria contra CIU-PP, marcant perfil i sumant majories d'esquerres i anticapitalistes en tots els espais possibles, és aquesta una de les seves reconegudes característiques.
La CJC-Joventut Comunista s'organitza per col·lectius i el seu treball és essencialment el sectorial (universitats, instituts,centres de treball...) però també impulsa diferents organitzacions socials, treball als barris i pobles i presencia a Joves de Esquerra Unida i Alternativa.
Els col·lectius principals son:
- Col·lectiu de Gènere
- Col·lectius de la Universitat
- Col·lectius de Secundaria
- Col·lectiu de Jove i Treball
- Col·lectiu de Solidaritat Internacionalista
- Col·lectiu de Formació
- Col·lectius Territorials (Maresme, Baix Llobregat, Vallés Occidental, Barcelona)
Del 23 al 25 de febrer del 2007 tingué lloc el 9è Congrés de la organització. Actualment formen els CJC-Joventut Comunista prop de 200 militants, amb especial implantació a la Barcelona metropolitana, universitats públiques, Vallès Occidental, Oriental, Maresme i Baix Llobregat.
Els col·lectius de jove i treball (amb important militància a SEAT), de gènere "Margarida Abril" i de formació "Lenin-Gramsci" foren reorganitzats i impulsats desprès de l'ultim congrés, d'aquesta manera s'han vist potenciades les seves activitats, tant internes com externes, recuperant espais de treball perduts al 2001, on gran part de la seva militància va passar al PCC.
El seu referent sindical a nivell estudiantil és AEP (Associació d'Estudiants Progressistes) del que en són una part important. Així mateix, són promotors de les joventuts d'Esquerra Unida i Alternativa: Alternativa Jove. També participen en organitzacions de l'esquerra plural com Actua-Plataforma Jove pel 1r de Maig (creada i impulsada pels CJC) i moviments solidaris com Moviment de Brigadistes-En Moviment amb brigades solidàries a Cuba, Veneçuela, Sàhara, etc...
La seva publicació mensual es la Revista Revolució, a més disposen d'un butlletí d'informació i agitació que és el "Cada Cosa pel Seu Nom". Cada any celebra un festival, la Festa Revolució i un sopar, el Sopar Revolució. També organitza campaments de formació com la "Escola d'Estiu J.M Céspedes".
Té contactes internacionals per mitja de la seva pertinença a la Federació Mundial de la Joventut Democràtica.
